"Final d'agost" (poema)

 

FINAL D'AGOST

Marxem. Buidem nevera. Omplim maletes

i intento omplir-me jo d'aquest moment:

els ulls, de mar; les orelles, d'onades;

i tot jo de la pau de Calafell.

Lluitar contra allò que és inevitable

no té sentit. Setembre està empenyent.

Agost ha de marxar i és llei de vida

i l'acompanyaré com faig cada any.

I enyoraré els matins de poesia,

perdut davant del mar, lluny, però a prop.

No hi ha cap lloc millor si és que vols perdre't

i al mateix temps trobar-te a tu mateix.

El gran secret de les coses senzilles,

la gran riquesa de no estar fent res

i al mateix temps sentir-me tan pletòric

que només vull poder-ho repetir.

Cada any empenyo els mesos perquè espero

tornar a ser aquí al meu lloc, a Calafell.

Només sentir el batec de les onades,

tot jo em relaxo i em neix el somrís.

I no puc estar trist quan se m'acaba

perquè sé que és així com ha de ser,

però si un dia em toca la loteria...

ja sabeu on trobar-me estiu i hivern.

(Eladi Martínez)

#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

"Nocturn" (poema)

 

NOCTURN

Aquesta nit el mar encès bramava,

bufetades d'espuma, ràbia i sal,

glopades que pujaven per la sorra

més amunt d'on arriben normalment.

La blancor de les ones cavalcava

desafiant la foscor, fora de si.

I aquells brams incansables demostraven

qui mana ben endins de l'oceà.

Des del meu tercer pis jo m'ho mirava

admirat i sorprès, hipnotitzat.

La força desbordant de la natura,

la immensitat del mar al meu davant.

Em sentia minúscul, vulnerable,

titella fràgil en mans del destí,

però també connectat a un vincle atàvic,

com part d'un engranatge majestuós.

La crida de la mar, tan primitiva,

experiència nocturna estimulant,

tan diferent dels meus matins de platja,

exemples d'harmonia, calma i pau.

També m'agrada aquesta mar salvatge

que crida, es despentina i vol fer por.

M'agrada tant de nit com a ple dia,

calmada o esverada, tant li fa.

Deu ser que quan estimes no és possible

triar: aquesta part sí, aquesta part no.

Estimo el lot sencer de bona gana:

a ulls clucs, confiat i sense condicions.

(Eladi Martínez)

#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

"Bandera" (poema)

 

BANDERA

Me n'he adonat. Si miro el mar hi ha una bandera

que em representa, que és la meva i és genial.

Horitzontals, tres franges queden dibuixades:

cel, aigua i terra. Res no hi falta. Ja veuràs.

A dalt, un blau, subtil i tímid, que acompanya.

Ve rebaixat de gris tristor i malalt de blanc.

Però es manté blau, no perd l'essència, no delega

el seu paper de presidència des del cel.

Al mig tenim l'aigua del mar que està partida

per un rivet d'escuma d'ones, color blanc

que, com Moisès, obre les aigües, les separa

en dues parts que es distingeixen pels colors.

Sobre del blanc, un blau que brilla i enlluerna,

fa pampallugues amb el sol ben lluminós.

Sota del blanc es desdibuixa una barreja

amb verds i amb ocres, un color menys definit.

I al capdavall, el marronós to de la sorra,

brut de petjades, de petxines i forats

que hi fan els peus buscant el granulós massatge,

el complement que el tacte fa als altres sentits.

Oi que ho té tot? És l'estendard que jo enarboro

per (a)nar a la lluita quan em toca defensar

la llibertat i la justícia i la bellesa.

Sols amb somriures i poemes vull guanyar.

(Eladi Martínez)

#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

"Les ulleres de l'enyor" (poema)

 

LES ULLERES DE L'ENYOR

Em poso les ulleres de l'enyor

-els dies ja comencen a acabar-se-

i, tot i que tots dos ja som experts,

el dolç pessic no deixo de notar-lo.

Les ones venen plenes de raons,

paraules de legítima defensa,

cap jutge em negarà l'absolució

malgrat els agreujants de reincidència.

Se'm fa estranya la vida lluny d'aquí,

mancada del sentit que ara me l'omple.

Només hi passo uns dies, però ja tinc

el dret d'asil, permís de residència.

Se m'omple el cap del so salat del mar,

del vent que em despentina, de la sorra,

dels núvols amagant-se rere el sol,

del lent pas de les hores, de la joia.

La dolça parsimònia del badar,

el goig de contemplar, pausa salada,

gronxant els pensaments ben indolents,

deixant que passi el temps: tresor majúscul.

Em poso les ulleres de l'enyor,

però me les trec perquè encara no és l'hora.

Encara tinc uns dies per gaudir.

Després ja vindrà el temps de l'enyorança.

(Eladi Martínez)

#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

"La font dels poemes" (poema)

 

LA FONT DELS POEMES

És el temps que ens dediquem cada matí

el que ha generat el vincle i la confiança.

Sec davant i treus sempre el millor de mi.

Tanco els ulls i el so del mar em dicta els versos.

És simbiosi o bruixeria? No ho sé pas

i de fet no crec que hi hagi cap misteri.

Sempre vinc amb l'esperit ben disposat

i amb les portes ben obertes em capbusso

dins de mi sabent que no m'ofegaré,

que si em miro cara a cara no he de témer,

que fa temps que estic en pau amb el mirall,

que el que escric és de veritat i tal com raja.

I que em planto al full en blanc sense pressió,

sense horaris, tot el temps per dedicar-m'hi,

preparat perquè no en surti res de bo

i acceptant amb il·lusió quan s'encadenen

les idees, les imatges i els meus mots

que ho relliguen i esculpeixen un poema,

sense esforç, sent-ne l'autor i l'espectador:

Calafell és garantia de bellesa.

És el temps que ens dediquem cada matí,

són els anys de coneixença aprofundida,

són les ganes de tornar-hi cada agost.

No us ho puc pas explicar d'altra manera.

(Eladi Martínez)

#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

"Remar" (poema)

 

REMAR

Avui potser plourà, però dins de l'aigua

hi ha algú que rema aliè a la previsió.

Avança lentament, llisca amb constància,

s'acosta pas a pas a l'objectiu.

Me l'imagino en pau, amb un somriure,

ben buit el sac de la preocupació.

Si plou es mullarà. No és un problema.

Si cau s'aixecarà i continuarà.

Probablement no està pendent de l'hora

i aquest és un secret que compartim

els que intentem, per afrontar la vida,

presentar sempre la millor actitud.

Oberts al que vindrà, amb poques presses,

sense gastar energia inútilment

més enllà de les cartes que la vida

de la mà de la sort ens ha donat.

Remar sense cansar-nos, divertint-nos.

Remar amb plena consciència d'avançar.

Amb sol i amb núvols, sense defallences.

Remar perquè hem vingut aquí a remar.

(Eladi Martínez)

#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell

"Poesia imperfecta i quotidiana" (poema)

 

POESIA IMPERFECTA I QUOTIDIANA

El mar, el sol i els núvols. Me n'adono

que tots els meus poemes són iguals.

Avui fan un combat a primera hora,

però és un combat pacífic, gens violent.

Els núvols sobre el sol, com acotxant-lo,

i el sol que es desabriga, treu el cap,

i hi ha estones de tot, de sol i núvols.

Així comença el dia: temps incert.

El mar no en fa cabal. Ell va a la seva:

tragina tota l'aigua amunt i avall

com qui remena una immensa cassola,

posant en la recepta els cinc sentits.

Poesia imperfecta i quotidiana,

com si expliqués que avui, quan m'he llevat,

m'he vestit, m'he rentat, he parat taula

i després detallés el que he esmorzat.

Però és que és a tot arreu que hi ha bellesa!

Només cal tenir temps per observar

i una mica entrenada la mirada.

Llavors la poesia va rajant.

El sol ha espernegat: llençols a terra!

Ara el veig estirat, nu sobre el llit.

M'escalfa, em fa l'ullet i s'incorpora.

Badalla i em pregunta: "Què has escrit?"

(Eladi Martínez)

#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell