Viatge a Madrid

Mai no havia visitat Madrid i als meus 49 anys ho vaig fer per primera vegada convidat, amb tota la família, per la meva sogra (en nom seu i del difunt Xep). Un cap de setmana amb totes les despeses pagades: viatge en AVE, nits d'hotel, tots els àpats i les entrades per veure el musical de "El Rey León". O sigui que he de començar donant-li MOLTES GRÀCIES a la Mª Dolors.
Va ser un viatge fantàstic per molts motius:

1.- Anar amb l'AVE (que tampoc no hi havia anat mai) a 300 km/h sense ni adonar-te'n i plantar-te a Madrid en 2 hores.
2.- Ensopegar un hotel fantàstic en un barri cèntric (Lavapiés) unes instal·lacions cuidades i confortables i un personal exquisit que ens va tractar de manera fantàstica: Hotel Artrip.
3.- Els 3 dies vaig anar amb el llaç groc i el cartell de "Llibertat presos polítics" i en cap moment no vaig tenir cap mena de problema ni tensió. La immensa majoria de la gent de Madrid van ser molt amables (ells llueixen les seves banderes per tot arreu -fins i tot als Donuts- i jo les meves i tots tan amics).
4.- A pocs dies del dia de l'Orgull Gay, vam trobar una ciutat que dóna recolzament total al col·lectiu LGTB i estava plena de banderes de l'arc de Sant Martí.
5.- Vam passejar una mica per alguns carrers i vam agafar els busos turístics per fer una pinzellada dels monuments i llocs emblemàtics: Plaza del Sol, Santiago Bernabeu, Congreso de los Diputados, Gran Vía, Cibeles, Puerta de Alcalá, Palacio Real, Catedral de la Almudena, Plaza Mayor, Faro de Moncloa, Rastro, Parque del Retiro... Ens va faltar entrar a algun museu però anant amb nens ens va semblar que no donava per a tant... Queda pendent...
6.- Vam gaudir del musical "El Rey León" al teatro Lope de Vega. Un musical d'una producció extraordinària i gran qualitat que no haguéssim anat a veure mai (pel preu i la llunyania) si no ens hi haguessin convidat.

En definitiva, un viatge fantàstic a un lloc molt interessant i agradable on fàcilment podríem tornar-hi amb l'Anna per aprofundir les pinzellades que hem vist i per visitar algun museu...

P.S. I vaig descobrir el que significava un fragment d'una cançó del Joaquín Sabina. A "Caballo de cartón" deia: "Tirso de Molina, Sol, Gran Vía, Tribunal...": són 4 estacions que venen seguides a la línia blava L1 del Metro de Madrid...

Acabo amb aquest vídeo de record:

Videoregal per a la jubilació del Miles

Si seguiu aquest bloc ja sabeu que quan el Miles es va jubilar li vaig dedicar un bonic poema de Gabriel Celaya que es diu "Educar" (veure notícia).
Com que vaig veure que li havia agradat molt vaig tenir una idea per regalar-li el dia que tots els companys del claustre li féssim la petita festa de comiat que fem a tots els que es jubilen: fer-ne un videopoema amb la participació d'alumnes que haguessin tingut el Miles de tutor.
Vaig pensar-hi una mica i vaig fer un petit guió de les imatges que podien il·lustrar el poema i ho vaig compartir amb les dues Pilars de l'escola. Vam decidir que els protagonistes de les imatges podien ser els alumnes que han fet segon de primària, que són els darrers que el Miles va tenir com a tutor.
També vaig pensar que seria maco que la veu la posessin alumnes de diverses generacions que l'havien tingut de tutor i vaig buscar-ne uns quants de 2n, de 4t, de 6è i de 3r d'ESO.
Val a dir que tots els alumnes van estar encantats de participar en aquest regal per al seu estimat Miles i que van saber guardar el secret fins al final.
Un cop  enregistrades les veus, vam coordinar amb les Pilars, l'Olga i la Tània (les tutores de 2n) com distribuiríem els alumnes i com aconseguiríem tot el material que necessitàvem per enregistrar les escenes.
I finalment un tarda d'un dijous vam fer un enregistrament de totes les escenes, de pressa i corrent, gairebé sense repetir cap presa. Si haguéssim tingut més temps potser ho podríem haver fet una mica millor, però tot i així estic molt orgullós del resultat final i sé que al Miles li ha agradat molt que és el que realment importa.
De fet, m'ha agradat tant que no puc evitar compartir-ho aquí al meu bloc i aprofito per donar les gràcies a tots els alumnes i companys que m'han ajudat a fer realitat aquesta idea.
I l'enhorabona al Miles per la merescuda jubilació i la bona feina i immillorable record que ha deixat entre totes les persones amb qui ha compartit el seu bon fer com a mestre i persona.

9 anys i un dia de picalapica

El dia 1 de juliol de fa 9 anys vaig iniciar aquest bloc i cada 1 de juliol ho celebro. Ahir, 1 de juliol, estava a Madrid i no vaig poder penjar la notícia de l'aniversari, doncs avui, que fa 9 anys i un dia (com les condemnes, jejeje) en deixo constància: aquest bloc ja té 9 anys!!!

I, com sempre, aquesta mirada enrere per recordar les "millors" notícies del darrer any em permeten emocionar-me de nou i recordar tot el que he viscut...que no és poc...
Des de les pel·lícules de "El comitè", fins els videopoemes... tota l'actualitat política: el 20S, el 1O, els presoso polítics, el viatge a Brussel·les...l'adolescència del Roc, el record del Xep, les Noces d'Or dels meus pares, l'arribada del meu germà del Brasil, la mort de l'Andrés...
Us deixo amb els "Greatest Hits" dels darrers 12 mesos i, com sempre, agraeixo la paciència i la fidelitat dels lectors d'aquest bloc.

"El comitè" (2a part): 3-7-2017
"Ras i curt" (Poema després de l'atemptat de BCN): 18-8-2017
"El primer Calafell sense el Xep": 31-8-2017
"20-S: Aquí comença... la nostra independència!": 21-9-2017
"Adolescència de manual": 26-9-2017
"1-O: No em robeu la il·lusió": 1-10-2017
"Presos polítics": 18-10-2017
"Resposta a l'anònim de Castilla": 1-11-2017
"Un dia qualsevol (passos)": 4-11-2017
"Brussel·les: ha valgut la pena!": 9-12-2017
"El pallasso de la peça rodona": 10-2-2018
"El cas Careta a Víctimas del misterio": 15-2-2018
"La gran nevada" (Poema gràfic): 1-3-2018
"Glòria i honor als que tant han lluitat": 4-4-2018
"Some days are diamonds" (Damià Olivella): 7-4-2018
"Meu irmao": 22-4-2018
"Un poema per al Miles": 24-4-2018
"Noces d'or": 6-5-2018
"Videopoemes": 3-6-2018

Fil musical

Aquesta notícia acabarà amb uns vídeos de l'Ona tocant el piano i la melòdica, però quan vaig decidir penjar-los vaig pensar en una mena de fil invisible que ha unit les diverses generacions de la família i per això la vaig titular "Fil musical".

El meu avi, Emili Codorniu Aran, era músic. No un músic professional, perquè havia treballat en diverses botigues manresanes (Cal Fontordera, Can Jorba...), però si un gran músic aficionat i melòman. Havia tocat en diverses orquestres (trombó de vares i bombardino, com a mínim) amb les quals tocava a festes majors (ball de nit i sardanes) i durant el fosc període de la guerra civil i la postguerra també va formar part de bandes militars que li van permetre viure la guerra des d'una posició més privilegiada i menys arriscada.
De sempre li va encantar la música, especialment la música jazz i va ser una de les coses que em va transmetre: l'amor per la música.

La meva mare, Ana Codorniu Reguant, va heretar el gust per la música i, tot i no tocar cap instrument, va anar fent una col·lecció de discos de 33 i 45 r.p.m. (els singles i els LP) de la que vaig poder gaudir des de ben jove. Especialment recordo els discos singles dels Beatles que em van encantar i encara ara escolto i admiro.

Fruit d'aquesta doble herència, jo, Eladi Martínez Codorniu, vaig heretar la meva passió per la música, en primer lloc com a consumidor voraç de discos i més discos (primer els singles i LP i més endavant els CD) i vaig acabar aprenent a tocar la guitarra.

A partir d'aquest mínim domini de l'instrument vaig formar un grup amb el Josep Vacas, els Nàufrags, amb el qual vam fer un grapat de cançons de composició pròpia que vam interpretar per fires i alguns locals de la comarca.

 

La música em segueix encantant i sempre que puc assisteixo a concerts de música en directe. 

 

I potser (només potser) tot aquest bagatge musical familiar ha fet que la nostra filla, Ona Martínez Alarcón, hagi mostrat gust i interès per la música. Li encanta cantar, afina molt bé i fa uns anys que va a l'escola de música Ad Libitum on ha après a tocar la melòdica i el piano. I la veritat és que no ho fa gens malament, com podreu jutjar en aquests vídeos de les recents actuacions de final de curs.

De moment ella és l'extrem d'aquest fil musical que va començar l'avi Emili... coses de la vida...

 

Exposició dels Videopoemes

Dimarts 26 de juny de 2018.
Jornada de Lectura i Escriptura a Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada).
Intercanvis d'experiències entre docents.
Jo explico l'experiència que he dut a terme amb els alumnes de 6è dels VIDEOPOEMES i el públic assistent ho ha trobat interessat i m'ha felicitat per la feina feta.
Me'n vaig content.
Aquesta és la presentació que els he fet:

Videopoemes jornada from cspoms