L'ENDEMÀ
Bromera. Borbolleig d'escuma blanca.
Encara se'n recorda, el mar, d'ahir.
Defensa amb dents i ungles la conquesta
dels metres que va aconseguir guanyar.
La platja s'ha escurçat. Serà vermella,
com la sang, la bandera que, amb el vent,
s'agitarà, rabiosa, sols amb ganes
d'arrencar-se i volar sense destí.
Som pocs i esporuguits els qui, a trenc d'alba,
tornem a ser a la platja desoint
els cants a la prudència. Alguna cosa
decanta la balança i hi tornem.
No ens espanta la força de les ones,
ni el vent que els para-sols manté plegats.
La mar ens sedueix i ens hipnotitza
i ens desafia a seguir al seu costat.
Admiradors, devots, gairebé addictes,
o potser -més senzill- enamorats.
Me l'estimo, tranquil·la i seductora.
Me l'estimo, ferotge i animal.
(Eladi Martínez)
#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada