DIA TAPAT
El gris i el blau juguen a escacs
i no els molesta poc ni molt
que avui el sol s'hagi amagat
i alguns plugims caiguin del cel.
Hi ha vent que vol inflar el velam,
però no hi ha barques, hi ha només
un buit que regalima pau,
enyor gastat de temps antics.
La gent no té pressa a baixar,
la platja torna a recordar
com era abans, segle passat,
sense turismes asfixiants.
Platja deserta, sorra i mar,
natura verge de veritat,
pocs pescadors de gest cansat,
llavis tallats de gust salat.
En el silenci brillen més
mil i una onades esclatant,
l'escuma blanca regalant
a qui la sàpiga apreciar.
I aquí estic jo, sol al balcó,
que mai no em canso d'admirar
un espectacle encisador
que no té res, però que ho té tot.
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada