Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

23 de març 2016

A favor del vent, en contra del vent

Aquesta Setmana Santa hem passat 3 dies al país del vent.
Hem estat a l'Empordà, concretament hem fet el camp-base a L'Estartit i hem passat els 3 dies pendents del vent, de la tramuntana. I en general podríem dir que l'hem tingut en contra.

Tot va començar del revés...

El pla inicial era que el Roc i l'Ona estaven 3 dies d'excursió amb el cau i nosaltres aprofitàvem per passar dos dies solets. I de passada "gastàvem" un regal que em van fer els pares dels alumnes fa un parell d'anys (i estava a punt de caducar) i feiem un bateig de vol en ultralleuger.
Doncs els del cau van tenir imprevistos i van canviar un parell de dies la data de la sortida. I al final, com que nosaltres ja ho teníem emparaulat, es va fer incompatible que poguéssim anar a portar i buscar els nens a la sortida del cau i vam decidir que marxaríem tots quatre a L'Estartit.
Primer contratemps!

Vam sortir dilluns al matí i vam anar direcció a La Roca Village a mirar si trobàvem alguna "ganga" i a fer una aturada per dinar i no fer un viatge tan llarg d'una tirada. I allà, jo que mai no trobo res que valgui la pena, em vaig firar una jaqueta que em va agradar molt i tenia un preu moolt interessant (la jaqueta groga en què em veureu en totes les fotos!).
Arribats a L'Estartit ens vam instal.lar a l'hotel i vam fer una volta pel poble fins al final del port on es veuen bé les Illes Medes: el gran atractiu del viatge!
Ens vam banyar a la piscina de l'hotel i vam anar a sopar al magnífic buffet lliure abans d'anar a dormir.

El dimarts ens vam llevar i vam sortir amb ganes de pujar al Nautilus, el vaixell que té la quilla transparent per poder gaudir de la visió del fons marí, però quan vam anar a comprar els tiquets ens van dir que hi havia massa tramuntana, el mar estava molt remogut i havien anul.lat els viatges del dia.
Segon contratemps!
Com que era una possibilitat que contemplàvem, vam improvisar i vam anar a fer una bonica excursió fins al mirador del Cap de la Barra (des d'on es veuen les Illes Medes des d'alçada) i fins a la Cala Calella, una caleta d'aquelles on només s'hi pot arribar per un pedregar o per mar: natura verge!
I ens va agradar molt i vam fer gana per dinar!

Havent dinat vam anar una estona a la piscina i quan érem allà ens van trucar de l'Aeroclub L'Estartit (on havíem de fer el bateig d'ultralleuger) informant-nos que per culpa de la tramuntana en els propers dies seria impossible volar.
Tercer contratemps!
Perquè el xec-regal no ens caduqués vam quedar d'anar a fer un tràmit per poder-lo aprofitar més endavant. Ens vam canviar i vam anar fins a l'aeroclub. I ens va agradar molt veure'l i tot el que ens van explicar que faríem... quan ho puguem fer...
Després, vam decidir arribar-nos a L'Escala per veure si es podien visitar les ruïnes d'Empúries.

Quan vam arribar ja havien tancat (un altre contratemps), però vam decidir anar a fer una volta pel poble de L'Escala i ens va agradar molt tota la part de davant de mar, tot i que feia una tramuntanada important.
Havent sopat vam baixar a una bolera que hi havia sota l'hotel i vam fer una partida de "bolos", que és una cosa que fem molt de tant en tant, però que ens agrada molt i ens ho passem molt bé tots quatre (sobretot el Roc i l'Ona).

El dimecres ens vam llevar disposats a gaudir de l'últim dia, malgrat la tramuntana.
Al matí vam visitar les ruïnes d'Empúries durant més de 2 hores.
Després vam dinar a l'hotel, l'últim àpat de les dues pensions completes que teníem).
I havent dinat vam fer l'última excursió al Castell de Torroella de Montgrí amb un autèntic vendaval que a vegades semblava que ens havia de llençar muntanya avall. I amb tres quarts d'hora ens vam plantar dalt del castell i la tramuntana bufava desaforadament, com si ens volgués fer fora de l'Empordà. Ens va agradar molt l'excursió i, tot i que el Roc va caure a la baixada i es va pelar el genoll, ens va quedar un bon regust de boca.
Arribats avall vam fer un cafetó i ja vam engegar la tornada a casa.

Ja veieu... 3 dies en què vam tenir el vent en contra i no vam poder fer gairebé res del que havíem previst...
Però ens vam adonar que si tens el vent en contra i et gires de banda... de sobte el tens a favor! I això és el que vam fer, vam posar bona cara davant de les adversitats, vam anar improvisant i ens ho vam passat molt bé.
I a més a més, sabem que d'aquí a unes setmanes hi tornarem. I viatjarem amb el Nautilus i veurem el fons marí i les Illes Medes. I volarem amb ultralleuger.
I ens ho tornarem a passar molt bé.
Al país de la tramuntana... on el vent sempre el pots tenir a favor... si vols.

6 comentaris:

Anna ha dit...

Totalment d acord....el que havia d ser una escapada romàntica s ha convertit en una escapada familiar ...que no es ben be igual pero que ha estat molt i molt be per fer coses tots junts i quedar nos amb les gens d tornar i poder fer tot allò que no hem pogut....davant les dversitats...vent a vabor a tota vela....

Roger Berenguer Roca ha dit...

Molt bona terra l'Empordà, magnífica!!

Eladi Martínez ha dit...

Anna,
però l'escapada romàntica l'hem de fer, eh? Jo no la perdono!
a part d'això va estar molt bé, anar-nos girant per aprofitar el vent en tot moment...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Roger,
per a mi un dels millors llocs on es pot anar. Si mai em perdo hi ha possibilitats que sigui per allà.
Eladi

Mª Dolors Salvador Gili ha dit...

Magnifica sortida i reportatge el que heu fet per aquestes vacances de setmana santa. Ens alegrem molt i per molts anys la pogueu recordar, encara que de principi tot eren coses en contra, ha tingut final feliç.
Petons de colors

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Mª Dolors.
Eladi