LA POSTA
Em perdo a aquest camí que m'assenyala
cap on m'he d'adreçar si vull conèixer
aquell lloc on s'amaga la bellesa
quan convergeixen sol i mar i núvols.
Admiro l'espectacle de la posta,
gronxat pel dolç repòs de les onades,
encara acomboiat sobre la sorra,
allargant el moment sense cap pressa.
Se sent acaronada la mirada
i fins i tot la pell. Cau el capvespre
i flota dins l'ambient una tonada
de pau ataronjada reposada.
El temps va a poc a poc, la pau s'escampa
i fa seu tot l'espai sense cap queixa.
En respectuós silenci cal admetre
que no es pot millorar el que se'ns regala.
La posta ran de mar, un espectacle
modest i esplendorós a la vegada.
Per molts cops que el contemplis, mai no cansa. Un luxe fabulós. Una passada!
(Eladi Martínez)
#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell
2 comentaris:
Quan ens prenen la vida en calma i posem fre al neguit quotidià, tot ens sembla molt més vell.... i és tan sols, perquè prenem el temps per gaudir-ho.
Salut i felicitats, per les paraules regalades a la nostra mirada : )
Ho tinc molt clar, Artur. És exactament així i això és el que trobo cada any a Calafell. Aturar el ritme frenètic i gaudir del dolce farniente i de connectar amb mi mateix. La resta surt sola... Agraït pel comentari! Salut!
Publica un comentari a l'entrada