Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

31 de jul. 2015

Ara fa un any...

Ara fa un any, un fantasma sense nom que s'anava passejant per davant nostre per fi es va donar a conèixer.
Ara fa un any ens van ensenyar una paraula nova, però les paraules que ensenyen els oncòlegs no són mai maques.
Ara fa un any ens va dibuixar un full de ruta. Era una llarga carretera on calia anar agafant sempre els desviaments correctes, però hi havia el perill d'equivocar-se en alguna cruïlla i agafar un carreró sense sortida.
Ara fa un any teníem moltes esperances, però també teníem por.
Ara fa un any van començar a canviar alguns hàbits de vida que semblaven inamovibles i perpetus. I vam anar a Calafell, però de manera diferent a com sempre hi havíem anat...

I ha passat un any...

I ahir, 30 de juliol, el mateix dia que fa un any, una família va tornar a anar al metge, però tot va ser molt diferent.
Les pors i les preocupacions s'han anat fent petites, petites i ara hi ha alegria i esperança.
Les previsions són bones, sembla que tot va bé, sembla que el camí que duia a la recuperació l'hem seguit fil per randa, sense equivocar-nos en cap trencall.
Enrere han quedat setmanes de tractaments, proves feixugues, estades a Barcelona, petits trasbalsos organitzatius, llàgrimes d'amagatotis, incerteses i també molta emoció i satisfacció davant de la solidaritat, de la unió, de l'esforç, de l'interès, de la sort, de la valentia...
I ara ja fa força temps que la normalitat ha entrat a casa i tot torna a ser com sempre havia estat.

Ara fa un any i aviat tornarem a anar a Calafell com sempre havíem anat. I tots pensarem en com estàvem ara fa un any i ens donarem les gràcies els uns als altres i gaudirem del moment que vivim, de l'ara i aquí, del que és realment important: de la companyia de les persones i dels moments compartits, de les rialles, de les converses, de les mirades, del tresor fantàstic que és la vida amb salut que tant ens costa valorar mentre la tenim.

Avui he mirat el calendari i he recordat el que va passar ara fa un any i com estem ara. I m'he posat molt content... una mica emocionat, però, sobretot, molt content.

Per molts anys!!

5 comentaris:

Anna ha dit...

Ara fa un any el castell s´enrosava...a les nostres mans s' esvaïa..el cop va ser fort i molt dur però just en el moment de rebre'l ja estàvem TOTS tornant a muntant-lo peça a peça, poc a poc però ferm.... cadascú tenia una tasca des dels més petits als més grans......
La més important era la teva valentia...ets una persona forta i ens has ensenyat molt...moltíssim, a lluitar i a tirar endavant..
No ha estat fàcil, les coses més preuades no ho són,...i el castell ja torna a estar aixecat, gairebé reconstruit del tot, encara falta algun detall però ja fa goig de veure...
D´això n'hem d'estar tots orgullosos entre tots ho hem fet possible..FAMÍLIA us estimo molt a tots...aquesta batalla junts l´hem guanyat...

Mª Dolors ha dit...

Estimats tots: Com ja podeu suposar llegint tot això, ja sabeu com estic. No sé dir i menys escriure paraules i coses tan maques, com vosaltres sabeu fer, solament us diré "Que sense l'ajuda de tots els que m'heu envoltat i que m'heu ajudat tant, si no m'haguéssiu ajudat, no hauria tirat tan endavant" (Segur que m'hagués quedat en algun carreró sense sortida).
Sí, sí, fa un any i ha set un any dur en molts moments, i s'ha millorat molt però la lluita segueix.
Un cops més "MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS QUE M'HEU ANAT AJUDANT PAS A PAS", doncs són molts els que s'han preocupat per mi amb fets i paraules.
GRÀCIES i petons de colors a tots
Mª Dolors

Roger Berenguer Roca ha dit...

Moltes felicitats a tota la família per superar aquest tràngol que, per desgràcia, tots tenim massa a prop i coneixem massa casos.
Una abraçada immensa Mª Dolors, i molts ànims a tots!
Com dius Eladi: Per molts anys puguem seguir gaudint de les coses més petites, que van omplint de mica en mica les vides de tots!

Miles ha dit...

Eladi, Anna, Ma. Dolors, Roger,..
Què bé expresseu els vostres sentiments. I són així perquè estan fets des del cor.
Des de Torredembarra molts petons de colors...
Especialment a tu... Ma. Dolors.
Miles

Eladi Martínez ha dit...

Resposta col.lectiva per a tothom:
MOLTES GRÀCIES PER COMPARTIR-HO I PETONS DE COLORS!!

Eladi