POESIA IMPERFECTA I QUOTIDIANA
El mar, el sol i els núvols. Me n'adono
que tots els meus poemes són iguals.
Avui fan un combat a primera hora,
però és un combat pacífic, gens violent.
Els núvols sobre el sol, com acotxant-lo,
i el sol que es desabriga, treu el cap,
i hi ha estones de tot, de sol i núvols.
Així comença el dia: temps incert.
El mar no en fa cabal. Ell va a la seva:
tragina tota l'aigua amunt i avall
com qui remena una immensa cassola,
posant en la recepta els cinc sentits.
Poesia imperfecta i quotidiana,
com si expliqués que avui, quan m'he llevat,
m'he vestit, m'he rentat, he parat taula
i després detallés el que he esmorzat.
Però és que és a tot arreu que hi ha bellesa!
Només cal tenir temps per observar
i una mica entrenada la mirada.
Llavors la poesia va rajant.
El sol ha espernegat: llençols a terra!
Ara el veig estirat, nu sobre el llit.
M'escalfa, em fa l'ullet i s'incorpora.
Badalla i em pregunta: "Què has escrit?"
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada