Acabo l'any amb una anècdota familiar que involucra el Roc.
Ara mateix el Roc passa per una etapa de canvis (ha canviat de cicle i de tutora a l'escola, ha canviat d'entrenador i companys a l'equip de futbol...) i hi ha moments en que es manifesta insegur.
En una conversa amb la seva tutora, ella li va dir que havia de tenir més confiança en si mateix i, quan en parlàvem ell i jo, jo corroborav ales seves paraules i li deia:
- "Has de pensar que...tu pots!"
I acabat de dir, em van quedar les paraules ressonant dins del cap
"Tu pots!"... "Tu pots!"
I em va venir al cap una idea una mica friqui però que vaig pensar que li podria agradar.
Vaig agafar un paperot i un boli i amb 4 gargots li vaig explicar la meva idea: un "2" en anglès (que es diu "two" i sona molt semblant al català "tu") i una imatge d'una sèrie de pots. A l'ordinador li faria aquesta mena de pòster perquè se'l pengés a l'habitació i hi hauria les banderes angleses i catalana per entendre com s'havia de dir cada cosa perquè acabés sonant "Tu pots!". Cada cop que el veiés recordaria que havia de confiar més en ell mateix i seria com un "missatge secret" entre nosaltres.
Efectivament la idea li va agradar i no sé si va sortir d'ell o de mi, però vam parlar de la possibilitat de plasmar-ho en una samarreta.
Llavors ell va dir:
- "Si faig un gol, em fas la samarreta."
I jo vaig acceptar.
I al següent partit va fer un gol i per tant jo vaig haver de complir i fer-li la samarreta.
Passats uns dies (potser setmanes...) vaig poder complir la promesa i li vaig fer entrega de la samarreta, de la qual està molt content.
Ningú no en té cap d'igual en tot el món!!
P.S. Sí, sí, no patiu, ja tinc una cosa en ment per a l'Ona...
L'exposició d'«El Bages, fidel a Guimerà»
Fa 8 hores