Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

31 d’ag. 2013

Mojitos

Em sembla que els vaig tastar per primer cop amb uns amics a Calders i ja em van semblar boníssims.
Llavors vaig començar a fer broma amb la Yuni, una companya que és de Cuba. Com que són originaris d'allà li deia que un dia ens n'havia de fer. I després de molt insistir-hi un dia ens en va fer: boníssims!!
Després amb alguna trobada de germans, també he pogut gaudir dels que fa el meu cunyat Ramon: boníssims!!
I l'avantatge de totes aquestes vegades és que se'n prepara una bona quantitat en un recipient gran i en pots anar prenent un got... i un altre... i un altre... En canvi si el demanes en un bar el pagues caríssim i el preu et fa tirar enrere de demanar-ne més.
Total, que vaig pensar que era una cosa que havia d'aprendre a fer...

L'any passat vaig buscar receptes per internet (perquè la "pega" de tots aquests que saben fer-ne és que no tenen una recepta sinó que el van fent intuïtivament: una mica més d'això, una mica més d'allò...) i vaig arribar a fer-ne alguna vegada i no van sortir malament del tot.
I aquest estiu... vaig adonar-me que havia perdut la recepta... O sigui que vaig haver de tornar a investigar i a provar i, ara que he trobat les proporcions un altre cop, he decidit publicar-les al picalapica perquè així sé segur que no les tornaré a perdre...
I si de passada algú vol provar de fer-los... ja em direu si us queden bons o no.

INGREDIENTS (per fer-ne més o menys un litre)
  • 6-7 cullerades de sucre morè (si ho feu amb sucre blanc amb 6 n'hi ha prou)
  • fulles de menta al gust del consumidor (en el meu cas, moooltes)
  • el suc de 2 llimes (reservar algunes rodanxes per decorar)
  • 1 got de rom
  • 2 gots d'aigua amb gas (Vichy o similar)
  • gel picat, trinxat o esmicolat (mooooooooolt)
PROCÉS
  • En un recipient s'hi posen les 6 cullerades de sucre i les fulles de menta i s'aixafen una mica les fulles amb el morter perquè s'escampi l'aroma barrejat amb el sucre. Després s'hi aboca el suc de les llimes i es barreja tot plegat.
  • S'hi afegeixen els líquids (el got de rom i els dos gots d'aigua amb gas) i es barreja tot ben barrejat.
  • S'hi va afegint el gel picat i es va remenant.
  • Es tasta i es rectifica al gust del consumidor (més rom, més sucre, més llima, més menta... el paladar de cadascú és diferent).
  • Es va degustant amb bona companyia, bona conversa i somriures creixents.
Guardo molt bons records d'algunes vetllades que han començat al voltant d'uns mojitos o sigui que us recomano que els proveu. I no patiu que no és una beguda molt alcohòlica i que et faci perdre el món de vista. Només molt refrescant i agradable.
Que vagi de gust!!

28 d’ag. 2013

Conscients d'un luxe

Cada vegada que estem passant les vacances a Calafell i rebem la visita d'alguns amics em quedo impressionat de la cara que fan a mesura que van entrant dins de l'apartament.
Els expliquem que és un setè pis i que és molt vell i modest. Ells van entrant pel passadís i quan arriben al menjador i veuen la vista impressionant sobre el mar es queden embadalits.
I això em fa revalorar la sort que tenim de passar les vacances cada any aquí a Calafell. En un apartament a primera línia davant del mar amb unes vistes espectaculars.
Són espectaculars les vistes i també el fet que només haguem de travessar el passeig marítim per anar i tornar de la platja. I a més a més al bloc d'edificis hi ha una piscina comunitària...
Contemplar el mar, de dia i de nit, sentir el seu so hipnòtic... és un luxe fantàstic al que ja ens hem acostumat perquè fa molts anys que venim a Calafell i ara ja fa molts anys que lloguem el mateix apartament. I en som conscients i el valorem, però m'agrada veure en la cara dels que en gaudeixen per primer cop, la cara que devia fer jo el primer dia.
Que per molts anys hi poguem anar tornant!!







25 d’ag. 2013

Actitud 2.0.: Decàleg per encarar la vida

Amb les noves tecnologies tot sovint acabes jugant al joc de l'oca: d'oca en oca i tiro perquè em toca.
Llegeixo un article del Josep Mª Oliva al Regió 7 recordant la figura de la Teresa Just (professora de literatura i regidora d'ensenyament de l'ajuntament de Manresa... recentment desapareguda). En el seu article fa referència a un altre article del bloc del Ramon Fontdevila "Tomba que gira... (que gira que tomba)".
Hi vaig, el llegeixo i acabo descobrint la Meius Ferrés i el seu bloc "Nodes" amb un interessant decàleg per encarar la vida amb actitud 2.0.
Aquesta Meius Ferrés és una persona que treballa en comunicació digital, a la Unitat 2.0 de la Universitat de Girona. També és la secretària nacional del Partit en Xarxa a Esquerra Republicana de Catalunya.
I aquest és el decàleg que he trobat tan interessant i espero que us agradi:

1. Curiositat, com quan érem infants, per aprendre cada dia del món i de la gent que ens envolta.

2. Generositat per compartir allò que anem aprenent per si pot fer servei a algú altre.

3. Obertura de mires per explorar noves vies, noves maneres de treballar, nous conceptes, que ens facin créixer en l’àmbit personal i professional.

4. Inquietud per mantenir-te despert i estar al dia d’allò que passa, en un aprenentatge constant.

5. Capacitat integradora per crear xarxa, promoure complicitats i esdevenir node de connexió entre persones a la xarxa i a la vida.

6. Fermesa per mantenir el rumb malgrat tots els entrebancs en un entorn d’incertesa, incomprensió i dificultats derivat de la resistència al canvi.

7. Transparència per mostrar-te a la xarxa sense perjudicis ni subterfugis, sense voler aparentar allò que no ets.

8. Entusiasme per engrescar les persones que t’envolten en projectes compartits i per poder-los convèncer de la conveniència i les oportunitats que ofereix el bon ús de la xarxa.

9. Compromís amb el camí que s’ha iniciat i bona disposició per ajudar la gent de l’entorn per caminar-hi plegats, de manera col·laborativa.

10. Ambició professional per avançar i millorar en la creació de la pròpia reputació digital.

22 d’ag. 2013

Anunci de bon gust

Fa 26 anys que estiuejo a Calafell i en fa molts que passo per davant d'aquest establiment. I sempre m'han cridat l'atenció les dues fotos que en fan publicitat.
Es tracta del Centre d'Estètica i Spa "SONIA" i per fer promoció de les seves tècniques de fotodepilació i fotorrejoveniment utilitzen fruites amb un resultat molt elegant i convincent...
...o a mi m'ho sembla.
I a vosaltres?



19 d’ag. 2013

The Wedding song (lletra)

El dissabte 17 d'agost vam assistir al casament del Marc Armangué i l'Annette van Zyl, amics de Calders.
El que tenia d'especial aquest casament és que els nuvis em van dir que els faria molta il.lusió que els fes una cançó i els la interpretés el dia del casament.

L'encàrrec era de molta responsabilitat i me'l vaig agafar amb calma. Durant força dies vaig anar jugant amb la guitarra i anava encadenant acords que em suggerien que podien formar la cançó.
A mesura que la part musical va anar avançant vaig fixar-me en les sensacions que em produïa cada melodia i això em va anar donant la idea de què podia explicar cada estrofa, a partir de la informació que m'havien donat els nuvis sobre l'inici de la seva relació (noia de Cape Town -Sudàfrica- i noi de Manresa es coneixen a Aberdeen -Escòcia- i consoliden una relació malgrat la diferència d'origen, cultura i idioma).
Després vaig posar paraules a tota aquesta informació, però la part final del procés va ser relativament ràpida perquè ja tenia les idees força clares.
Finalment només va caldre trobar el tempo i ritmes adequats i passar la "prova de foc". Li vaig ensenyar a l'Anna i -a la primera!- vaig aconseguir la seva "benedicció".

Malgrat les meves limitacions interpretatives, crec que puc dir que la cançó va ser un èxit i va agradar molt als nuvis i a bona part dels convidats.
Com que va quedar enregistrada en vídeo, espero poder-vos penjar aquest vídeo properament.
Mentrestant us deixo amb la lletra que vaig composar i la foto de les dues dones més guapes del casament (i cap d'elles no era la núvia, ho sento, Annette).

Per cert, el títol de la cançó significa "Cançó de noces" en anglès.

THE WEDDING SONG
Papallona que volaves quan corria l’any 2000
va ser el teu bategar d’ales
que ens va fer trobar a Aberdeen.
De Cape Town i de Manresa, aigua i oli, pebre i sal,
però el destí ens va fer una empenta,
vam trobar-nos cara a cara
i va sorgir…

De cop el que no entenc ho entenc
perquè el cor és bon traductor.
Se’n van el seny i la prudència
de cop s’ha esvaït la por…
…ja ningú ens podrà dir “no”
i aprendrem el bo i millor
del nostre amor.

No ens podem prometre somnis que potser no es compliran,
el món és un lloc prou ample
i ens té un raconet guardat.
Potser no és Cape Town, ni London, ni Manresa, ni Aberdeen,
potser no és tampoc Girona,
potser ja ha quedat prou clar
que és a Calders.

Tant se val el lloc, el “com” i el “quan”,
si tenim ben clar el “per què” i el “qui”.
No hi ha cap problema prou seriós:
cadascun porta la seva solució.
T’ho puc dir en anglès o en català
perquè ens entenem sense parlar…

De cop el que no entenc ho entenc
perquè el cor és bon traductor.
Se’n van el seny i la prudència
de cop s’ha esvaït la por…
…ja ningú ens podrà dir “no”
i aprendrem el bo i millor
del nostre amor.

…ja ningú ens podrà dir “no”
i aprendrem el bo i millor
del nostre amor.

17 d’ag. 2013

Joan Salvat-Papasseit

Continuo la sèrie de "Grans poetes" amb la figura de Joan Salvat-Papasseit. Recordeu que els podeu trobar agrupats a l'apartat de la dreta del bloc titulat "Cerca per etiquetes" si cliqueu a aquesta etiqueta ("Grans poetes")

Joan Salvat-Papasseit (1894 - 1924) va ser un escriptor barceloní d'origen humil, esperit rebel i bàsicament autodidacta. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut que van provocar-li la mort de tuberculosi amb només trenta anys.
Durant dècades la seva obra va ser poc coneguda fins que a partir dels anys seixanta va ser popularitzada perquè alguns cantautors de la Nova Cançó van posar música als seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle X.

Amb set anys va quedar orfe de pare i, per això mai no va poder anar regularment a escola i va aprendre a llegir i escriure a batzegades.

El 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. Allà va compartir tertúlia amb apassionats dels llibres i la política i va començar a llegir obres de grans autors de filosofia, política i literatura.

Durant una temporada va col.laborar i fins i tot arribà a dirigir revistes llibertàries i publicacions de caire polític, però mica a mica va anar fent un gir cap a la creació poètica.

Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Molt influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti. El seu estil s'acosta a la poesia popular -la cançó-.
La temàtica de la seva poesia té 2 gran eixos. D'una banda, l'amor i l'erotisme. De l'altra, el mar, el port, el mariner, el pirata i l'ambient mariner que exemplifiquen el seu esperit nòmada i aventurer. Tant en un cas com en l'altre, però, sempre hi trobem la seva sensibilitat i passió, destacant detalls i situacions que converteixen un instant en una vivència única i especial.

La seva obra poètica es concentra en 6 llibres:

  • Poemes en ondes hertzianes (1919)
  • L'irradiador del Port i les gavines (1921)
  • Les conspiracions (1922)
  • La gesta dels estels (1922)
  • El poema de La rosa als llavis (1923)
  • Óssa Menor (1925, edició pòstuma)
I acabo amb una selecció d'alguns dels seus poemes més destacats.
Per fer aquesta notícia m'he nodrit bàsicament de l'article de la viquipèdia.

DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


DIVISA
Fem l'escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
el primer bes que se'ns doni als primers.


SI JO FOS PESCADOR
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol;

—els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre'n de nous. 


SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca

l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard:

encara un altre bes
   un altre
    un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant! 


VISCA L'AMOR
Visca l'amor que m'ha dona l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
  l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

visca l'amor:
  la volia i l'he pres. 


POSTA
Del vaixell de les veles de zèfir
l'irradiador de proa
ha xuclada la sang del sol
morent al mar.

Rovell d'ou destriat en galledes de fusta.

Sitges s'aquieta en verd
i en blau
i en blanc
I la terra s'enporpra en la costa granada.

Del vaixell de les veles de zèfir ara arriba una veu:
- Mariner mariner
si pren vol la gavina
allunya't del rocam
que el vaixell de les veles de zèfir
bell corsari
se'n va.

Carregat a coberta del reflex de la lluna.


PANTALONS LLARGS
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.

14 d’ag. 2013

"Només ho faig per tu" (Sau)

Avui toca una cançó d'aquelles que rescato de la meva història personal. No és una cançó d'actualitat. És una cançó de Sau que sempre he trobat molt potent, d'aquelles que aconsegueix remoure alguna cosa a nivell de sensacions i que demostra el poder de les cançons.
Deu ser la barreja justa entre la melodia i el text que fa que frases com "...Ningú no sap en quina nit escollida cent ampolles vaig buidar, però avui estic aquí..." que analitzades fredament podrien deixar-te indiferent però dins de la cançó adquireixen una dimensió èpica i gairebé heròica... per no parlar del "crescendo" musical qeu fa que la cançó vagi guanyant en dramatisme i intensitat...
En fi, tampoc cal que ens passem.
Simplement una cançó que sempre m'ha agradat molt i que crec que aguanta molt bé el pas del temps.
Us deixo amb la lletra i 3 versions: l'original dels Sau, una que va fer l'Adrià Puntí (genial i histriònic) en el concert d'homenatge a Carles Sabater i una de més recent que ha fet el Miquel Abras (la versió enregistrada té uns arranjaments molt macos que aquí en aquesta actuació en directe no es poden apreciar).

NOMÉS HO FAIG PER TU (SAU)
Em dius que sóc el teu amant amable
Que no pots viure gaire temps sense mi.
I quan m'escoltes el temps se't fa agradable
Estirada en el teu llit sense poder dormir.

T'has demanat què he fet de la meva vida.
Imagina't tot el que he perseguit.
Ningú no sap en quina nit escollida
Cent ampolles vaig buidar, però avui estic aquí.

Només ho faig per tu, ara que et tinc aquí al meu davant.
Només ho faig per tu, ara que estàs aquí al meu costat.
Només ho faig per tu, que m'escoltes callada en silenci.
Només ho faig per tu.

Em demanes per què ho faig; només ho faig per tu.
Em demanes per qui ho faig, si m'escoltes callada en silenci,

Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu, només ho faig, només ho faig, només ho faig,
Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu.




11 d’ag. 2013

Parlar sense dir res

Estimats lectors,
el desenvolupament continuat de les diferents formes d’activitat previstes facilita la creació d’un bon sistema de participació general. De la mateixa manera si reforcem i desenvolupem adequadament les estructures podem garantir la participació d’un important grup en la formació dels elements generadors. Hi ha experiències riques i diverses que mostren que una aplicació indiscriminada dels factors que poden confluir-hi ens obliguen a una anàlisi exhaustiva dels elements generadors. Malgrat tot, no podem oblidar que l’inici de l’acció general de formació de les actituds ens exigeix la precisió i la determinació del model de desenvolupament...


Corria el curs 96-97 quan va arribar a les meves mans un full fotocopiat que es titulava “Cómo hablar dos horas seguidas sin tener nada que decir”. Amb el Jaume Serra l’havíem comentat i fins i tot havíem fet algun experiment per veure si funcionava.
Aquests dies, endreçant papers dels meus 22 anys de mestre, l’he trobat. I he mirat si podia trobar-lo a internet i... sí...es pot trobar (aquest és un dels llocs on podeu trobar-lo). M’ha fet gràcia recuperar-lo i per això us l’ofereixo al picalapica.
Combinant aleatòriament les diferents caselles de la taula es pot anar bastint un discurs enfarfegat i incomprensible, però segur que posant-hi èmfasi i molt de morro encara podríeu aconseguir una ovació del públic que us escoltés.
Les primeres línies d’aquest article eren un exemple de com utilitzar-lo.
Ho voleu provar? ;-)

8 d’ag. 2013

Paisatges espectaculars

Vam quedar a les 16'15 h i ja vam sortir tard. Vam haver de pagar la morterada del Túnel del Cadí. Vam estar mitja hora al refugi del Cap del Rec buscant uns del expedicionaris amb qui havíem quedat allà i vam marxar sense trobar-los. Va començar a ploure a mitja ascensió a peu fins al nostre refugi dels Estanys de la Pera (però per sort vam entrar dins del refugi 2 minuts abans que caigués una bona pedregada). L'Ona es va trobar malament i li vam haver d'anar donant Dalsy. Vam passar una nit horrible: molta calor, incomoditat i claustrofòbia en unes lliteres col.lectives molt atapeïdes, gent que roncava, mal d'esquena i de cervicals per culpa de matalassos i coixins... No vam poder fer l'excursió prevista al Pic de Perafita perquè tot el matí va estar plovisquejant i vam decidir tornar als cotxes i deixar-ho córrer...
...però malgrat tot...
...em quedo amb l'admiració i l'embadaliment davant de la bellesa dels paisatges espectaculars que vaig descobrir en aquelles poques hores d'excursió a peu. Des de la font de les Pollineres (on s'han de deixar els cotxes) fins al Refugi dels Estanys de la Pera hi ha només 2 km de camí fàcil que s'han de fer a peu. En aquest curt trajecte, tant d'anada com de tornada, vaig quedar impressionat pel paisatge. Aigua davallant per entre les muntanyes, llacs preciosos, grans arbres pelats i caiguts, d'altres d'enormes i branques suggerents, verdor espectacular, cims imponents, silenci i pau...
I tot això ho tenim aquí a Catalunya mateix, només a unes hores de camí.
Gràcies Pablo, per ensenyar-nos aquests racons tan meravellosos. I gràcies a tots els expedicionaris amb qui vam compartir l'experiència: el Pablo, la Violeta, el Nil i l'Estel (de Calders i Olot), El Pere, la Fina, l'Ariadna i el Genís (d'Aguilar de Segarra), el Xavier i el Jordi (de Llinars dels Vallès) i nosaltres 4.
I paro de xerrar i us ensenyo unes quantes fotos que de ben segur que no us podran transmetre tota l'emoció que sents quan estàs allà enmig, però almenys us en fareu una mica a la idea.

6 d’ag. 2013

Què voleu que us expliqui...?

Vaig a dormir tard... molt tard.
Em llevo tard. Engego l'ordinador. Miro el correu... i el facebook... i l'Apalabrados...
Es lleven els nens. Esmorzem. Anem tard...
Rento plats. Els nens es posen a jugar.
Llegeixo... o em poso a l'ordinador... arxivo correus... endreço les caixes dels meus 22 anys de mestre... agafo la guitarra...
Tot em fa mandra, tot dura poc...
Anem a la piscina, em banyo, jugo amb els nens, llegeixo...
És molt tard!
Anem a dinar.
Dinem.
Gelat, cafè o migdiada? O les tres coses? En quin ordre?
Els nens miren "Plats bruts" (ho hem vist mil cops i encara ens fa riure) i jo faig una estona de migdiada.
Vint minuts o mitja hora...
M'aixeco. Rento els plats. Preparem la bossa de la piscina.
Anem a la piscina, em banyo, jugo amb els nens, llegeixo...
L'Anna va a córrer una estona.
Recullo els nens. Arribem a casa. És molt tard!!
Banyem, sopem, mirem una mica la tele... ÉS MOLT TARD!!
Els nens van a dormir.
Nosaltres ens quedem desperts una bona estona. Llegim... prenem la fresca al balcó... passem per l'ordinador... ES FA MOOOOLT TARD!!
Vaig a dormir tard... molt tard... què voleu que us expliqui...?

1 d’ag. 2013

Petits plaers d'estiu

L'estiu és una època meravellosa perquè porta associat un gran plaer: TENIR TEMPS!
I amb aquest tresor a vegades sorgeix l'oportunitat de gaudir de petits plaers associats.
En el que portem d'estiu hi ha hagut almenys 4 ocasions en que he tingut la sensació d'estar gaudint d'aquests moments. No els poso en cap ordre concret i constato que en la majoria de casos el seu cost material és petit o inexistent, però en canvi constitueixen moments de pau i felicitat, com petits oasis enmig de la vida quotidiana.
  1. GUITARRA AL BALCÓ: Nit d'estiu. La temperatura és alta però corre una mica d'aire agradable. A les fosques, assegut al balcó amb la guitarra a les mans. Sense tocar cap cançó en concret, anar provant diferents rodes d'acords. De tant en tant surt una cosa maca i intento retenir-la a la memòria, anar-la repetint i, si es pot, allargant. A vegades l'estat de relaxament és tal que se'm comencen a tancar els ulls...
  2. MOJITOS AMB L'ANNA: Per l'aniversari de casats vam fer una escapada a Tossa de Mar. Havent sopat vam anar passejant pel casc antic i la zona emmurallada. Al final vam acabar a un petit bar al Passeig del Mar, dalt de les muralles, amb bones vistes sobre la platja i les teulades de la vil.la, prenent uns mojitos boníssims...
  3. BANY NOCTURN: Una nit que no corria gens d'aire vaig estar una bona estona a la piscina que tenim darrera de casa. Sol, despullat, a les fosques, surant dins d'un gran flotador i gaudint de la contemplació de les estrelles... Súper-relaxant!
  4. CÓRRER SOTA LA PLUJA: Un dia que ja tenia pensat sortir a córrer una mica, va començar a ploure. En comptes de fer-me recular, vaig tenir ganes de recuperar aquella agradable sensació d'estar corrent i notar com les gotes de pluja regalimen confonent-se amb la suor, sentir l'olor de la terra molla del bosc, arribar a casa amb la roba xopa i fe runa dutxa calentona per refer-se... Ummhh!!
Si en teniu ocasió, us recomano que els proveu i acabo amb un vídeo d'una cançó de l'ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN que precisament es titula "CORRO SOTA LA PLUJA".