Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

27 de gen. 2015

Montse Careta: què li va passar? (2a part)

(segueix de la notícia anterior)

L'Helena Jubany era una bibliotecària que vivia a Sabadell i l'any 2001 tenia 27 anys.
El 17 de setembre i el 9 d'octubre d'aquest 2001 va rebre uns missatges anònims acompanyats d'uns petits refrigeris que la convidaven a tastar-los. El segon cop ho va fer i va quedar una mica drogada perquè la beguda estava adulterada amb altes dosis de somnífer.
El 30 de novembre l'Helena desapareix i després se sabrà que ha estat drogada i segrestada.
El 2 de novembre de 2001 l'Helena Jubany apareix morta al pati interior de l'edifici número 48 del carrer Calvet d'Estrella. Sembla que la van llençar drogada i inconscient, però encara amb vida des del terrat d'aquest edifici, provocant-li la mort.
La policia aconsegueix que es faci molt poc ressò d'aquesta mort i tothom pensi que ha estat un suïcidi per poder investigar amb llibertat de moviments.


El dia 12 de febrer detenen la Montse Careta com a sospitosa de la mort de l'Helena Jubany i 2 dies després, el 14 de febrer, ingressa a la presó de dones de Wad Rass.

La Montse vivia al 3r pis d'aquest número 48 de Calvet d'Estrella.
A més a més coneixia (no molt però la coneixia) la difunta de coincidir en alguna excursió de la U.E.S. (Unió Excursionista de Sabadell).
Per això i per una deficient instrucció del cas i per un nefast assessorament la van detenir i empresonar. Però durant tot el temps que va passar a la presó no va parar de dir per activa i per passiva que era INNOCENT.

El 25 de febrer ens assabentem casualment d'aquest fet, el confirmem i comencem a buscar la manera de posar-nos en contacte amb ella. No tenim cap telèfon i anem tibant fils per buscar algun contacte que li pugui fer arribar el nostre interès.
El 5 d'abril la seva germana Imma finalment pot contactar amb nosaltres, quedem i ens posa al corrent de tota la situació.
El 14 d'abril la visitem per primera vegada a la presó. Comencem a intercanviar cartes i estem en contacte permanent amb la família per si podem fer alguna cosa per ajudar.
El 28 d'abril la visitem per segona vegada a la presó.
El 7 de maig de 2002, dos mesos i mig després d'entrar-hi, la Montse Careta, se suïcida dins de la presó després de rumiar-ho, preparar-ho i deixar cartes de comiat per vàries persones, proclamant per última vegada la seva innocència.

Durant mesos i anys vam intentar, al costat de la família, mantenir la batalla legal a les instàncies judicials per poder demostrar la seva innocència, però de res va servir.

En la següent notícia exposarem els motius d'aquesta kafkiana situació, però acabo aquesta amb 2 documents:
1.- un poema que vaig escriure-li per donar-li ànims per resistir la situació de la presó.
2.- la carta que ens havia escrit (i no vam rebre fins setmanes més tard) acomiadant-se quan ja havia decidit que es llevaria la vida.

TEMPS DE CICATRIUS (8-4-02)
Quan t’han pres tantes coses –fixa-t’hi-
comença a construir-se la victòria
perquè arriba un moment, o tard o d’hora,
que ja no poden prendre’t gaire més.

Mica a mica, xiu-xiu, sense adonar-te’n,
‘niràs recuperant el territori,
‘niràs fent fort l’espai de les idees.
I espurnes de foc nou s’arrencaran
quan topin l’esperança amb la il.lusió,
espurnes que cauran al teu cor trist
i t’han de dur el record de l’escalfor.

De tu depèn que un dia, sense causes,
se t’escapi un somriure. Tant se val
el motiu que te l’hagi fet renéixer...
Tant se val que després tornin els plors...
Hi ha llavor i, malgrat tot, és primavera
i ells no saben que en tu hi ha terra fèrtil.
I el somriure, si creix, et farà forta
i et durà més a prop del feliç fi.

Procura recompondre tots els trossos
i no perdis de vista l’objectiu
que ets tu i és prioritari, imprescindible.
Respecta’t fins a límits destacables
i mima’t com ningú no pugui fer-ho.
Nosaltres ‘nirem fent tot el que ens deixin,
però només podrem fer fins on tu ens deixis.

Almenys no tinguis dubtes al respecte:
posem tots la mà al foc sense temor,
segurs, sense fissures, amb confiança.
Sols és qüestió de temps i ja no gaire:
hi ha coses que cauran pel propi pes.
Com a tots els malsons, vindrà l’albada
i et durà un despertar reparador.
I aquesta gran ferida que ara et mata
serà sols una antiga cicatriu
que hauràs de rebuscar perquè, amb els anys,
pràcticament s’haurà esborrat del tot.


CARTA DE LA MONTSE
DIMARTS 30 D’ABRIL


Carta de l’Eladi i de l’Anna.
La vostra lletra és amor i és escalfor… l’esperança que obre les portes de bat a bat, però, Anna i Eladi, no puc més… l’enyorança fa tan mal ! El Santi és la meva llum i el meu amor i l’enyoro, l’enyoro molt… no puc viure més sense ell… Això és un infern ! A la nit abraço el coixí ben fort… i trobo el seu consol… però no el tinc: Anna i Eladi, no tinc el meu Santi i l’enyoro.

I la meva Anneta, la mare i l’Imma fins quan hauran de patir el que estan patint? I aquest patiment promet ser llarg… penso que el patiment de la meva mort serà dolç al costat de l’angoixa de veure’m presa.
Quin sentit té viure lluny de les persones que estimes ? Lluny del teu món. Potser és un gest egoista, però m’ofego… Anna i Eladi, m’ofego.
Deixeu-me morir. Això és un infern. Res a fer i crits, molts crits. A hores d’ara tot em fa por… Ha ingressat una noia amb una condemna de set anys, i per una causa de fa cinc anys… és una noia sana que portava una vida normal. Plora, sempre plora. Penso en declaracions, jutges, judicis,… i l’angoixa creix.

Us estimo molt, moltíssim, en moments difícils sempre heu estat al meu costat… i fe de Déu que aquest és el valor més gran de l’amistat (il.legible) … descobreixen els amics que ho són (il.legible).

L’Anneta és la nina dels meus ulls… sempre he estat al seu costat i he procurat que  no li faltés res i ara veure’m així m’avergonyeix d’allò més… l’angoixa, la vergonya, la por, l’enyorança, la falta de consol i escalfor,… la muntanya, el bosc… totes les persones que estimo, el treball com a mestra… és molt, molt difícil de pair i amb aquesta càrrega i dins d’aquest infern viure no és fàcil… i sé, sé per la mirada del jutge que això no és res… només és el començament (segons ell “esto va para largo”), la meva salut no va per llarg…

Com diuen els Sau… sou collonuts !

No és fàcil el que vull fer… el meu Santi, la mare, l’Anneta i l’Imma, la Chari, la Cecília, el Matías, la Núria, el Carles, la Natàlia, el David… i vosaltres, Anna i Eladi, i tots, tots els amics em feu recular… però, creieu-me, és el millor per a tots.

Sé que estareu al costat de la meva Anneta i això em consola i molt.
Sempre, Montse !

5 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

No vaig tenir la sort de conèixer-la, però ja me'n vaig fer una idea quan vivíeu tota aquesta història i me la veu explicar.
Ara que tornes a relatar-la continuo sense "salir de mi asombro" per com et pot canviar la vida simplement per estar en el lloc equivocat i en el pitjor moment.
Tan sols puntualitzar una cosa, en el link que fas al blog de l'homenatge a l'Helena Jubany, acusa clarament a la Montse i al Santi de l'assassinat. Suposo que es basa en les conclusions judicials del cas oi?

Anna ha dit...

Ufff...tornar a rellegir tot això viscut segueix posant-me la pell de gallina i segueixo pensant que la vida és molt injusta i que aquí hi ha molta merda que s´amaga...
Malauradament aquí hi ha dues víctimes l ´Helena i la Montse a elles ja no ens les tornaran i el més trist és que crec que MAI SABREM QUÈ VA PASSAR....

Roger Berenguer Roca ha dit...

Anna tens raó, per desgràcia mai sabrem què va passar del cert. El què si està clar és que el o els que ho van fer estan lliures, i en fotent-se'n de tot plegat. La vida és molt injusta!

Eladi Martínez ha dit...

Roger, amb la tercera part de la notícia espero deixar més "clars" que "ombres" sobre la implicació real de la Montse en aquest assassinat, però està clar que la família de l'Helena Jubany pot tenir una versió diferent. De totes maneres ho vaig rellegir i no em va semblar que acusessin tan directament la Montse...
Les companyies són molt importants i no perdre el món de vista, també...
Jo estic convençut que van morir 2 persones innocents i que l'assassí segueix lliure i potser ho estarà tota la vida...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Anna,
durant un temps ens vam trobar dins d'una història de novel.la negra i vam viure situacions i sensacions difícils d'oblidar... Experiències de la vida... Però és cert que és increïble i trist rellegir la documentació i els records d'aquells dies i haver de resignar-se que tot va passar realment així i va ser impossible canviar el curs dels esdeveniments...
Eladi