1.- Perquè et mereixes això i més...
2.- Perquè de gran vull ser com tu...
3.- Molta sort, moltes gràcies i molts petons de colors!!
EDUCAR
Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca…
Hay que medir, pensar, equilibrar…
y poner todo en marcha.
Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino…
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia concentrada.
Pero es consolador soñar,
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.
Soñar que, cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada.
(Gabriel Celaya)
7 comentaris:
Preciós....un bonic poema per una GRAAAAAAN persona
Molt maco el poema Eladi, digne comiat per un GRAN MESTRE i una GRAN PERSONA! Molta sort i moltes gràcies Miles!
Anna, Roger... el Miles es mereix això i molt més.
Com a mestre, com a company i com a amic!
Eladi
Vale, vale...
Tampoco os paséisss.
Moltes gràcies Eladi pel teu escrit!
Saps, sabeu, que només he intentat al llarg de tot aquest temps, estimar els nens i nenes; intentar col.laborar en el seu aprenentatge i, sobretot, que vinguessin contents a l'escola.
Els/les mestres que aconsegueixen això, tenen molt a guanyar i les classes esdevenen atractives i enriquidores.
Gràcies Roger pel teu elogi. Tu també pots estar content, molt content, dels teus nebots. Vaig tenir la sort de tenir-los com a alumnes i la veritat és que em porto un gran record tant d'ells com de la seva família.
Moltes emocions aquests dies...
Moltes il.lusions m'estan arribant..
Molts petons de colors Eladi, extensius a l'Anna, al Roc i a l'Ona.
Eladi, Miles, sé que amb mestres com vosaltres la canalla estan en les millors mans possibles perquè us encanta el què feu, i us encanta fer-ho bé, molt bé. Per tot això i més, moltes gràcies Miles. Petons de colors!
Roger, moltes gràcies per la bona consideració. En nom del Miles i en el meu propi. Si en alguna cosa no t'equivoques és en que ens encanta la nostra feina i que ens encanta intentar fer-la el millor possible.
SEguim!
Eladi
Miles,
el que dius és "la clau": estimar els nens i procurar que vinguin contents a l'escola.
Em sembla que tu i jo no tenim alumnes, tenim persones a les que volem acompanyar i educar, però a les que mirem molt més enllà dels seus resultats acadèmics... I això no deu ser pas gaire equivocat a tenor dels comentaris que rebem...
Petons de colors!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada