MOMENT D'INTIMITAT
Una ràfega i una altra. No descansen.
S'encadenen, incansables, exemplars.
Erosionen el pendent d'aquesta platja.
Cada cop fa més baixada arribar al mar.
Cada cop hi ha més onades. Més feréstec,
l'oceà posa distància entre ell i jo.
I al cel blau creixen els núvols de tempesta.
La natura que se'm mostra en estat pur.
I contemplo l'espectacle. Privilegi
del seient de fila zero reservat
cada d'estiu, des d'en fa molts. Mai no me'l perdo.
Ve el brogit i ve l'escuma amenaçant.
I me'lmiro, sense por, però amb molt respecte.
Sóc minúscul davant de la immensitat.
En silenci, veig com s'infla, creix, demana
més espai i més soroll i més poder.
Reacciono, hipnotitzat per la potència
que transforma una mar plana en l'animal
oceànic que ha espantat tots els banyistes.
També jo ara estic mirant des del balcó.
Sorra buida, sorra verge i agraïda
que festeja amb les onades sense res
ni ningú que ara els distregui ni els molesti.
Per fi sols! Feia tan temps... Com t'he enyorat!
Ja no goso continuar fent l'espieta,
es mereixen un moment d'intimitat.
En tinc prou amb el brogit de les onades
celebrant aquest moment tan esperat.
(Eladi Martínez)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada