MAR-BRE
Què podré dir que no hagi dit encara?
Com explicar el que no es pot explicar?
Que allà on només s'hi veu aigua salada
jo hi veig la porta oberta i vull entrar
a un món que és només meu, però a la vegada
és un món col·lectiu i universal.
La vida que va i ve com una onada
i quatre o cinc preguntes essencials.
Per fer-les necessito de la calma
i el temps per plantejar els interrogants
i quedar-me a esperar alguna resposta
que donem, entre els dos, el mar i jo.
Que el mar és un mirall. Només retorna
allò que jo li dono. És un frontó.
Quan has entès el joc, es torna fàcil,
bonic i relaxant i enriquidor.
És un llenguatge fet tot ell d'imatges,
on res és solament allò que es veu.
Hi ha sempre més lectures, incerteses
i engrunes de saviesa al meu abast
El mar només és un. Som les persones
les que podem mirar-lo diferent.
Allà hi ha les preguntes, les respostes
i tots els mals poemes que hi escric
Com diuen que en un bloc immens de marbre
sap veure-hi l'escultura, l'escultor,
i només va traient trossos de roca
que estaven ocultant-la a l'interior.
Així faig els poemes jo a la platja,
mirant el mar, mirada relaxant,
fins que veig que dins hi ha allò que m'agrada
i ho trec i ho deixo escrit en un paper.
(Eladi Martínez)
#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada