RIQUESA
Desperta un nou dia. Cap pressa.
La platja contenta, menys gent.
I l'aigua del mar que em regala
una altra preciosa cançó.
Avui està plana i tranquil·la,
s'acosta als meus peus: clapoteig
subtil i suau, agradable,
d'anada i tornada. Sedant.
Cançó de bressol que desperta
dins meu un somriure serè.
La meva mirada que llisca
per sobre de l'aigua i va lluny.
Va lluny, però no corre. Es delecta
en tots els matisos del blau,
en la tremolor de les aigües...
en coses senzilles genials.
Per això cada estiu torno i torno.
No és ric qui més té -ja ho sabeu-
sinó aquell qui menys necessita.
Jo no necessito res més.
(Eladi Martínez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada