Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

21 de gen. 2019

"I la mort va caure del cel" (exposició)


A Manresa hi ha almenys un refugi antiaeri dels que es van utilitzar a la Guerra Civil espanyola. Es troba al carrer Canonge Montanyà, just a sota del col·legi Renaixença. Fa uns quants anys vaig poder visitar-lo per primera vegada durant una d'aquelles visites a la Manresa Desconeguda que es fan per la Festa Major de Manresa. I és una visita molt recomanable.
Poder-se imaginar aquell espai fosc i humit on la gent s'apinyava quan sonaven les sirenes que avisaven de bombardejos. Pensar que aquelles sales devien estar plenes de gent assegudes, espatlla amb espatlla, espantats, en silenci, sentint els sorolls dels bombardejos...tothom hauria de poder visitar un lloc així amb el silenci i el respecte adequats per imaginar-se aquestes angoixants situacions i així poder contribuir a que mai més no es tornin a produir...

Però ara hi ha una oportunitat encara més interessant. Ara hi han fet una exposició fantàstica que recorda els bombardejos franquistes a Manresa.
Perquè resulta que després de moltes falses alarmes, a Manresa va haver 2 dies en que les bombes hi van caure de veritat: el 21 de desembre de 1938 i el 19 de gener de 1939. I aquelles bombes van segar la vida d'almenys 35 persones civils d'entre 3 i 75 anys. Aquells bombardejos sobre població civil en ciutats de rereguarda, lluny de la línia de front van constituir una novetat esgarrifosa que els exèrcits feixistes de l'España de Franco, l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini van assajar i, en vista de l'èxit, van repetir en conflictes bèl·lics posteriors.
I ara l'associació "Memòria i Història de Manresa", en col·laboració amb "L'Arada" i amb la imprescindible col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, han preparat una exposició dins del refugi que ens permet imaginar-nos encara més aquells esgarrifosos bombardejos.
A les sales hi ha diversos objectes dels que podrien trobar-s'hi en aquelles ocasions, plafons informatius que expliquen els fets històrics, enregistraments que recreen les possibles converses que es podien donar en aquell espai, un magnífic audiovisual on s'entrevisten diversos testimonis d'aquells bombardejos que recorden els fets viscuts en primera persona i un emotiu espai d'homenatge a les 35 víctimes reconegudes (que segurament devien ser més).

No us ho perdeu!

El dia de la inauguració més de 200 persones vam desafiar el fred d'un vespre de gener i em vaig sentir orgullós de ser una d'aquestes persones que honràvem la memòria dels qui ens van precedir en la lluita contra el feixisme i ara contribuïm a que la memòria no es perdi i ens permeti evitar futurs errors.

No us ho perdeu!

L'exposició estarà oberta fins el dia 3 de març i l'horari de visites és:
divendres: de 18 a 20 h
dissabtes: de 12 a 14 h i de 18 a 20 h
diumenges: de 12 a 14 h.
Visites guiades els dissabtes i diumenges a les 13 h.

Us deixo amb unes fotos que vaig fer el dia de la inauguració:











19 de gen. 2019

S'acosta el judici

S'acosta el judici als presos polítics i avui tant Omnium Cultural com l'ANC han llençat els seus darrers vídeos per preparar aquest moment crucial del Procés.

 
 

15 de gen. 2019

"Creadors de consciència" i "Mersey Beatles"

Després de molt rumiar he decidit posar de títol simplement el nom de les dues coses que vaig anar a veure a Barcelona el dissabte 12 de gener:

1.- Una exposició de fotografies al Palau Robert titulada "Creadors de consciència. 40 fotoperiodistes compromesos".
2.- Un concert al Palau de la Música Catalana de la millor banda de tribut als Beatles del món: els "Mersey Beatles"

Dos coses que no em volia perdre i que no motivaven la resta de la meva família. Per això vaig acabar fent una escapada solitària per gaudir de les 2 experiències i... va valer la pena!

1.- L'exposició és dura i posa imatges a un seguit d'injustícies i desgràcies que passen al món. No és una exposició amable perquè són fotos que reflecteixen la crua realitat de la mort, el dolor i la injustícia sense maquillatges, però és impactant, impressionant, demolidora i hi ha imatges d'una força, i fins i tot bellesa, crues i descarnades que no deixen indiferent.
Molt recomanable, si saps al que vas.



2.- I els Mersey Beatles...
Cal dir que jo sóc molt fan dels Beatles, proper a la mitomania... Sempre he envejat el que van viure aquells 4 nois de Liverpool i tot el que veig relacionat amb ells em fascina.
Per això quan vaig veure anunciat el concert de la considerada millor banda tribut, vaig saber que eren de Liverpool i que han tocat al The Cavern més vegades que els mateixos Beatles originals, vaig tenir moltíssimes ganes de veure'ls en directe.
I va ser fantàstic!
Veure aquells 4 músics vestits com vestien els Beatles de la primera època i interpretant fidelment les seves primeres cançons (She Loves You, Twist and Shout, Eight Days a Week, A Hard Day's Night...) va ser un xute d'endorfines fantàstic.
El final de la primera part del concert amb tot el Palau dempeus ballant, cantant i cridant al so del Twist and Shout va ser espectacular. I al costat tenia 2 veterans (cal dir que jo era dels més joves del públic) que no paraven de cridar i xalar de valent i em van dir que ells havien vist els Beatles en directe el 1964.
A la segona part van anar fent canvis de vestuari per anar-se assemblant a la imatge de com van anar evolucionant els Beatles: els vestits del Sgt Pepper, les melenes llargues, les ulleres rodones del Lennon...i van mantenir el públic entusiasmat i a la butxaca durant les dues hores llargues d'actuació.
Crec que fan una visita anual al Palau de la Música i, si us agraden els Beatles, és una experiència totalment recomanable!


Dues magnífiques experiències i encara una tercera... la sensació de per unes hores voltar absolutament independent per Barcelona, sense ser la parella de.. ni el pare de... ni el mestre de... ni el veí de... una persona anònima envoltat d'altres persones anònimes, amo absolut per unes hores del meu destí... Caldrà repetir-ho de tant en tant...

9 de gen. 2019

Vacances de Nadal 18-19

Ja han passat les vacances de Nadal 18-19 i aquest cop penso que les hem aprofitades bé: hem descansat molt, hem fet la marató d'àpats familiars, hem estat treballant amb la llenya dels pins que vam tallar, hem fet un parell de sortides (Barcelona i Vic), hem anat dos dies molt emocionants a Lledoners, un concert, un partit del Baxi Manresa, una pel·lícula, una obra de teatre, un escape room, uns quants regals...
I en queda un petit vídeo per recordar-ho...

"Life on Mars?" (versió de Seu Jorge)

He trobat aquesta versió a través del portal catorze.cat i m'ha semblat brutal!
És la cançó de David Bowie "Life on Mars?", interpretada per la veu greu d'un cantant brasiler anomenat Seu Jorge i només acompanyada d'una guitarra despullada.
Preciosa i intensa!

7 de gen. 2019

El carrer de les abraçades


Avui al Telenotícies Comarques he descobert que hi ha un poble de la Conca de Barberà que es diu Vimbodí i Poblet. I he descobert que té un dels carrers més estrets de Catalunya que només té 94 cm. d'amplada.
Des de fa molt temps la gent n'hi deia el carrer "de les abraçades" perquè deien que si dues persones s'hi creuaven l'única manera de poder passar les dues era fent-se una abraçada i després cadascuna seguir en la seva direcció.
Finalment el nom va acabar fent-se oficial i ara l'Ajuntament l'ha volgut promoure com a atractiu turístic i l'ha senyalitzat amb panells informatius i fins i tot ha demanat a l'escriptora local, Teresa Duch, que hi fes un poema al·lusiu.
Senzill i bonic.
M'ha agradat!

5 de gen. 2019

Coses que passen a Lledoners

Des que van traslladar els presos polítics catalans a Lledoners hi hem anat unes quantes vegades. I sempre han estat moments emotius i de reafirmació nacional i d'orgull de país.
Avui que passaran els Reis Mags us deixo quest emotiu vídeo que mostra com s'hi va viure el Cap d'Any. Aquell dia no hi vam ser, però si el dia de Nadal i el dia que s'hi va cantar el Messies Participatiu, moments molt especials que anem acumulant a la nostra motxilla de vivències...
Tan de bo aquest any els Reis Mags ens portin un regal molt esperat que puguem compartir amb aquests presos polítics i els exiliats...