Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

29 de març 2020

Granets de sorra

Aquests dies de confinament estem donant mostres que encara podem confiar en la humanitat... La situació de cadascú tancat a casa seva ha fet que de manera espontània es multipliquin les iniciatives enfocades a facilitar la vida als altres.
A la capçalera del meu bloc hi ha una frase que diu: "la intel·ligència és col·lectiva... compartim coneixement, reflexions, opinions...". I això és el que està passant aquests dies, començant pels científics, que comparteixen coneixements i treballen plegats per trobar medicaments que ajudin a superar aquesta crisi... Continuant per tota la gent que fa donatius perquè aquesta recerca científica arriba el més lluny possible en el menor temps possible...
I hem vist un munt més d'iniciatives pensades en clau col·lectiva:
  • els aplaudiments de reconeixement i agraïment al personal sanitari cada dia a les 8 del vespre des dels balcons...
  • els grups de voluntaris que s'han organitzat a molts pobles (Calders també) per cobrir les necessitats que quedin descobertes en els casos de la gent gran que viu sola o qui ho pugui necessitar...
  • els concerts que es donen des d'alguns balcons per animar els veïns...
  • els concerts que molts artistes ofereixen gratuïtament en streaming des de xarxes socials com Instagram: @celiavilamusic, @joanroviramusic, @daniflaco, @ramonmirabet... i tants d'altres...
  • els recursos educatius que tants mestres han penjat i compartit a la xarxa...
  • els espectacles (circ, teatre, pel·lícules...) que es pengen perquè la gent els pugui veure gratuïtament i es distregui...
  • les classes de gimnàstica, ioga, manteniment que alguns enregistren i pengen perquè la gent pugui mantenir-se en forma des de casa...
  • les recomanacions literàries o musicals que alguns pesats (com jo) pengem per donar alternatives sedentàries...
  • els que ofereixen cursos gratuïts online: de fotografia, d'escriptura, de guitarra...
  • els col·lectius que fan vídeos per animar-se i donar-se suport... I aquí us ofereixo el que hem fet l'equip humà del Col·legi Oms i de Prat:


  • les empreses i particulars que s'han organitzat per crear components per a respiradors hospitalaris amb tecnologia 3D...
  • les empreses i particulars que s'han organitzat per compartir els dissenys i fer mascaretes per abastir els hospitals...
  • els policies locals de municipis que van a les cases on un nen fa anys i li canten una cançó d'aniversari...
  • els que reconeixen la tasca de transportistes, personal de neteja, forces de seguretat...
És emocionant i reconfortant veure com de cop i volta el "nosaltres" és tan important com el "jo", com ens sentim part d'un col·lectiu més gran amenaçat i pensem què podem fer, com de cop i volta tots ens sentim granets de sorra d'una gran platja.

Acabo amb un conte preciós que corre per les xarxes i acaba d'abundar en aquesta idea:


Hi havia una vegada ...
Un dia del mes de març, ja fa molt de temps, un mestre d'escola va portar globus a la seva aula i en va regalar un a cada alumne.
A cadascun va demanar que posés el seu nom en el globus que els havia regalat, els deixessin a terra i sortissin de la classe.
Un cop fora, els va dir: "Teniu 5 minuts perquè cadascú trobi el globus que porta el seu nom".
Els alumnes van entrar corrent a buscar cada un el seu globus. S'atropellaven els uns als altres. Els globus voleiaven amb tant moviment dels nens.
ES van acabar els 5 minuts i cap nen havia pogut trobar el seu.
El mestre els va dir: "Ara agafeu qualsevol globus i entregueu-lo a l'amo del nom que porta anotat".
En només un parell de minuts tots els alumnes ja tenien el seu a la mà.
Finalment, va dir el mestre: "Nois, els globus són com la felicitat. Ningú la troba buscant només la seva. En canvi, si cadascú es preocupa per la de l'altre, troba ràpid la que li pertany".
Ara, nosaltres també tenim un globus amb el nostre nom escrit i, més que mai, ens necessitem els uns als altres.
No és per tu, ni per mi. No és pels teus, ni és pels meus. És perquè ara la salut de tots, està a les nostres mans.
Tingues cura i cuida't. Quedem-nos a casa!!!


5 comentaris:

Judit Martinez Codorniu ha dit...

Totalment d'acord amb les teves reflexions,Eladi,és molt bonic veure com moltes persones s'han mobilitzat per ajudar al veí del costat....jo mateixa,personalment,vaig a fer la compra per uns tiets que no tenen fills aquí i només per la mirada emocionada,pel gran favor que s'entén que els fas en aquest moment....i per les seves paraules de gratitut....fa que el confinament sigui més lleu,que et sentis útil i que malgrat tot,té n'adonis que quan deixes de banda el jo i agafes un prisma més global i pensis en tothom,una escalforeta et recorri l'ànima i entens qué és realment el que importa i com d'errats anem a voltes....
El vídeo de l'equip humà de l'Oms i de Prat em sembla deliciós i d'una càrrega humana i d'una sensibilitat i alegria a voltes,difícil d'aconseguir.Felicitats a tots i cadascú dels implicats!

Roger Berenguer ha dit...

"Don Óptimo" sempre Eladi, ets el nostre referent. Quan el COVID-19 hagi passat i tornem a la "normalitat" -o el què més s'hi acosti- aquest "nosaltres" quedarà, o tornarem cadascú al "jo"? Heus aquí la pregunta..
Jo com a "Don Pésimo" crec que no. Sincerament creus que tots els imbè.... que han votat Trump, Johnson, Trifachito, Bolsonaro, Salvini i que el cap de setmana agafen el cotxe per anar-se'n a la segona residència o a estirar les cames.. aprendran alguna cosa de tot això??? Jo, des del meu pessimisme, crec que no. Espero i desitjo fermament equivocar-me i poder constatar que el bé comú pot més que la manca d'intel·ligència emocional col·lectiva.
Ens en sortirem!!!
P. d C. per tots!!!

Eladi Martínez ha dit...

Judit,
com diu el Roger, la por és que quan tot torni a la normalitat ens oblidem ràpidament del "nosaltres" i tornem al "jo". I gràcies pel reconeixement al vídeo de l'Oms...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Roger, en aquest cas tinc bastant clar (i em sap greu) que quan tot això passi la majoria de la gent tornarà a anar a la seva. Tan sols espero que en quedi alguna coseta perquè estem traient i treballant una part molt bonica de la societat que mereixeria ser conservada.
Una abraçada!
Eladi

Roger Berenguer ha dit...

Esperem que si!!!