El meu germà es diu Sergi (tot i que li diuen Txetxu, Cabron i altres coses que potser desconec) i fa 9 anys va marxar a viure al Brasil.
Durant aquests 9 anys hem parlat de tant en tant per whatsapp, per correu electrònic o per videoconferència (Skype).
Ara el meu germà i la seva parella, Andréa, han vingut a passar unes setmanes a Catalunya i avui, després de 9 anys (108 mesos, 3285 dies), ens hem tornat a veure, ens hem abraçat i hem passat unes hores junts.
Hem fet un àpat familiar en què érem, després de mooolt temps, 18 persones i, sabeu què?
Ha estat molt bé.
Hi ha hagut l'emoció de la retrobada, l'alegria de tornar a estar junts i una màgia inexplicable que ha fet que ens tractéssim i parléssim tots plegats, com si fos ahir mateix que haguéssim estat junts.
I aquesta és d'aquelles notícies en que "no hase falta desir nada más" i en que les imatges diuen més que les paraules:
P.S. Per als que coneixeu el Sergi, si el voleu veure, sapigueu que estarà unes setmanes per aquí.
6 comentaris:
Que ràpid que ets Eladi,sempre,amb el teu estimat blog.Jo hi era a aquest dinar i puc donar fe que és cert,hi havia una energia molt xula,molt d'unió,mirades cómplices i emocionades,estima i admiració a l'aire,bé el que hauria de ser sempre una familia,un espai on malgrat les diferencies,hi hagi un respecte i ganes de cohesió...jo m'hi he sentit molt integrada,un auténtic luxe formar part de la saga Martinez-Codorniu.Gràcies a tots per ser-hi i per la companyia...
Judit, jejeje...
Després de 9 anys no podia deixar passar l'oportunitat 'dexpressar unes emocions tan xules...
Va estar molt bé!
Eladi
Salut mestre!
Vaig enviar un missatge des del móbil,peró ara he vist que no havia arribat...quin bill gates estic fet!
Moltes grácies per la noticia.Va ser un dia moooolt maco,i ple d´emocions...
...peró el que més em va agradar,és que per res semblava que havia passat tant de temps!!
...la meva sensació va ser que continuavem la darrera conversa,i que aquesta havia sigut feia...quatre dies!!
Abraço! e obrigado!!
Una abraçada Txetxu, tens sou una família collonuda els Martínez-Codorniu!
Parabens!
Germanet,
ara ja han passat més dies i ens hem vist unes quantes vegades i segueixen les bones vibracions... boníssimes...
Seguim!
Eladi
Roger,
em va fer molta gràcia que l'abraçada al meu germà us la poguéssiu fer en persona i que jo en fos testimoni!
Que guai és a vegades l'atzar!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada