Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

30 de maig 2013

Fins a sempre, Abidal

Uns vídeos del dia que Abidal ha fet la roda de premsa per anunciar que no continuarà al Barça.
  • Un vídeo d'homenatge que he trobat al diari ARA amb imatges del seu pas pel Barça aquests 6 anys.
  • El final de la roda de premsa on s'acomiada un per un de tots els seus companys que li han fet costat en aquesta emotiva roda de premsa emmig d'una gran ovació.
Fins a sempre, Abidal!



28 de maig 2013

Bodydub a la UVIC

M'imagino que alguns hauran llegit el títol de la notícia i hauran girat cua per incomprensible. Per tant, si algú ha arribat fins aquí, vaig a aclarir conceptes ràpidament:

Bodydub = vídeo basat en coreografies de percussió corporal
UVIC = Universitat de Vic

Fa temps un dels primers lipdubs (i dels més ben fets) que vaig veure va ser el de la cançó "Hey, soul sister", també fet per promocionar la UVIC. Ara he descobert aquest "bodydub", que també he trobat molt ben fet, amb una versió molt maca d'una cançó també prou maca ("We Can Work it Out" dels Beatles). La cançó l'ha adaptada i arranjada Santi Serratosa, prestigiós bateria de formacions com Gossos i Astrio i de qui temps enrere ja m'havia arribat un bonic i interessant vídeo en que donava a conèixer això de les percussions corporals.

Us transcric un fragment de la mateixa informació que surt a la plana del Youtube (el subratllat és meu) i us el deixo esperant que us agradi.

El Bodydub és un vídeo basat en coreografies de percussió corporal que transcorren en diferents espais del campus universitari. Les coreografies es desenvolupen al ritme d'un cover del tema We Can Work it Out de Beatles. Aquest cover s'ha creat expressament per a l'ocasió, de manera que la percussió que hi sona és només corporal sobre uns patrons rítmics.

El bodydub vol ser un altaveu per enviar un missatge optimista, positiu i esperançador al món, servint-se del missatge de la cançó, que explica que la vida és massa curta per passar-ho malament i que tot es pot solucionar, i de l'energia que transmet la percussió corporal coreografiada.

D'altra banda, la percussió corporal és una disciplina artística que permet treballar molts aspectes, com aprendre música a través del cos, l'atenció, la concentració, la memòria i el ritme, entre altres.
(...)

El bodydub, més enllà de la repercussió que pugui tenir a la xarxa, vol ser una experiència universitària global, amb la participació d'estudiants, personal de serveis i professorat, gaudint i compartint l'activitat.


25 de maig 2013

"Em trenques el cor" (Quimi Portet)

De tant en tant aprofito aquest bloc per recuperar cançons antigues que encara m'agraden o em recorden o em transporten...
En l'últim any i mig he "repescat" les següents:
I avui (no em demaneu per què) se m'ha creuat un record pel cap.
Corria l'any 2001.
Aquest any és conegut per molta gent com l'any que van caure les Torres Bessones de Nova York, però per a mi és l'any en què va morir el Josep Vacas. I quan feia poques setmanes que l'havia perdut, jo escoltava el disc "Acadèmia dels somnis" de Quimi Portet. I quan sentia aquesta cançó, inevitablement acabava amb llàgrimes als ulls.

Quan sentia frases com "...em trenques el cor...", "...queda el record...", "...em quedaré sol...", "...massa dolor...","...records sense cap valor, sort de les cançons..." tot em portava al Josep i acabava plorant.
A part d'aquesta associació a un moment dolorós de la meva vida crec que la cançó té alguna cosa especial. Si l'escolteu m'agradaria que us fixéssiu en com evoluciona el seu compàs. Mai no he acabat de tenir clar si és gràcies a la bateria o al baix o quina variació subtil fa que mica a mica es vagi accelerant sense acabar-se d'accelerar. Per a mi això li dóna un punt màgic.

En fi us deixo amb la lletra i un vídeo d'aquells d'imatge fixa perquè la pugueu escoltar.

EM TRENQUES EL COR (Quimi Portet)
Em trenques el cor; queda el record;
nits ardents d´agost.
Em quedaré sol; és perillós;
nits ardents d´agost.
 
No estic lliure de culpa però llenço la pedra si arriba el moment.
 
Esperit de vi, copes d´amor;
nits ardents d´agost.
Ni ordre ni pau, massa dolor;
nits ardents d´agost.
 
Els bons són sempre els bons
i a mi em sembla evident que els dolents són dolents.
No estic lliure de culpa però llenço la pedra si arriba el moment.
 
Receptes de cuina; em trenques el cor.
Records sense cap valor, sort de les cançons.
Prenent el sol al terrat, em trenques cor.
 
Cançons d´altres mons, danses tribals;
nits ardents d´agost.
Administrarem les nostres passions;
nits ardents d´agost.
 
Al Carib els turistes es moren d´angúnia i volen tornar;
jo hi veig doble i t´estimo, i tu dius que m´estimes però em trenques el cor.
 
Princesa acrobàtica, em trenques el cor.
Hi ha merda automàtica, per a mi i per a tothom.
Records sense cap valor, sort de les cançons.
Princesa automàtica, em trenques el cor.

22 de maig 2013

Al sofà...

Segur que alguna vegada us ha passat (una altra cosa és que ho confeseu...).
Acabes de dinar i tens la sensació que pot ser un bon moment. No cal ni mirar-la a la cara per tenir-ne la certesa però alguna cosa s'intueix en l'ambient i el cos s'hi predisposa.
Llavors és moment de ser subtil i jugar a la seducció. No pots anar descaradament al llit i esperar que arribi. No seria el mateix...
En comptes d'això te'n vas cap al sofà i comences a llegir alguna cosa. Pot ser el diari o el llibre que tinguis en dansa... En realitat tant se val perquè no tens previst llegir gaire estona. De fet, la lectura és poc profitosa, no estàs prou concentrat, vas passant pàgines però el cos es predisposa a la voluptuositat.
Mica a mica t'hi vas posant més còmode i vas esperant que ella se t'hi afegeixi. No treus la vista del paper però tens la sensació que mica a mica se't va acostant i arriba aquell moment de la primera carícia.
Tot és d'una subtilitat deliciosa, tu segueixes amb la mirada a la lectura però una mena de calfred et recorre l'espinada i et predisposa a relaxar-te per gaudir-ne totalment. Si encara no ho havies fet, et treus les sabates, estires les cames i et vas posant més i més còmode.
I finalment se t'acosta més i més, s'abraona sobre teu amb aquella barreja de contundència i delicadesa i no t'hi pots resistir més. Mica  mica tanques els ulls i t'acaba posseint del tot. 
I et deixes fer...
...
...
...
...
...
...
Pot passar una bona estona o un momentet, no és mai igual, però si que és sempre plaent...
I quan ja s'està acabant tens aquell moment d'aiguabarreig: saps que el final ja ha arribat, però el vas allargant i paladejant, negant la realitat...
S'hi està tan bé allà al sofà...
Fa tanta mandra sortir-ne...
...
...
...
...
Però tard o d'hora s'acaba i t'aixeques entre atordit i relaxat:
s'ha acabat la migdiada!
;-)

19 de maig 2013

Pol Cruells: Casa i vent

El divendres 17 de maig vam anar de concert amb l'Anna al Voilà a escoltar les noves cançons de Pol Cruells, que està presentant el seu nou disc "Casa i vent".

Prèvia:
1.- L'estiu del 2009 faig un curset telemàtic en el que aprenc a fer blocs (i arrel d'aquest curset va néixer el "picalapica"). En aquest curset una de les lliçons era penjar una cançó. Una noia de Sabadell que també feia el curset va penjar una cançó d'un amic seu que es deia Pol Cruells (i temps a venir vaig descobrir que era la seva parella) i a mi la cançó em va agradar.
2.- El novembre de 2010 vaig a un concert d' Els Amics de les Arts on el Pol Cruells fa de baixista. Jo poso algun comentari al bloc dels Amics, ell també, jo visito el seu bloc i li deixo un comentari, ell visita el meu i descobreix que sóc de Calders.... Resulta que ell, durant 5 anys de la seva infantesa rodamón també va viure a Calders. Arrel d'això ens enviem uns quants correus.
3.- Al desembre de 2010 el Pol Cruells toca en concert al Voilà de Manresa. Hi vaig, ens presentem i xerrem una estona abans i després del concert, juntament amb una altra parella de Calders que també li seguien la pista des de la seva infantesa calderina.
4.- A partir de llavors sabem de l'existència mútua i de tant en tant ens intercanviem algun comentari a través dels blocs o de facebook fins a tornar-nos a retrobar en aquest concert del 17 de maig de 2013.

El concert:
El Pol presentava les cançons del seu nou disc amb una formació que a mi em va encantar. Un "trio de cordes" format per 3 musics ben solvents: ell mateix al baix i a la veu, el Xavi Castanys a la mandolina i l'Albert Carbonell a la guitarra acústica.
Aquests instruments van donar a les cançons una sonoritat molt maca, acústica, mediterrània... molt agradable a l'oída, molt suggerent i que donava a les cançons un aire diferent de les que normalment escoltem (que solen ser més elèctriques, més pop-rock, més rítmiques). Moltes cançons eren més melòdiques, romàntiques i introspectives, però algunes també tenien més ritme i un aire country, bluegrass que aquests instruments també aconseguien transmetre perfectament.
La temàtica de les cançons transita entre la nostàlgia dels records viscuts (lligats a personatges familiars, llocs geogràfics i objectes quotidians), descripcions del seu Sabadell, pinzellades d'ironia i de certa crítica social i reflexions vitals.
La perfecta combinació entre les lletres reflexives i les músiques suggerents ens va fer gaudir d'un concert molt agradable. Va ser una llàstima que hi hagués poqueta gent, però els que hi érem ens ho vam passar molt bé.

El post-concert:
I com a regal final vam poder gaudir una estona de la companyia i la conversa del Pol, un artista humil, planer i atent amb el seu públic. Evidentment vam quedar-nos els seus discos i vaig sortir del Voilà amb ganes de col.laborar a difondre la seva obra.
I la millor manera que conec és publicar aquesta notícia al meu bloc i afegir-hi uns vídeos de les seves noves cançons que espero que us agradin.

1.- BATIK: Dedicada a la seva mare que va morir fa relativament poc temps i ambientada en la Formentera hippie. Molt maca i amb un vídeo senzill, però emotiu.
2.- GATWICK-IBZ: Actuació en directe amb una formació semblant a la que vaig escoltar jo per tal que pogueu apreciar la sonoritat mediterrània de les cançons. La lletra és un elogi abrandat dels atractius d'Eivissa.
3.- PACÍFIC BLAU: Una altra actuació en directe (de no tan bon so com els altres vídeos) amb una lletra entre divertida i nostàlgica.




15 de maig 2013

Homeboy

HOMEBOY és el títol d'una pel.lícula de 1988 dirigida per Michael Seresin i protagonitzada per Mickey Rourke. No recordo molt bé l'argument, tracta bàsicament d'un perdedor que fa de boxador i s'hi juga la vida i l'enganyen i tot li surt malament. Crec que la crítica la va destrossar tant pel guió (del propi Rourke) com per les interpretacions.
La vaig veure a Saragossa mentre estava fent la mili i em va impactar sobretot la banda sonora interpretada per l'Eric Clapton, amb unes melodies tristes que il.lustraven perfectament l'atmosfera decadent i melancònica del film. Fins i tot amb alguns talls estripats, amb llargs solos de bateria que reforçaven passatges dramàtics de la pel.lícula.
En aquell temps jo estava subscrit al B.I.D. (Boletín Informativo Discoplay) i demanava discos que m'arribaven en paquets contra reemborsament que havia d'anar a buscar a les oficines de Correus. I vaig comprar aquest disc de música "especial". I el vaig sentir moltes vegades i quan l'escoltava em transportava a aquella atmosfera decadent dels perdedors i era un paisatge sonor suggerent en que em sentia còmode.

No sé perquè m'ha vingut aquest flash a la memòria, però m'ha vingut molt de gust compartir-lo aquí i us demano que escolteu aquesta cançó d'Eric Clapton i em digueu si us agrada.

12 de maig 2013

Convalescència

El quadre que il.lustra aquesta notícia es titula "The Convalescent", i és del pintor impressionista nordamericà Willard Metcalf.
I amb ella vull començar a explicar què he fet aquesta darrera setmana que m'he quedat a casa per intentar curar una bronquitis aguda.
Des de les 8 del matí que marxaven l'Anna i els nens fins a les 6 de la tarda que arribaven, són aproximadament 10 hores diàries de solitud. Per a alguns això podria ser una tortura considerable, però la veritat és que jo n'he gaudit (cal dir que el meu era un "mal amb salut": no podia estar 6 hores diàries forçant la veu davant de 25 alumnes, però a casa, calladet i tranquil.let, podia anar fent de tot).
He anat fent algunes cosetes de l'escola (corregir, avançar temes...), he escoltat molt la ràdio, he escoltat alguns discos que feia moooolt temps que no havia escoltat (Jeff Buckley, Mark Knopfler, Madredeus, Lluís Llach...), he passat llargues estones davant de l'ordinador, però voldria destacar alguns petits plaers recuperats o descoberts:

1.- Un d'ells sonarà molt estrany i, de fet, no sé si és ben bé un petit plaer, però si que ha estat una satisfacció. He deixat neta la post de planxar!
Tothom sap com costa tenir al dia aquesta tasca domèstica. Amb dos nens, les rentadores es fan una darrera l'altre i inevitablement el ritme de planxar sempre és més lent que el de la roba que va arribant. Al vespre algun dia es va planxant una part, però mai no s'acaba de fer net. I l'endemà hi torna a arribar més roba....
Doncs jo aquesta setmana, amb tot el dia per davant, he anat avançant mica a mica fins que m'han quedat aquelles coses que sempre es van deixant fins que realment les tornes a necessitar (la camisa de caramelles, la dels casaments...). I també aquestes les he fet i... he arribat a veure de quin color era la post de planxar!

2.- He llegit!!! Justament quan parlava de l'allau de llibres que omplien la meva tauleta de nit, aquests dies he pogut gaudir del plaer de llegir. I en les millors condicions. He llegit i assaborit el llibre en que Lluís Llach mostra i explica la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol. Un llibre que parla d'amistat, d'amor i del procés compositiu que van compartir aquests dos artistes en diverses col.laboracions. I fer-ho còmodament assegut al sofà, amb llum natural i música de Madredeus de fons... i fins i tot en alguna ocasió quedant-me adormit en aquestes plaents condicions... Fantàstic!

3.- He redescobert el plaer trapella de jugar amb els enigmes lingüístics. A l'estiu els vaig descobrir per primer cop (T'enigmes?) però després d'una passada fugaç ho vaig deixar. Ara aquests dies hi he tornat a treure el cap i mica a mica vaig començar a inventar-me enigmes (és molt divertit!) i a penjar-los. La gent del fòrum (són uns cracks!) me'ls contestava de seguida i mica a mica jo també vaig començar a endevinar-ne alguns. I m'hi he anat enganxant. En aquests dies m'he inventat uns 60 enigmes i no em resisteixo a posar-vos-en uns quants per si algú té ganes de jugar-hi (el número entre parèntesi és el número de lletres de la paraula que heu de buscar).
  • Conjunt de veus que bateguen a l'uníson (3)
  • Per a alguns només és una fracció d’un tot, però per a molts és un moment tan important en la vida que mereix entitat pròpia. (4)
  • Toc d’atenció per a la Tercera Edat. (4)
  • Busca una lletra per deixar de ser boig i passar a ser un heroi d’aventures marineres. (5)
  • La noia dels Urals és ardent com un volcà (6)
  • No sé pas si ens en sortirem perquè na Margalida se la vol posar pels braços i jo pel peu (6)
  • Cada cop que s’ensorra un castell, estalviem en calefacció. (6)
  • Va d’una banda a l’altra pregonant que t’has engreixat (7)
  • Sentiment negatiu envers les coses barates. (9)
  • Tu creus que és una cosa esporàdica, irregular i gairebé màgica. Jo crec que si no ho fessis constantment et moriries. (10)
I així he passat la meva convalescència. I dilluns ja torno a la normalitat amb tot el que té de bo i de dolent.
Tanquem el parèntesi!

10 de maig 2013

Allau

M’agrada llegir però tinc molt poc temps per fer-ho. Això provoca que de tant en tant se m’acumulin les lectures a la tauleta de nit. Ara mateix estic en un punt que la muntanya de llibres comença fer equilibris precaris i temo que d’un moment a un altre provoquin una allau…
M’explico:

Per les vacances de Nadal m’havia posat al dia i vaig decidir que agafaria PA NEGRE (Emili Teixidor) per rellegir-lo ja que crec que en el seu dia no el vaig gaudir tant com podria fer-ho en aquell moment. Llavors amb poc dies de diferència em van arribar: L’ALTRA VEU (Josep Fàbrega), LES HORES VIVES (Josep Fàbrega) i ES PERD EL SENYAL (Joan Margarit).
A continuació vaig demanar a la comanda mensual del Cercle de Lectors QUÈ ÉS EL CÀNCER I PER QUÈ NO HEM DE TENIR-LI POR (Salvador Macip). Vaig començar de manera simultània alguns d’aquests llibres però tot va quedar paralitzat per una punta de feina que em va deixar setmanes sense llegir.
En aquestes em trobava quan van arribar el meu sant i el meu aniversari (15 dies de diferència) i entre els regals van caure uns quants llibres: la Rat em va regalar CANALLADES (Raquel García), el Pablo i la Violeta DELENDA EST HISPANIA (Albert Pont) i el Josep i la Mª Dolors UNA FAMÍLIA EXEMPLAR (Genís Sinca). Els vaig fer lloc a la tauleta de nit i vaig seguir sense llegir-ne cap amb regularitat i no per falta de ganes.
Pocs dies abans de Sant Jordi es van presentar 2 llibres d’autors calderins. En EL SENYOR DE CALDERS (Sergi Pich) hi havia col•laborat en la campanya de micromecentage que va fer possible la seva publicació. I de QUINZE ESTIUS I UNA HORA INCERTA (Ton Armengol) ja us en vaig parlar en una notícia recent.
I per Sant Jordi l’Anna em va regalar ESTIMAT MIQUEL (Lluís Llach) i jo em vaig autoregalar EUROMALSON (Aleix Saló).
Dos dels llibres que ella s’està acabant de llegir també passaran per la meva tauleta de nit abans d’endreçar-los a la biblioteca: NO SÉ ON ÉS EL LÍMIT, PERÒ SÉ ON NO ÉS (Josef Ajram) i LA FORÇA DE L’ÀNIMA (Mª Josep Pazos i Anna Vilajosana).
I aquest cap de setmana hem rebut el que havíem demanat en la comanda del Cercle: DE SOBTE TRUQUEN A LA PORTA (Etgar Keret).

Que el llegir no et faci perdre l’escriure!” és una frase que crec que ja havia comentat alguna vegada en aquest bloc perquè a mi justament em passa el contrari: l’escriure em fa perdre el llegir.
Bé, si no acaba produint-se l’allau, en les properes setmanes aniré posant fil a l’agulla i amb els dies més llargs i calorosos aniré assaborint aquestes lectures.
I així podré fer lloc per anar-ne encabint més i més i més...


8 de maig 2013

HappyDays (vídeo)

Són coses d'estar malalt a casa.
Estic escoltant la ràdio i parlen d'un tal Ramon Mirabet. Un noi català que va participar en un concurs equivalent a "Operación Triunfo" a França i va quedar tercer. Després de temps fent de músic de carrer per París resulta que ara treu un disc i l'entrevisten. Canta una cançó i m'agrada el seu color de veu i l'estil entre soul i folk.
Busco per internet i trobo aquest vídeo que m'agrada i em dóna molt bon rotllo.
I us el regalo!

Que tingueu tots un  "happy day"!!


6 de maig 2013

Participació de casament

Dies enrere us vaig presentar la cançó "Per tots" d'Andreu Rifé i us vaig dir que jo en podria fer una de semblant. Ho deia perquè em va fer pensar en la participació de casament que vam fer amb l'Anna quan ens vam casar (26-7-1995).
Era una participació "interactiva" que, a partir del nostre disseny, ens va materialitzar el Pep Creus.
D'entrada era una senzilla suma que convidava a obrir aquella gran targeta per resoldre-la.
Al mig descobria un preciós dibuix de Moebius del còmic "Els jardins d'Edena" i uns laterals que s'intuïa que calia girar per poder llegir correctament.
Si es giraven es podia llegir una elegia (en forma de cor) de tot de coses que ens agradaven. Començava dient "Volem dir sí..." i després una enumeració de coses maques que acabava completant la frase del principi: "Volem dir sí al nostre amor".
Completava la participació un full amb les dades pràctiques del casament que aquí no reprodueixo (lloc, hora, etc).

Aquest llistat de coses maques és el que em va recordar l'enumeració d'agraïments de l'Andreu Rifé.
I ja m'hi he posat i en sortirà una cançó...
...temps al temps...







3 de maig 2013

2 vídeos per somriure

De tant en tant a través del facebook trobo coses interessants, enginyoses, ocurrents...
Avui vull compartir 2 vídeos. Tan de bo us agradin i us dibuixin un somriure:

1.- Un curiós i divertit anunci d'una marca d'aigua mineral francesa (Evian). El vaig trobar a través del Bermu de Calders.


2.- Un vídeo musical fet per dues noies que canten "a capella" i només amb l'ajut de percussions corporals i d'unes tarrines de mantega buides una cançó que jo no coneixia (és d'una tal Robyn). Em va arribar a través del Xavier Serrano.