BANDERA
Me n'he adonat. Si miro el mar hi ha una bandera
que em representa, que és la meva i és genial.
Horitzontals, tres franges queden dibuixades:
cel, aigua i terra. Res no hi falta. Ja veuràs.
A dalt, un blau, subtil i tímid, que acompanya.
Ve rebaixat de gris tristor i malalt de blanc.
Però es manté blau, no perd l'essència, no delega
el seu paper de presidència des del cel.
Al mig tenim l'aigua del mar que està partida
per un rivet d'escuma d'ones, color blanc
que, com Moisès, obre les aigües, les separa
en dues parts que es distingeixen pels colors.
Sobre del blanc, un blau que brilla i enlluerna,
fa pampallugues amb el sol ben lluminós.
Sota del blanc es desdibuixa una barreja
amb verds i amb ocres, un color menys definit.
I al capdavall, el marronós to de la sorra,
brut de petjades, de petxines i forats
que hi fan els peus buscant el granulós massatge,
el complement que el tacte fa als altres sentits.
Oi que ho té tot? És l'estendard que jo enarboro
per (a)nar a la lluita quan em toca defensar
la llibertat i la justícia i la bellesa.
Sols amb somriures i poemes vull guanyar.
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada