* dijous 14-5-20 *

Segueixo amb la meva triple recomanació diària: un llibre, un disc i un poema. Activitats sedentàries que podeu fer des de casa.
El poema el podeu llegir directament aquí, del disc ja us enllaço algunes cançons per internet  i el llibre... ja sé que no podeu sortir de casa a buscar-lo a la biblioteca o llibreries, però és per si el teniu per casa i no ho recordàveu o, en tot cas, aneu fent llista per més endavant.
Si sabeu que algú li poden interessar aquestes recomanacions, feu-les córrer, ja que les faig amb esperit de servei públic, per ajudar a passar el confinament.

Dijous 14-5-20

Un llibre: EL SENYOR DE CALDERS de Sergi Pich. Avui una obra de quilòmetre zero: un autor calderí explicant una aventura que passa per terres calderines. Amb gran rigor històric i riquesa en la descripció de paisatges reals, seguim les passes del pobre Berenguer, un vailet  a qui les desgràcies empaiten, però a les que sempre sobreviu i en surt reforçat. Incendis, assalts, pallisses, riuades...la dura vida de les classes populars a l'època medieval que acabarà amb una trepidant aventura. Els monjos de Sant Benet i l'aprenentatge de la lectoescriptura per part d'en Berenguer acabaran tenint un paper vital en el desenllaç de la història.

Un disc: FINS QUE LA MORT ENS SEPARI de Mazoni. Mazoni és Jaume Pla, un bandautor de la Bisbal amb un gran talent per fer cançons: tant la part musical (amb influències dels Beatles que sovint acaben sortint), com per la part de les lletres (per exemple: "...el desig posa el peu a la porta perquè l'amor pugui entrar...". Tant ell com Pau Vallvé, em semblen dos músics de grandíssim talent i de tant en tant descobreixo fragments de les seves composicions en documentals, reportatges o programes diversos... Per alguna cosa serà...
Enllaços a algunes cançons: "Fins que la mort ens separi I", "Per primer cop", "Tots Sants", "El dubte", "Ulisses i el full en blanc", "Natura morta", "L'home número 12", "Fins que la mort ens separi II", "Això nostre s'ha acabat (fos el que fos)"...

Un poema: EL POEMA NU II de Josep Plana. Un poema que com més llegeixo més m'agrada. Hi surt la por, els dols, el naufragi, els taüts, els versos assassins... perquè sí, parla de poesia... i de vida.