MALETES OBERTES
L'estiu comença a fer maletes,
a estones mortes, poc a poc,
les deixa obertes i escampades
pel terra brut del seu vell pis.
Baixa a la platja i, a la cuina,
xiula, distret, una cançó.
No ho sembla pas, ningú ho diria,
però la tornada ha començat.
De tant en tant, agafa un llibre
i el posa al fons amb un sospir,
la samarreta destenyida
i coses que no ha fet servir.
Des del balcó, mira la platja
amb un enyor que li neix dins.
Aturar el temps li agradaria,
però sap que així no és com va el joc.
"És llei de vida" és el missatge
que una nit boja es tatuà
i ara, al mirall, llegeix sense esma
mentre s'acaba d'afaitar.
Ho allarga, sap que encara falta
i, per moments, s'ho treu del cap
i surt i riu i canta i balla,
però sempre acaba recordant
que, poc a poc, cal fer maletes,
que hi ha una data de final,
que, tot i que no en tingui ganes,
s'acosta el dia de marxar.
Però, mentrestant, mira les ones,
que avui estan excepcionals,
s'espolsa totes les cabòries
i posa el focus al present.
Ja arribarà el comiat, encara
cal estar aquí i seguir gaudint
del privilegi mentre duri.
Sona la música: ballem.
(Eladi Martínez)
#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada