OMPLIR EL REBOST
Avui el vent bufa fort
i altre cop vol regnar el gris,
com si em volgués preparar
pels mesos que han de venir.
Però el llarg hivern no em fa por,
li conec ve l'armament:
presses, rutina i estrès
que tots hem de suportar.
Per (ai)xò omplo bé el meu rebost
-m'ha de durar tot un any-
de calma i de salabror,
de pau i de serenor.
De blanca escuma de mar,
del so d'onades xerrant,
una conversa sens fi
que només jo puc oir.
Del blau espai infinit
on amagar-me és senzill
perquè en conec els camins
que exploro cada matí.
Del temps, que seu vora meu
i s'acompassa al batec
que va marcant el meu cor
quan estic bé i relaxat.
D'aquesta facilitat:
només cal ser i saber estar.
I així la vida flueix:
diguem-n'hi felicitat.
Omplo el rebost fins a dalt
i ja no em cal tenir por.
En tindré prou per (a) tot l'any.
Faré un agost infinit.
(Eladi Martínez)
#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada