MAR EMBRAVIDA
Matí gris, d'una mar embravida,
de concert antològic gratuït,
d'unes ones que avui prenen vida
amb potència i amb força: titans.
M'he quedat al balcó. No convida
el matí a fer el valent ran de mar.
Com si d'un carreró sens sortida,
espantat, em volgués escapar.
Un onatge real. No és mentida.
Blanca escuma s'extén en trencar.
Guanyarà sempre el mar la partida
que no jugo, però vull observar.
És un mar que és cavall sense brida,
és natura salvatge esclatant.
Cada onada inconscient que es suïcida
en té una altra al darrera a l'instant.
Però també és relaxant per (a) l'oïda
aquest màgic vaivé a l'oceà
M'hipnotitza la tràgica crida.
No la puc pas parar de mirar.
(Eladi Martínez)
#estiu26 #poemes #passodinsta #calafell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada