PAUSA
Hi ha el botó de la pausa, t'ho asseguro,
i s'ha aturat el temps, ben obedient.
La mar és un mirall, emmidonada
com uns llençols de seda ben planxats.
L'aigua, tan transparent i cristal·lina,
ens descobreix un submarí desert
de dunes infinites, habitades
per peixets que s'esmunyen, plens de por.
La lluna, dalt del cel, que resta immòbil,
no acaba de marxar i s'ho mira tot
enmig d'un cel tan blau que quasi vessa:
blavíssima hemorràgia de blavor.
Als meus peus una pedra naufragada
recupera les forces. Dins del mar
fan el mort, aturats, uns pocs banyistes,
estàtics, amarats de salabror.
La màgia dels matins a primera hora.
Després algú torna a prémer el botó
i de sobte s'acaba aquesta pausa,
però tornarà ben d'hora, l'endemà.
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada