Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

20 de set. 2018

"L'illa deserta" (curtmetratge)


Per fi!!
Ha arribat el dia d'ensenyar al món la meva darrera creació audiovisual...
Des del dia que vaig difondre el tràiler promocional he estat treballat intensament colze a colze amb l'Anton (a qui mai no agrairé prou el temps que em dedica i tot el que aprenc al seu costat), escoltant els seus consells i suggeriments i polint petits detalls (petits però laboriosos) per anar-li donant el millor acabat possible.
Retallar una mica un pla massa llarg, suavitzar una transició, ajustar una música, el logo inicial (un altre regalàs de l'Anton)... Tornar-ho a mirar i tornar a descobrir una altra coseta que es pot millorar... i una altra... i una altra...
Però en algun moment (encara que podria haver seguit millorant coses) s'ha de dir prou i decidir que ja n'hi ha prou i que cal donar el projecte per acabat.

Fer un curtmetratge com aquest és un projecte molt estimulant que ocupa moltes setmanes i mesos d'il·lusions i neguits. Un d'aquells projectes que es gaudeix diverses vegades: quan vas pensant el guió i planificant el rodatge, quan fas el muntatge i edició i, ara, quan finalment el dónes a conèixer i reps les opinions de la gent.
O sigui que US DEMANO QUE EM FEU ARRIBAR LES VOSTRES OPINIONS EN FORMA DE COMENTARIS A AQUESTA NOTÍCIA i em fareu molt feliç.

Acabo donant les gràcies al Roc (per haver-s'hi posat tan bé i haver-s'ho agafat amb tantes ganes), a l'Anna i l'Ona (per aguantar les meves paranoies i recolzar-me en aquestes aventures prestant-se a tot el que faci falta), a l'Isaac (per venir a enregistrar els plans del dron i posar-hi tot el seu saber tècnic i artístic), al Carles (per resoldre'm tots els problemes tècnics que van sorgir i que en algun moment no semblaven gens fàcils de resoldre) i a l'Anton (pels aprenentatges, les opinions, els consells, la paciència, la sensibilitat, el duende, el bon gust, el somriure i la complicitat).
Sense vosaltres això no hagués estat possible!

I, ja està, compartiu-la tan com vulgueu. Si us agrada ensenyeu-la als vostres amics... I si no us agrada ensenyeu-la als vostres enemics, però... que corri!

I sabeu què és el millor? Que ja tinc ganes de fer-ne una altra!

Amb tots vosaltres: L'ILLA DESERTA.
Espero que us agradi!

16 de set. 2018

Crims: "El cas Careta" a Catalunya Ràdio


Aquesta temporada ha començat un nou programa a la graella de Catalunya Ràdio.
Es diu "CRIMS" i el fan cada dissabte de 9 a 10 del vespre.
A la web del programa diuen:

"...un programa setmanal d'històries fosques i criminals, dirigit i presentat per Carles Porta amb la col·laboració de Lídia Orriols, que explicarà crims de veritat de manera novel·lada. Relats plens de suspens i intriga que mantindran els oients enganxats a la ràdio i als podcasts que després es podran descarregar..."

Els primers programes els estan dedicant al que ells anomenen "El crim de la bibliotecària de Sentmenat", però els que seguiu aquest bloc ja sabeu que l'assassinat d'aquesta bibliotecària, que era l'Helena Jubany, va acabar amb la detenció, empresonament i posterior suïcidi de la Montse Careta, la nostra amiga que nosaltres seguim defensant que era innocent i va morir injustament.

Al febrer ja li van dedicar un episodi del programa "Víctimas del misterio" de TV1 (enllaç a la notícia)...
Mesos enrere, arrel que dos estudiants de periodisme haguessin començat un seriós i profund treball d'investigació sobre el cas, també havia sortit als mitjans (enllaç a la notícia) (enllaç a una altra notícia)...
Però aquesta vegada sembla diferent...Catalunya Ràdio és un altaveu molt potent...pot ser que ho escolti molta gent... I el programa està molt ben fet i va explicant progressivament la història, presentant els personatges i l'acció de manera novel·lada, plantejant dubtes i mantenint un alt grau d'interès i intriga...

Aquí us deixo els enllaços als 2 primers programes:


CAPÍTOL 1: 
El crim de la bibliotecària de Sentmenat: 100 fulls de sumari i un assassí lliure 17 anys després.
 
CAPÍTOL 2:
Qui va enviar els anònims a l'Helena Jubany? Qui la va drogar?

I ara us demano, siusplau, que compartiu tant com pugueu aquesta notícia (sobretot si teniu contactes a Sabadell) perquè el màxim de gent s'assabenti que estan fent aquest programa, l'escolti i... qui sap? 
Potser tenim la sort que ho escolti la persona indicada en el moment precís...i ens pot ajudar a resoldre el misteri i demostrar la innocència de la Montse.

Moltíssimes gràcies!

13 de set. 2018

Properament... "L'illa deserta"

Estic ultimant el procés d'edició de la darrera pel·lícula de "Produccions Kino T. Feina"... bé, un curtmetratge...
Ha estat un procés de gairebé un any des que vaig tenir la idea inicial a partir d'una localització que feia temps que em seduïa (la meva illa) i l'observació directa del procés de l'adolescència que visc a casa, combinada amb l'ús del mòbil.
L'evolució del projecte s'ha anat espaiant per culpa de la molta feina, però a l'estiu vaig poder acabar el guió, l'storyboard i el pla de rodatge i, molt important, vaig aconseguir l'equip tècnic que necessitava per poder-ho dur a la pràctica com ho havia imaginat.

He comptat amb l'assessorament tècnic i artístic de luxe de dos companys de feina als quals vull donar les gràcies des del minut zero: l'Anton Campos i el Carles Pascual. Sense vosaltres no ho hagués pogut fer possible...Moltes gràcies!

I res, em queda acabar de fer els últims retocs i espero que aviat el podré publicar a les xarxes, però mentrestant us deixo amb un petit tràiler per anar fent boca...

Ah! I si algú no estava al cas d'aquesta meva nova afició """cinematogràfica""", us passo els enllaços a la meva escassa i modesta filmografia:


11 de set. 2018

Ho hem tornat a fer!




Al 2012 hi vaig anar sol i, com totes les primeres vegades, va ser molt especial i emocionant. Arribar a Barcelona i veure riuades de gent amb estelades em va fer posar la pell de gallina. Allò que ara ja hem normalitzat recordo perfectament com em va fer emocionar i esborronar.
A partir del 2013 ja hi hem anat sempre tots 4 de casa, juntament amb amics i veïns del poble. Hem anat a Pont de Molins a fer la Via Catalana, a Berga (l'any que es va descentralitzar) i a Barcelona totes les altres vegades...
Porto 7 anys mobilitzant-me cada 11 de setembre per la independència de Catalunya. I com jo, molta gent...
Cada any diuen que potser la cosa començarà a anar de baixa però persistim i aquest any crec que hi ha hagut més gent que mai...
Més gent que mai i més convençuts que mai.
I per part meva amb un gran optimisme, pensant que la partida està fent un tomb guanyador. Només cal sentir les paraules de Ben Emerson (l'advocat dels exiliats a l'ONU), Aamer Anwar (advocat de Clara Pinsatí a Escòcia) o Gonzalo Boye (advocat de Carles Puigdemont, Meritxell Serret i Toni Comín), per anomenar algunes persones qualificades, més enllà d'alguns tuitaires ben relacionats i ben informats que també aporten missatges engrescadors (Bernat Deltell, Ramir de Porrata, Joan Canadell...).
Crec que ho acabarem aconseguint si no ens oblidem de la recepta guanyadora: unitat, persistència i mobilització permanent i pacífica.
Són les nostres cartes guanyadores. Les tenim i les estem utilitzant bé.

9 de set. 2018

#PrimeraDiada

No ho sentiu?
És un so llunyà, però contundent, dens, compacte...
Un so que va venint de lluny i va creixent molt a poc a poc, però dimarts esclatarà.
Gent i gent i gent i gent que anirem  Barcelona aquest 11 de setembre i superarem tots els registres anteriors.
N'hi ha que en dubten... Jo no.
M'ho diuen el nombre d'inscrits, el nombre d'autocars contractats, el nombre de samarretes venudes i, sobretot, una etiqueta a les xarxes:


Busqueu-la per internet i trobareu centenars de missatges de persones que expliquen que aquesta serà la seva primera Diada i els motius. Gent molt gran que vindran amb cadira de rodes, gent que vindrà des de l'estranger fent molts quilòmetres, gent que no hi havia anat mai abans perquè no se sentia cridada i ara (amb la repressió, els empresonats i les retallades de llibertats també sent que és la "seva" Diada) i, el millor de tot, gent que no és catalana i vindrà d'altres punts d'España i del món per demostrar-nos la seva solidaritat...
Si els llegiu és impossible no emocionar-se i pensar que anar dimarts a la Diagonal de Barcelona és una oportunitat extraordinària de formar part de la història!

Jo no hi faltaré!
I espero que tu tampoc!

7 de set. 2018

Jordi Pessarrodona a Calders

Dijous 6 de setembre.
L'ANC de Calders ens ha fet un regal i ha convidat el Jordi Pesarrodona a fer una xerrada a Calders.
De manera senzilla i planera, però també un punt emotiva i inspiradora ha anat explicant la seva trajectòria de "comediant" amb Pallassos sense Fronteres. Resulta que a l'antiga Iugoslàvia, en ple conflicte bèl·lic, va protagonitzar una situació semblant a la de la seva famosa foto amb un nas de pallasso al costat d'un militar davant la Conselleria de Governació i no va tenir cap represàlia. Llavors ha explicat tot el que va succeir el 20 de setembre i les conseqüències posteriors quan l'1 d'octubre la Guàrdia Civil va anar directe a per ell a l'escola Juncadella de Sant Joan de Vilatorrada i el recorregut judicial posterior (actualment té 4 processos oberts per delictes inversemblants).
Ens ha explicat com l'Estat Espanyol ha volgut fer-nos molta por amb la repressió violenta i la persecució ferotge de jutges i fiscals.
Ha dit que segurament nosaltres no sabíem que ens enfrontaríem a un Estat capaç d'arraconar els camins democràtics i caminar per senders fora de la llei...
Però jo també penso que Espanya no sabia que es trobaria un poble determinat i valent, disposat a resistir només per camins democràtics i pacífics, augmentant la massa social, sense defallir i disposats a estar permanentment mobilitzats.
Ens ha recordat que som un poble molt ferm que estem permanentment defensant els nostres objectius i ideals, defensant els col·legis electorals, recolzant els nostres presos polítics, engegant mil i una iniciatives per mantenir viva la flama (cantades a Lledoners, sopars grocs, manifestacions...) i ens ha animat a continuar així, permanentment disposats a seguir defensant els nostres ideals de manera pacífica i democràtica sense defallir.
Ens ha dit que cal continuar per aquest camí, perseverant, mobilitzant-nos, però sense marcar-nos uns terminis concrets perquè, si no defallim, acabarem aconseguint l'objectiu, però ho hem de fer de manera conjunta i col·lectiva i assegurant cada passa que fem, sense voler córrer més del compte amb el perill de fer un pas en fals.
Ens ha demanat que cadascú s'impliqui i s'arrisqui fins allà on vulgui i que ningú no jutgi ni critiqui els que no estiguin disposats a fer menys perquè tots som necessaris i no podem obligar ningú a acceptar unes conseqüències (en termes de repressió, imputacions, judicis, presó...) que no vulgui.
Tots som necessaris i cadascú amb el seu nivell d'implicació contribuirà a l'èxit col·lectiu. Però ens cal la unitat i evitar els retrets. Fins i tot cal deixar que cada partit polític trii el seu camí i estratègia particular sempre i quan siguin capaços d'anar alhora en els moments decisius.
Ens ha dit que hi ha molta gent treballant de manera ferma i molt seriosa per poder aconseguir l'èxit final i que realment serà una tardor "calenta" on tindrem ocasió d'intervenir per provocar coses, que cal estar disposats i que quan arribi el moment se'ns anirà informant.
S'ha mostrat convençut que el final dels recorreguts judicials serà favorable als nostres interessos o que la judicatura espanyola farà el paper de la trista figura a nivell internacional, però poden passar molts anys fins arribar a aquest final. En canvi potser molt abans hi haurà un desenllaç que alguns voldrien molt llunyà.

Al final de la xerrada, he anat fent el ronso per si podia parlar un moment amb ell, però hi havia molta gent que tenia les mateixes intencions.
Li hagués explicat que sóc amic del Miles de Sant Joan i que sé que ho ha passat malament en tot aquest procés... potser li hagués recordat que havíem coincidit fa molts anys en un escenari quan ell feia de Sàlix i jo havia composat i interpretat la "Cançó dels 5 sentits"...potser li hagués dit que un dia vaig fer-li el poema de "El pallasso de la peça rodona"... però al final només he tingut temps d'encaixar-li la mà i donar-li les gràcies per tot.
I llavors han vingut la Mercè i el Jordi, els dos companys amb qui vam estar davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre (quan els Jordis van pujar sobre els cotxes de la Guàrdia Civil a 20 metres d'on érem nosaltres i ens van demanar que anéssim a dormir, el mateix dia que ell s'havia fet la foto amb el nas de pallasso al costat del militar) i ens hem fet una foto de record amb el Pesarrodona.
Moltes gràcies per tot!






5 de set. 2018

"Maravilloso" de Sidonie: un videoclip

Últimament escolto força el darrer disc de Sidonie ("El peor grupo del mundo"). I m'agraden molt.
I m'ha arribat el vídeo de la seva nova cançó ("Maravilloso") i trobo que és un vídeo molt xulo.
Aquí el teniu!