Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

12 de nov. 2015

Ens en sortirem!

Coneixeu aquests 3 de la foto, oi?
Són en Messi, en Neymar i en Suárez, 3 grans futbolistes que juguen al mateix equip i somriuen feliços després d'haver fet un gol. Francament no sé qui dels 3 va fer el gol, però els 3 estan contents perquè segurament tots han intervingut en la seva elaboració. I perquè juguen al mateix equip i l'èxit individual de cadascun d'ells repercuteix en l'èxit del col.lectiu al qual tots tres pertanyen i els permet complir objectius comuns.
Junts són més forts.
I junts s'ho poden passar millor perquè si posen les virtuts de cadascun d'ells al servei de l'objectiu comú, l'aconsegueixen més fàcilment però a més a més gaudeixen del trajecte.

Però potser quan van començar a jugar plegats no s'ho passaven tan bé.
Potser sentien enveges, gelos o recels. Potser no entenien perquè l'entrenador els feia jugar en una posició en que no se sentien tan còmodes mentre hi posava un dels altres al seu lloc. Potser no entenien perquè sempre els canviava quan creien que ho estaven fent millor. Potser tenien la sensació que l'altre mai no els passava gaire la pilota. O que els altres mai no celebraven gaire els seus gols.

Però anava avançant la temporada i mica a mica, sense entusiasme i sense buscar-ho, es van començar a produir moments de coincidències i d'entesa. Una paret, un teva-meva, una assistència meravellosa, una abraçada enèrgica després d'un gol llargament buscat i finalment aconseguit.
Mica a mica van anar-se esvaint els recels i va començar a créixer la sensació que jugaven al mateix i que jugaven per al mateix. I que tots tres eren bons i si confiaven els uns en els altres, junts eren molt millors que per separat. I van sorgir complicitats i somriures. I van ser imparables. I van aconseguir els objectius.

Avui llegeixo comentaris de partidaris de "Junts pel Sí (JxS)" escopint a la cara dels partidaris de la CUP, indignats perquè no els han donat els vots per investir Artur Mas en la segon oportunitat, indignats perquè una formació amb només 10 diputats pretén condicionar l'elecció del presidenciable de la formació que va obtenir-ne 62. I llegiré comentaris dels cupaires criticant l'immobilisme d'uns JxS que s'aferren a l'única possibilitat que impedeix que la CUP pugui votar un President independentista (perquè sempre van dir en el seu programa que no investirien Artur Mas).

I tots dos s'equivoquen.

S'equivoquen perquè la CUP i JxS són jugadors del mateix equip i ara mateix hi ha gent d'aquestes formacions que s'està pensant que el partit el juguen els uns contra els altres.
Noooo!

Mas, Jonqueras i Baños (per posar 3 noms i equiparar-ho millor a l'exemple inicial dels futbolistes) són 3 grans polítics que fa poc que juguen al mateix equip i recelen els uns dels altres i no acaben de confiar els uns en els altres. Però els 3 saben que són bons i que junts poden aconseguir grans objectius. Ho tinc clar quan sento que en Baños diu que estan "collats" a la taula de negociació, que seran els últims d'aixecar-se'n i que creu que l'acord "el tenim a tocar".
Em sap greu que no ho hagin aconseguit a la segona oportunitat perquè hagués estat un gran cop d'efecte, però sé que ho aconseguiran.
Seguiran seient a la mateixa taula, posant tot el que tenen en comú al servei de l'objectiu comú, coneixent-se més... I un bon dia (i espero que no falti gaire) s'adonaran que comparteixen complicitats, que quan parlen dels projectes futurs i de la grandesa dels passos que han de venir els brillaran els ulls de la mateixa manera i somriuran plegats i s'aniran empetitint les diferències que els separen (no tant a ells com a persones sinó a totes les bases que hi ha al darrera de cada formació i que els pressionen perquè no es belluguin dels seus plantejaments inicials) i trobaran la manera d'arribar a un acord imaginatiu, digne i consensuat que deixi de banda tot el que no sigui el gran objectiu comú que ens ha d'il.lusionar a tots.
I llavors s'abraçaran per les espatlles i aniran corrent cap al despatx de la Carme Forcadell cridant:

- Goooooooooooooool!!!

6 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

M'agrada molt la comparació que fas amb els "tres tenors", però lamento no compartir el teu optimisme, tot i reconèixer que tant de bo m'equivoqui!

I no escric més perquè amb l'emprenyada que porto avui no seria de massa ajuda...

pons007 ha dit...

No sóc gens partidari de comparar el futbol amb la política, segurament perquè no hi entenc gens de futbol, tampoc hi entenc de política, però això es un altre tema... El problema que hi ha es que a part de voler la independència els dos (tres) partits no tenen pràcticament res més en comú. Tan de bo continuï endavant el procés i tan de bo la persona que el lideri no sigui important

Eladi Martínez ha dit...

Roger,
sé que en aquest punt no pensem igual, però se´que això no espatllarà la nostra amistat. I tinc l'esperança que si tenim una mica de paciència els polítics arribaran a una solució que ens satisfarà -més o menys- a tots dos i que -sobretot- ens permetrà seguir avançant cap a la independència!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

pons007, subscric el teu últim desig: que continuï endavant el procés i la persona que el lideri no sigui important.
On s'ha de signar? ;-)
Eladi

Miles ha dit...

T'ho vaig dir a l'escola...
I t'ho torno a repetir...
Crec que, deixant de banda les meves idees polítiques -idees que coneixes perfectament - , aquest és un dels millors articles que he llegit en molt de temps.
És tan fàcil de llegir i, sobretot, d'entendre, que li has posat en safata de plata a les "ments pensants" d'aquests grups polítics.
Enhorabona Eladi!!
UN ESCRIT PER EMMARCAR!!.
Moltes felicitats i molts petons de colors.
Miles

Eladi Martínez ha dit...

Miles, MOLTES GRÀCIES pels elogis abrandats.
Personalment jo també vaig quedar content del contingut i l'estil d'aquest article, però encara quedaré més content si esdevé profètic.
Petons de colors!
Eladi