"Toc d'atenció" (poema)

 

TOC D'ATENCIÓ

Avui fa més soroll, aquest meu mar,

com quan algú et pretén impressionar

fent veure que és més fort o més valent,

però sota el nas se li escapa el somrís.

Ens coneixem molt bé, aquest mar i jo,

hem passat junts tots els darrers estius

i ens entenem sense haver de parlar,

per (ai)xò m'estranya aquest comportament.

Espuma blanca ve a esclatar als meus peus,

però miro l'horitzó i un mar tranquil

se m'ofereix sota d'un cel serè.

M'aturo i en vull treure l'entrellat.

El llençol blau s'estén fins l'infinit

i s'expandeix discret i intermitent

en uns imperceptibles moviments,

subtils ondulacions superficials.

I allà on el Sol regala el seu trepig,

el mar es torna làmpara i mirall

i m'enlluerna un groc que vol ser blanc,

esclat de pessigolles de la llum.

Noto que el mar es torna a relaxar,

ja no fa tant soroll com feia abans

i em mira amb el somriure satisfet

d'aquell que ha aconseguit son objectiu.

Potser només volia que em fixés,

que un altre cop tornés a valorar

un espectacle diari, sempre igual,

però sempre diferent. Sempre genial.

(Eladi Martínez)

#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell