"Un any i mig" de Sílvia Soler

Avui us vull fer una recomanació literària.

El llibre "UN ANY I MIG" de SÍLVIA SOLER (Ed. Columna)

I ho faig amb una mica de por perquè quan et recomanen una cosa (un llibre, una pel.lícula, un disc...) et generen unes expectatives que després sovint fas que et sentis decebut i no comparteixis l'entusiasme de qui te l'ha recomanat... "No n'hi havia per tant...", "Està bé, però no mata..."
Però és que m'ho he passat MOLT BÉ llegint aquest llibre, hi he entrat totalment i l'escriptora m'ha fet sentir les emocions que vivien els seus personatge a flor de pell... i no em puc estar de recomanar-vos-el, tot i que intentaré no fer-ho massa exagerat...

És la història d'una família formada per una parella (el Jaume i la Tina), ara ja a la seixantena i que estrenen la jubilació, i els seus 4 fills (Martí, Berta, Cèlia i Roger) que ara ja voregen la trentena (uns per dalt i uns per baix). La família ha viscut tota la vida a Badalona, però té molta importància les temporades que han passat a la casa familiar de vacances de la Garrotxa, La Boscana.
La novel.la va intercalant períodes a Badalona i períodes a la Vall d'en Bas, intercala records de quan els 4 germans eren nens amb els moments de l'actualitat: el Martí viu a Mont-Real (Canadà) on ha trobat una feina d'arquitecte que aquí no trobava, la Berta és a punt de marxar a viure i treballar de cuinera a París després d'un desengany amorós, la Cèlia viu a Mallorca exercint de biòloga marina i convivint amb una parella que l'està fent canviar mica a mica i el petit, el Roger, encara viu a casa dels pares, sense ganes d'estudiar ni treballar i només pendent de sortir cada dia a surfejar per les platges de Badalona a l'espera de la gran onada.

I llegint-la, m'he sentit pare i marit, tant dels moments en que l'enamorament va formar la parella, com dels moments en que gairebé només tenien temps de fer de pares, com dels moments d'ara quan la casa és molt més buida i els queden moltes hores per omplir. Tant dels moments en que l'amor ho omple tot, com dels moments en que els núvols no deixen veure el sol en la relació de parella.
I m'he sentit germà (jo que he crescut en una família de 5 germans ) quan explicaven les vivències dels germans petits: les aventures, les baralles, les pors compartides, les complicitats, les preferències, els gelos... I també m'he sentit germà quan parlen de les relacions que tenen els germans, ara ja grans i cadascú amb la seva vida. L'interès i la preocupació per com els van les coses als altres, les diferències de criteri, les diferents relacions de cadascun dels germans amb els seus pares, les discussions, els enyoraments, els records...

I m'he pogut ficar tant bé dins de cadascuna d'aquestes vides perquè penso que la Sílvia Soler ha fet un excel.lent treball de descripció dels sentiments i vivències de cadascun dels personatges. El guió de la novel.la és molt interessant i perfectament desenvolupat, però la descripció dels sentiments i sensacions que viu cadascun dels personatges és magistral.

I ja no vull allargar-me més. Des d'aquí dono l'enhorabona a la Sílvia Soler i us recomano la lectura d'aquest llibre.
I qui vulgui compartir-ne opinions... estaré encantat de llegir-les.