SURT EL SOL
Surt el sol. No és poca cosa,
però estem tan acostumats
a les coses quotidianes
que no ho sabem valorar.
Gràcies a la llum del dia
sento una amable escalfor
i veig com cremen incendis
sobre les ones del mar.
També diamants que llueixen,
reflectits sobre la sal,
i l'ondulant mirall d'aigua
que ve als meus peus per marxar.
Les ones, bandera blanca,
volen rendir-se, però el mar
torna a xuclar-les, les salva
i les torna a l'oceà.
Surt el sol, ballen les ones
i torno a estar a Calafell,
escola que va ensenyar-me
que havia de valorar
els regals que ens fa la vida.
Mai no estan embolicats,
són senzills, però són fantàstics
i ens poden passar per alt.
Quan aprenem a adonar-nos
de tot allò que tenim,
ja no busquem el que ens falta,
ja no hi ha necessitats.
Surt el sol, surt cada dia,
soc viu i em queda salut.
Somric en pau amb la vida
i no em sembla un mal final.
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
2 comentaris:
Com bé dius, clareja, que no és poc ! ... i amb cada nova albada una nova oportunitat de gaudir-la !.
Tot i la calor, les tragèdies i incendis que tenim aquests dies, no obviem lo bonic del voltant, al menys per intentar animar-nos !.
Salut ; )
I tant, Artur, sempre positius i sempre endavant!
Publica un comentari a l'entrada