NOCTURN
Aquesta nit el mar encès bramava,
bufetades d'espuma, ràbia i sal,
glopades que pujaven per la sorra
més amunt d'on arriben normalment.
La blancor de les ones cavalcava
desafiant la foscor, fora de si.
I aquells brams incansables demostraven
qui mana ben endins de l'oceà.
Des del meu tercer pis jo m'ho mirava
admirat i sorprès, hipnotitzat.
La força desbordant de la natura,
la immensitat del mar al meu davant.
Em sentia minúscul, vulnerable,
titella fràgil en mans del destí,
però també connectat a un vincle atàvic,
com part d'un engranatge majestuós.
La crida de la mar, tan primitiva,
experiència nocturna estimulant,
tan diferent dels meus matins de platja,
exemples d'harmonia, calma i pau.
També m'agrada aquesta mar salvatge
que crida, es despentina i vol fer por.
M'agrada tant de nit com a ple dia,
calmada o esverada, tant li fa.
Deu ser que quan estimes no és possible
triar: aquesta part sí, aquesta part no.
Estimo el lot sencer de bona gana:
a ulls clucs, confiat i sense condicions.
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada