Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

13 de jul. 2018

20-S, el documental

El 20-S (20-9-2017) es va produir una mobilització general i pacífica a Catalunya per defensar les nostres institucions davant de l'atac de les forces policials espanyoles que van entrar a la Conselleria d'Economia (entre altres).
Jo vaig ser un dels milers de catalans a qui va bullir la sang i després d'una jornada de treball vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a Barcelona, a "defensar" simbòlicament les nostres institucions. En vaig deixar constància en aquest bloc amb el profètic títol d'una de les cançons que vam cantar aquelles hores "Aquí comença, la nostra independència".
De resultes d'aquells fets van posar injustament a la presó al Jordi Cuixart i al Jordi Sánchez i fa uns dies va sortir a la llum un documental que demostra la injustícia d'aquesta decisió.
Aquí us deixo el documental i els enllaços al mateix documental en altres idiomes perquè en pugueu fer la màxima difusió. També els enllaços al documental sobre el referèndum de l'1 d'octubre en els diversos idiomes disponibles.



10 de jul. 2018

Les millors coses que he fet com a mestre

Aquest any he fet coses, com a mestre, que mai no havia fet abans. I han estat les millors experiències professionals de la meva vida com a docent. Experiències que han estat molt motivadores, en que els alumnes s'hi han implicat a fons i que la majoria de vegades han tingut una visibilitat fora de l'àmbit estricte de les 4 parets de l'aula.
Jo n'he quedat contentíssim, els alumnes i les famílies també. I penso que tots hem après molt i ens poden donar idees i eines per al futur.
No publico aquest post amb la intenció que algú em digui "Oh, que bé, que bon mestre que ets...". No tinc pas gens clar que sigui un bon mestre, però si que sé que fent això m'ho he passat molt bé i els alumnes també i que hem après. Llavors ho deixo aquí per si a algú li dóna una idea per fer una altra cosa.

1.- Les entrevistes del càncer
Al quadern de català sortia "L'entrevista" i després de veure'n una de mostra, analitzar-ne l'estructura i els passos per fer-les, ens proposava un exercici d'entrevistar el comte Dràcula. En aquells dies estàvem fent un projecte sobre el càncer i els nens estaven molt motivats i interessats pel tema. Els vaig proposar si volien, en comptes d'entrevistar el comte Dràcula (entrevista fantàstica), entrevistar persones relacionades amb el càncer...
De seguida van dir que sí i vam decidir entrevistar oncòlogues, malalts de càncer, investigadors i ex-malalts (ja curats). Vam elaborar les preguntes de les entrevistes, vam contactar amb els entrevistats, vam realitzar físicament les entrevistes (algunes a l'Hospital General, algunes a l'escola i algunes a cases particulars) i finalment les vam transcriure en un procés col·laboratiu (document compartit de Google, escoltant l'àudio i transcrivint-les entre tots els del grup).
Vam acabar fent uns murals preciosos al passadís i fins i tot vam acabar explicant l'experiència al Congrés de Petits Científics del Museu Blau.
Després de les entrevistes vam muntar una paradeta solidària per recaptar fons pel nou Hospital de Dia d'Oncologia i vam recollir més de 400'00 euros.
Tot plegat va ser molt emotiu, motivador, enriquidor...una experiència fantàstica!

Entrega de diners a l'Hospital General

2.- Vídeo "El milagro de la vida"
 A l'àrea de medi estàvem estudiant la reproducció humana que sempre és un tema apassionant que suscita molt interès i curiositat per part dels alumnes de cicle superior. Per valorar si havien après com funcionava tot plegat, amb la Rosa, la meva paral·lela vam pensar que un bon treball final seria que fossin capaços de posar veu a un magnífic vídeo que explicava el procés només amb una recreació d'imatges i una música de fons.
Els alumnes van haver d'organitzar-se i decidir què explicarien a cada moment de la pel·lícula a partir de les imatges que se succeïen i tot el que havien après. Va ser un procés molt competencial i ho van fer molt bé de seguida. Després anar enregistrant les veus va ser un procés molt laboriós, però el resultat final és d'una gran qualitat.


3.-Creació i elaboració de jocs de taula
Enguany em vaig apuntar amb les dues classes de 6è al concurs Tísner de creació de jocs en català. I durant més de 20 sessions a cada classe vam anar evolucionant de no tenir res a acabar tenint un joc ("Parkour de paraules" a 6A i "Monoparaules" a 6B) de gran qualitat.
Vam decidir les normes, el funcionament, el tauler, les fitxes, tots els elements del joc... Vam haver de consensuar, provar, canviar, decidir, dibuixar, escriure, retallar, pintar, plastificar... però vam aconseguir inventar i construir dos jocs dels quals sentir-nos molt orgullosos.



4.- Els vídeopoemes
Ja em vaig fer ressò en vàries notícies d'aquest bloc d'aquesta experiència i per tant us remeto als enllaços i només us poso un exemple:



5.- Crear i enregistrar un monòleg
Amb els alumnes de 6è havíem llegit el llibre "Me parto" (de James Patterson) que tracta d'un noi que va amb cadira de rodes i es vol dedicar a fer monòlegs i explicar acudits. Uns mesos després vam rebre la visita del Marc Buxaderas, que semblava el viu exemple real del llibre que havíem llegit: un noi d'un poblet a prop de Manresa amb paràlisi cerebral que ha d'anar amb cadira de rodes i es vol dedicar a l'humor professionalment.
Després d'aquesta doble experiència els vaig llençar el repte: "Us atreviríeu a inventar-vos un monòleg i que fos la sorpresa de final de curs per als pares?". i com que van dir que sí, ens hi vam posar.
Molt treball de petits grups en que semblava que no passava res per anar trobant idees que fessin riure i un fil conductor que les unís totes. Al cap d'un temps vam decidir que el "monólogo" (perquè el vam fer en l'àrea de castellà) de 6A compararia l'escola amb una presó i el de 6B amb un zoo. A partir d'aquí ja vam poder anar disparant idees amb més intenció i finalment vam decidir un "esquelet" del "monólogo", el que vindrien a ser els diferents capítols de què parlaria la història. Llavors per grups de 3, cada grup va anar desenvolupant el seu fragment.
El dèiem (primer només el llegíem) davant dels companys i mica a mica vam anar-lo perfeccionant: coses que fessin més gràcia, compartint idees, connectant els diferents fragments per donar-li unitat... i mica a mica aprendre a dir-ho SENSE LLEGIR...Era un gran repte i se'n van sortir amb nota.
Després el vam enregistrar en vídeo i el dia de les reunions finals, els vaig passar els vídeos als pares i mares que no en sabien res i van quedar al·lucinats i gratament sorpresos.



Ha estat un any professionalment fantàstic i inspirador!
Tan de bo sigui capaç de trobar idees similars en els propers cursos!

8 de jul. 2018

Viatge a Madrid

Mai no havia visitat Madrid i als meus 49 anys ho vaig fer per primera vegada convidat, amb tota la família, per la meva sogra (en nom seu i del difunt Xep). Un cap de setmana amb totes les despeses pagades: viatge en AVE, nits d'hotel, tots els àpats i les entrades per veure el musical de "El Rey León". O sigui que he de començar donant-li MOLTES GRÀCIES a la Mª Dolors.
Va ser un viatge fantàstic per molts motius:

1.- Anar amb l'AVE (que tampoc no hi havia anat mai) a 300 km/h sense ni adonar-te'n i plantar-te a Madrid en 2 hores.
2.- Ensopegar un hotel fantàstic en un barri cèntric (Lavapiés) unes instal·lacions cuidades i confortables i un personal exquisit que ens va tractar de manera fantàstica: Hotel Artrip.
3.- Els 3 dies vaig anar amb el llaç groc i el cartell de "Llibertat presos polítics" i en cap moment no vaig tenir cap mena de problema ni tensió. La immensa majoria de la gent de Madrid van ser molt amables (ells llueixen les seves banderes per tot arreu -fins i tot als Donuts- i jo les meves i tots tan amics).
4.- A pocs dies del dia de l'Orgull Gay, vam trobar una ciutat que dóna recolzament total al col·lectiu LGTB i estava plena de banderes de l'arc de Sant Martí.
5.- Vam passejar una mica per alguns carrers i vam agafar els busos turístics per fer una pinzellada dels monuments i llocs emblemàtics: Plaza del Sol, Santiago Bernabeu, Congreso de los Diputados, Gran Vía, Cibeles, Puerta de Alcalá, Palacio Real, Catedral de la Almudena, Plaza Mayor, Faro de Moncloa, Rastro, Parque del Retiro... Ens va faltar entrar a algun museu però anant amb nens ens va semblar que no donava per a tant... Queda pendent...
6.- Vam gaudir del musical "El Rey León" al teatro Lope de Vega. Un musical d'una producció extraordinària i gran qualitat que no haguéssim anat a veure mai (pel preu i la llunyania) si no ens hi haguessin convidat.

En definitiva, un viatge fantàstic a un lloc molt interessant i agradable on fàcilment podríem tornar-hi amb l'Anna per aprofundir les pinzellades que hem vist i per visitar algun museu...

P.S. I vaig descobrir el que significava un fragment d'una cançó del Joaquín Sabina. A "Caballo de cartón" deia: "Tirso de Molina, Sol, Gran Vía, Tribunal...": són 4 estacions que venen seguides a la línia blava L1 del Metro de Madrid...

Acabo amb aquest vídeo de record:

4 de jul. 2018

Videoregal per a la jubilació del Miles


Si seguiu aquest bloc ja sabeu que quan el Miles es va jubilar li vaig dedicar un bonic poema de Gabriel Celaya que es diu "Educar" (veure notícia).
Com que vaig veure que li havia agradat molt vaig tenir una idea per regalar-li el dia que tots els companys del claustre li féssim la petita festa de comiat que fem a tots els que es jubilen: fer-ne un videopoema amb la participació d'alumnes que haguessin tingut el Miles de tutor.
Vaig pensar-hi una mica i vaig fer un petit guió de les imatges que podien il·lustrar el poema i ho vaig compartir amb les dues Pilars de l'escola. Vam decidir que els protagonistes de les imatges podien ser els alumnes que han fet segon de primària, que són els darrers que el Miles va tenir com a tutor.
També vaig pensar que seria maco que la veu la posessin alumnes de diverses generacions que l'havien tingut de tutor i vaig buscar-ne uns quants de 2n, de 4t, de 6è i de 3r d'ESO.
Val a dir que tots els alumnes van estar encantats de participar en aquest regal per al seu estimat Miles i que van saber guardar el secret fins al final.
Un cop  enregistrades les veus, vam coordinar amb les Pilars, l'Olga i la Tània (les tutores de 2n) com distribuiríem els alumnes i com aconseguiríem tot el material que necessitàvem per enregistrar les escenes.
I finalment un tarda d'un dijous vam fer un enregistrament de totes les escenes, de pressa i corrent, gairebé sense repetir cap presa. Si haguéssim tingut més temps potser ho podríem haver fet una mica millor, però tot i així estic molt orgullós del resultat final i sé que al Miles li ha agradat molt que és el que realment importa.
De fet, m'ha agradat tant que no puc evitar compartir-ho aquí al meu bloc i aprofito per donar les gràcies a tots els alumnes i companys que m'han ajudat a fer realitat aquesta idea.
I l'enhorabona al Miles per la merescuda jubilació i la bona feina i immillorable record que ha deixat entre totes les persones amb qui ha compartit el seu bon fer com a mestre i persona.


2 de jul. 2018

9 anys i un dia de picalapica


El dia 1 de juliol de fa 9 anys vaig iniciar aquest bloc i cada 1 de juliol ho celebro. Ahir, 1 de juliol, estava a Madrid i no vaig poder penjar la notícia de l'aniversari, doncs avui, que fa 9 anys i un dia (com les condemnes, jejeje) en deixo constància: aquest bloc ja té 9 anys!!!

I, com sempre, aquesta mirada enrere per recordar les "millors" notícies del darrer any em permeten emocionar-me de nou i recordar tot el que he viscut...que no és poc...
Des de les pel·lícules de "El comitè", fins els videopoemes... tota l'actualitat política: el 20S, el 1O, els presoso polítics, el viatge a Brussel·les...l'adolescència del Roc, el record del Xep, les Noces d'Or dels meus pares, l'arribada del meu germà del Brasil, la mort de l'Andrés...
Us deixo amb els "Greatest Hits" dels darrers 12 mesos i, com sempre, agraeixo la paciència i la fidelitat dels lectors d'aquest bloc.

"El comitè" (2a part): 3-7-2017
"Ras i curt" (Poema després de l'atemptat de BCN): 18-8-2017
"El primer Calafell sense el Xep": 31-8-2017
"20-S: Aquí comença... la nostra independència!": 21-9-2017
"Adolescència de manual": 26-9-2017
"1-O: No em robeu la il·lusió": 1-10-2017
"Presos polítics": 18-10-2017
"Resposta a l'anònim de Castilla": 1-11-2017
"Un dia qualsevol (passos)": 4-11-2017
"Brussel·les: ha valgut la pena!": 9-12-2017
"El pallasso de la peça rodona": 10-2-2018
"El cas Careta a Víctimas del misterio": 15-2-2018
"La gran nevada" (Poema gràfic): 1-3-2018
"Glòria i honor als que tant han lluitat": 4-4-2018
"Some days are diamonds" (Damià Olivella): 7-4-2018
"Meu irmao": 22-4-2018
"Un poema per al Miles": 24-4-2018
"Noces d'or": 6-5-2018
"Videopoemes": 3-6-2018

28 de juny 2018

Fil musical

Aquesta notícia acabarà amb uns vídeos de l'Ona tocant el piano i la melòdica, però quan vaig decidir penjar-los vaig pensar en una mena de fil invisible que ha unit les diverses generacions de la família i per això la vaig titular "Fil musical".

El meu avi, Emili Codorniu Aran, era músic. No un músic professional, perquè havia treballat en diverses botigues manresanes (Cal Fontordera, Can Jorba...), però si un gran músic aficionat i melòman. Havia tocat en diverses orquestres (trombó de vares i bombardino, com a mínim) amb les quals tocava a festes majors (ball de nit i sardanes) i durant el fosc període de la guerra civil i la postguerra també va formar part de bandes militars que li van permetre viure la guerra des d'una posició més privilegiada i menys arriscada.
De sempre li va encantar la música, especialment la música jazz i va ser una de les coses que em va transmetre: l'amor per la música.



La meva mare, Ana Codorniu Reguant, va heretar el gust per la música i, tot i no tocar cap instrument, va anar fent una col·lecció de discos de 33 i 45 r.p.m. (els singles i els LP) de la que vaig poder gaudir des de ben jove. Especialment recordo els discos singles dels Beatles que em van encantar i encara ara escolto i admiro.

Fruit d'aquesta doble herència, jo, Eladi Martínez Codorniu, vaig heretar la meva passió per la música, en primer lloc com a consumidor voraç de discos i més discos (primer els singles i LP i més endavant els CD) i vaig acabar aprenent a tocar la guitarra.
A partir d'aquest mínim domini de l'instrument vaig formar un grup amb el Josep Vacas, els Nàufrags, amb el qual vam fer un grapat de cançons de composició pròpia que vam interpretar per fires i alguns locals de la comarca.



 
La música em segueix encantant i sempre que puc assisteixo a concerts de música en directe
 
I potser (només potser) tot aquest bagatge musical familiar ha fet que la nostra filla, Ona Martínez Alarcón, hagi mostrat gust i interès per la música. Li encanta cantar, afina molt bé i fa uns anys que va a l'escola de música Ad Libitum on ha après a tocar la melòdica i el piano. I la veritat és que no ho fa gens malament, com podreu jutjar en aquests vídeos de les recents actuacions de final de curs.
De moment ella és l'extrem d'aquest fil musical que va començar l'avi Emili... coses de la vida...

 

26 de juny 2018

Exposició dels Videopoemes


Dimarts 26 de juny de 2018.
Jornada de Lectura i Escriptura a Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada).
Intercanvis d'experiències entre docents.
Jo explico l'experiència que he dut a terme amb els alumnes de 6è dels VIDEOPOEMES i el públic assistent ho ha trobat interessat i m'ha felicitat per la feina feta.
Me'n vaig content.
Aquesta és la presentació que els he fet: