LA FUGIDA DE LA TARDA
Deixo la ment en blanc. Se'n va la tarda
amb passes sigiloses i mirant
de tant en tant enrere per si arriba
la nit. Que arribarà i això està clar.
I per assegurar-se la fugida,
escampa tons pastel per l'horitzó.
Tothom embadaleix davant l'escena.
La tarda ho aprofita per marxar.
La nit, malgrat que ho sap, de quatre potes
hi cau cada vegada. Com si fos
impossible escapar del magnetisme
i la foscor s'enganxa a aquells colors.
Llavors es produeix la meravella.
"Capvespre" n'hi diem. I ens aturem
en respectuós silenci i la mirada
sadollant-se d'aquell esclat minvant.
Quan acaba, la nit ja regna sola,
però la tarda és ben lluny del seu abast.
S'ha escapat altre cop i ho farà sempre.
Hi ha coses que han vingut per perdurar.
(Eladi Martínez)
#estiu24 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada