ATENCIÓ PLENA
Avui no vull portar els ulls al paper,
el mar reclama tota l'atenció.
La sensació de perdre'm cap detall
em burxa i continuo enregistrant.
Se m'omple la mirada. Vull fixar
la imatge, com si hagués de quedar cec
i, sense vista, volgués perpetuar
el que ara els ulls contemplen. Sempre més.
Aquest oscil·latori moviment,
aquesta simfonia de colors,
la formació d'onades, incesant,
i aquesta sensació d'immensitat.
També vull fabricar un enginy sonor,
una caixa de música. I així
podré donar-li corda i, a l'hivern,
seguir sentint el màgic so del mar.
Aquest rítmic i hipnòtic xiuxiueig
que arriba de molt lluny i es va acostant
i quan mor als meus peus ja té el relleu
de la següent onada. Sense fi.
Però, com podré emportar-me aquesta pau?
Aquest pas de les hores dalinià
que es van desfent d'una manera suau
i lenta? Això ja sé que em costarà.
Hi ha coses que no es poden traslladar,
que només podem viure quan hi som.
És ara que les he d'aprofitar
i treure'n tot el suc. Ara i aquí.
(Eladi Martínez)
#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada