Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

13 de jul. 2016

"El Poeta Halley" (Love of Lesbian)

No m'havia dedicat mai a escoltar els LOVE OF LESBIAN a consciència. Quan havia escoltat alguna cosa de casualitat m'havia agradat però mai no hi havia aprofundit.
Les darreres setmanes he escoltat repetidament les cançons del seu darrer disc EL POETA HALLEY i m'ha encantat!!
Moltes cançons m'han agradat!!
Sobretot les lletres oníriques, simbòliques i poètiques del cantant i compositor Santi Balmes.
Després la seva veu càlida i misteriosa.
Les músiques són diferents d'un tema a un altre, però gairebé totes acaben construint cançons interessants i suggerents.
I al final del disc em vaig trobar la cançó "EL POETA HALLEY" i em va entusiasmar!
Parla de la inspiració i de la relació que té el cantautor amb les paraules. I les humanitza de tal manera que m'emociona escoltar-la ("Rebuscando en mi almacén esa palabra con su débil timidez...", "No puedo permitir tu negación, mi leal traidora inspiración de intermitente aparición..", "Esta misma semana han encontrado a un par de adjetivos trastornados, a tres adverbios muertos de frío...", "Casi siempre te abandonan demasiado pronto y las escuchas en bocas ajenas y te alegras y te enojas contigo mismo como con todo lo que amamos con cierto egoísmo...") . En tota la història de la llarga cançó, però sobretot en el recitat final a càrrec de Joan Manuel Serrat.
En fi, entendré que hi hagi gent a qui aquest cançó no li provoqui res, perquè hi has d'entrar. Però si algú de vosaltres té l'interès d'escoltar-la i li desperta el mateix que a mi... en fi, ja m'ho explicareu.
Us deixo el vídeo de la cançó i la lletra.

Tota una descoberta els "Love of Lesbian"!



EL POETA HALLEY
(Love of Lesbian)

Me atraparás al vuelo y nunca a la pared
Y si me dejas aire en tus líneas dormiré
Palabras de una musa de baja maternal

Puede que al fin me conozcan muy bien
Si fueran puntos grises mis rarezas cada tara que cree
De seguirlos con un lápiz al final verías mi cara en el papel

Por eso estoy por aquí otra vez
Rebuscando en mi almacén esa palabra con su débil timidez
Ojalá encuentre la forma, más me vale, tengo un tema que acabar

Si no aparece nunca o entiendo que no di con la palabra justa
Y cuando al fin la encuentro
Llega aquel mar de dudas

Si cuando me decido tú me detienes
Siempre
Me aprietas justo aquí
Dices no, mi leal traidora inspiración

Cuando apareces menos soy

Y soy yo

Te quedarás dormida, menuda novedad,
Es peor mi genocidio cuando no te dejo hablar
En la autopista de la vida si te saltas la salida hay que esperar

Puede que no haya aprendido a aceptar
Que escuadrones de moral judeocristiana con su culpabilidad
Nos seguirán por tierra, por el aire y sobretodo por amar

Puede que esté demorando la acción
A los doce tuve un sueño en que ganaba pero el sueño me venció
Desde entonces mis derrotas son las huellas del carné de ese tal yo

Ahora escúchame, ya he encontrado la palabra justa
Mejor prepárate, tiene algo que a todos asusta

Sí, la voy a soltar, la quiero soltar

Pronunciaré esperanza, la gritaré por dentro
Si es lo que hace falta
La escribiré mil veces
Me alejaré de espaldas
Quizás de repetirla algo me quede

No puedo permitir tu negación
Mi leal traidora inspiración
De intermitente aparición
Como un ángel hallado en un ascensor
Que bien funcionas como recuerdo

Acojo en mi hogar
Palabras que he encontrado abandonadas en mi palabrera
Examino cada jaula y allí, narrando vocales y consonantes
Encuentro a sucios verbos que lloran después de ser abandonados por un
Sujeto que un día fue su amo
Y de tan creído que era prescindió del predicado

Esta misma semana han encontrado a un par de adjetivos trastornados,
A tres adverbios muertos de frío
Y a otros tanto de la raza pronombre
Que sueñan en sus jaulas con ser la sombra de un niño

Se llama entonces a las palabras que llevan más días abandonadas
Y me las llevo a casa
Las vacuno de la rabia
Y las peino a mi manera
Como si fueran hijas únicas
Porque en verdad todas son únicas

Acto seguido y antes de integrarlas en un parvulario de relatos o canciones
Les doy un beso de tinta
Y les digo que si quieres ganarte el respeto nunca hay que olvidarse los
Acentos en el patio

A veces les pongo a mis palabras diéresis de colores imitando diademas
Y yo solo observo como juegan en el patio de un poema

Casi siempre te abandonan demasiado pronto
Y las escuchas en bocas ajenas
Y te alegras
Y te enojas contigo mismo como con todo lo que amamos con cierto egoísmo

Y uno se queda en casa, inerte y algo vacío
Acariciando aquel vocablo mudo llamado silencio
Siempre fiel, siempre contigo

Pero todo es ley de vida

Como un día me dijo el poeta Halley,
Si las palabras se atraen, que se unan entre ellas
Y a brillar, que son dos sílabas.

10 de jul. 2016

Nét del meu avi

Aquest de la foto és el meu avi Emili Codorniu, amb la seva samarreta blanca de tires.
Avui m'ha vingut a la ment aquesta imatge com un llamp... és curiosa la memòria...

Aquests dies estic fent de fuster... Teníem uns prestatges que volíem posar a l'estudi, però el sostre és massa baix i no hi cabien. Aquests dies els estic enxiquint. Cal mesurar bé i tallar el tros que sobra, però també traslladar tots els claus i anclatges que hi havia al tros "eliminat" i fer que ara estiguin a la part superior del nou moble. No és que sigui un treball de màxima dificultat, però s'ha de fer amb cura: plantejar-ho bé, prendre nota de  totes les mides, tenir clar quina és cada part per tornar-lo a muntar bé, fer anar la serra de calar, el trepant, cargolar bé...
I avui m'he trobat demanant als meus fills si volien aprendre com es feia això. I he pensat que jo vaig aprendre-ho del meu avi perquè ell era el manetes de la família, ell era qui tenia la caixa d'eines i qui s'atrevia a fer de fuster, de pintor, d'electricista... era metòdic i observador i sovint aconseguia trobar on era el problema i solucionar-lo.
En canvi al meu pare no recordo haver-lo vist fer de "xispes", suposo que en primer lloc perquè sempre estava treballant i no era a casa per fer "xapussilles". Però em sembla que tampoc no hi tenia massa traça ni li venia gaire de gust.
O sigui que avui, quan resolia satisfactòriament la tasca de tornar a muntar el moble i veia que m'havia sortit bé perquè havia tingut en compte tots els detalls, m'he trobat amb un somriure i recordant el meu avi. I he tingut ganes de començar a traspassar alguns d'aquests "truquillus" als meus fills...



I al vespre hem anat a Viladordis a escoltar un concert d'un jove grup de jazz anomenat "Marginats de l'error" (3 trompetes, saxo, xel.lo, piano, bateria, guitarra i baix). Hi hem anat perquè un dels trompetes és fill d'uns amics (i el pare és el director del grup) i la saxo una antiga alumna. I mentre escoltava els estàndards de jazz molt ben interpretats per aquells joves músics, he pensat que segurament el meu avi, trombonista en moltes bandes i diversos conjunts, que havia tocat a infinitat de festes majors (ball de nit de dissabte i sardanes de diumenge al matí) potser havia tocat alguna d'aquelles peces o, si no, probablement les havia escoltat en el seu equip d'alta fidelitat.



El meu avi és el de la segona fila a l'esquerra.

I era la segona vegada al dia que em recordava d'ell. I les dues amb orgull dels ensenyaments que m'havia deixat (avui, bricolatge i música) i orgullós de seguir-lo recordant i estimant per tot el que em va donar.

Nét del meu avi!

6 de jul. 2016

El guió del mig

Si mireu aquesta imatge de la làpida d'un cementiri entendreu de seguida el títol de la notícia...
Ho he llegit avui en un dels comentaris que posaven a un article de l'Eva Piquer ("Si el món s'acaba") on deien que l'important d'una làpida és el guió del mig que marca la separació entre la data de naixement i la de la defunció, és a dir: el que has viscut!

No hi puc estar més d'acord. Em sembla molt obvi i potser fins i tot demagògic, però és cert. El que és important és com omplim aquest espai de vida que ens toqui viure. Per a alguns serà llarg i per a d'altres curt, però com es deia també en aquest article:

"La llargada de la nostra vida no depèn de nosaltres; l'amplada, sí."

És a dir, de quina manera l'omplim, de quina manera vivim.
Hem d'intentar que valgui la pena, que tingui sentit, que ens puguem sentir orgullosos i/o recordats pel que hem fet, per aquest guió del mig.

Allò que sempre pensem i valorem quan ja és massa tard...
Ara hi som a temps...
Anem a omplir el nostre guió del mig!

4 de jul. 2016

El millor ofici del món

He trobat al portal d'internet catorze.cat una notícia dedicada als mestres amb aquest títol "El millor ofici del món". I fa poc vaig sentir una entrevista a un periodista que deia que el seu era el millor del món, però que sabia que per a la seva mare, infermera, aquest altre era el millor del món.
O sigui que per a tothom qui tingui la sort d'exercir un ofici pel qual sent vocació i passió, el nostre esdevé el millor del món.
I per a mi, sens dubte, és el de mestre.

Us deixo doncs amb aquestes 14 frases dedicades a l'ofici de mestre (he subratllat les que m'agraden més):

1. «S'ha d'ensenyar els nens com pensar, no què pensar.» Margaret Mead

2. «És millor un dia amb un gran mestre que mil dies d'estudi diligent.» Proverbi japonès

3. «Un mestre ha de creure en els valors i en els interessos dels alumnes com un doctor creu en la salut.» Gilbert Highet

4. «El mestre que intenta ensenyar sense transmetre a l'alumne el desig d'aprendre està provant de forjar un ferro fred.» Horace Mann

5. «No ens preocupem ni per les lliçons ni pels llibres. La primera cosa és aprendre a viure.» Rosa Sensat

6. «El nostre paper és molt més modest i cada dia ens hem d’anar retirant cap a la penombra de l’aula per deixar lloc preeminent, el de plena llum, a l’infant, que ha esdevingut personatge de primera categoria». Anna Rubiés

7. «Feliç el qui transmet el que sap i aprèn allò que ensenya.» Cora Coralina

8. «Qui tornant a fer el camí vell n'aprèn un de nou pot considerar-se mestre.» Confuci

9. «Tothom que recorda la seva pròpia educació recorda els mestres, no els mètodes o les tècniques. El mestre és el cor del sistema educatiu.» Sidney Hook

10. «No ensenyo res als alumnes, només els proporciono les condicions en què puguin aprendre.» Albert Einstein

11. «El secret de l'educació és respectar l'alumne.» Ralph Waldo Emerson

12. «Una forma de saber si la intervenció educativa és correcta és veure si el nen és feliç.» Maria Montessori

13. «El mestre excel·lent és aquell que, ensenyant poc, fa néixer a l'alumne el desig gran d'aprendre.» Arturo Graf

14. «Si has de posar algú al pedestal, posa-hi els mestres. Són els herois de la societat.» Guy Kawasaki

1 de jul. 2016

7 anys de picalapica

1 de juliol de 2009 és la data oficial d'inici d'aquest bloc.
Per tant, avui aquest espai compleix 7 anys de vida...
7 anys...!!!
Com a terme mitjà publico unes 10 notícies mensuals, que fan un total d'unes 120 notícies cada any!!
Ara mateix, a l'arxiu del bloc hi consten 824 notícies!!!
824 notícies!!!
824 vegades que m'he posat davant del teclat a explicar alguna cosa amb l'esperança que algú la llegiria i la vanitat que algú acabés dient-me que li havia agradat!!
La meva part de poeta, de crític musical, de periodista, de divulgador, d'articulista, d'humorista... de tot una mica poso en aquesta coctelera que és aquest bloc. I sacsejo amb tota la il.lusió del món i aboco al ciberespai sabent que normalment hi ha algú a l'altra banda que n'acaba fent un glop.

Doncs, com cada 1 de juliol, compareixo davant vostre per donar-vos les gràcies per continuar permetent-me gaudir d'aquest espai d'expressió, opinió i reflexió.

I com he fet els últims anys, aprofito l'efemèride per destacar alguns dels articles del darrer any dels quals em sento més orgullós:


"Un any i mig" de Sílvia Soler (recomanació literària)

Humanitat per als refugiats sirians (crònica social d'actualitat)

El meu ajudant Roald (cròniques d'escola)

Les trinxeres de la vida (un poema) (una mica d'autobiografia i un poema)

Ens en sortirem! (anàlisi política d'actualitat)

A cagar...!! (crònica de salut amb sentit de l'humor)

No ho intenteu a casa vostra... (crònica de salut)

Els herois de PROACTIVA OPEN ARMS (crònica social d'actualitat)

Moltes gràcies! (agraïment després de passar per quiròfan)

A favor del vent, en contra del vent (excursió familiar amb missatge)

Quartet Mèlt (crònica d'un concert)

"Després d'un gintònic" (poema) (poema amb sentit de l'humor)