Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

14 de des. 2017

"El primer dia d'octubre" (un documental)

Avui falta una setmana per a les eleccions del 21D.
És un bon dia per buscar 37 minuts i veure aquest documental (produït per "Directa" i "Agència UO") que ens permet reviure el que va passar en el referèndum de l'1 d'octubre.
Quin dia tan emocionant!
Cada cop que el recordo m'emociono i veient aquest documental també us emocionareu recordant i revivint com vam defensar els col·legis electorals, com ens vam organitzar, com de valents i dignes vam ser...
I, sobretot, ara és moment de recordar una cosa molt important:
Van dir que no hi hauria referèndum i no van poder-ho evitar!
Ens vam organitzar, vam ser valents i vam fer-ho, tot i que deien que no es podia fer i potser encara diuen que no es va fer.
I això és el que penso que farem ara que ens diuen que no hi haurà República... Ens organitzarem, serem valents i ho farem!
Ara sí que sí!

13 de des. 2017

Serveis mínims: "Tan bé amb mi" (una cançó)

Ja ha sortit el disc de la Marató de TV3 del 2017, dedicada a les malalties infeccioses.
Com sempre té bones cançons i potser una de les més ben aconseguides i que més m'ha agradat ha estat la versió que fan els "Love of Lesbian" de l'èxit dels The Cure, "Close to me", que han titulat com a "Tan bé amb mi".
No tinc temps per explicar-vos res més.
Escolteu-la i gaudiu de la seva energia i la seva frescor.

9 de des. 2017

Brussel·les: ha valgut la pena!

Són les 9 de la nit i el bus comença a marxar de Brussel·les per tornar-nos a casa. D'aquí a una estona m'adormiré i quedaran una mica més difuminades les sensacions d'aquest dia fantàstic, emotiu i històric. Per això m'afanyo a fixar-les sobre el paper...

Vam dormir menys de 4 hores per agafar un autocar a les 5 de la matinada del dimecres dia 6. Vam fer més de 18 hores de viatge. Vam llevar-nos d'horeta altre cop i vam fer ruta fins a Brussel·les. Vam passar tot un dia al carrer, amb impermeable, mullant-nos, amb fred i vent. I ara ens tornem a esperar un munt d'hores de viatge nocturn (com a mínim 15). I no hem fet cap àpat ben fet en 2 dies.
Però davant d'això només puc dir que:
1.- Aquest sacrifici és volgut i petit al costat del que estan fent els nostres polítics a la presó i a l'exili.
2.- Ha valgut la pena

Ha valgut la pena veure Brussel·les plena de catalans (les primeres xifres parlen de 45.000 persones, però tothom diu que havíem de ser molts més) manifestant el nostre compromís amb la República Catalana i els nostres governants. Ser una gota més dins del mar de catalans que hem inundat la capital belga. Veure el Parc du Cinquantanaire ple a vessar de persones de totes les edats i condicions, amb banderes i pancartes i amb il·lusió i somriures altre cop. I anar desfilant en comitiva pels carrers de la ciutat cívicament, pacíficament, cantant consignes.
I arribar a l'escenari final i emocionar-nos sentint els nostres consellers a l'exili:
  • La Clara Ponsatí dient que avui tots érem mestres perquè estàvem donant una lliçó de dignitat i esperança.
  • El Toni Comín, desfermat, acusant el govern espanyol de tenir por per haver retirat les ordres d'extradició, de teinr por que la justícia belga ens donés la raó a nosaltres i els deixés en ridícul a ells.
  • Sentir diversos parlamentaris de diferents països europeus donar-nos suport.
  • I, finalment, sentir el nostre President ("És Puigdemont, el nostre President") donar-nos les gràcies pel suport que els estem donant a ells i demanar-nos que perseverem per assolir finalment l'objectiu anhelat.
Em sento orgullós i privilegiat d'haver estat a Brussel·les.
Una nova fita col·lectiva, un nou gest, una nova demostració que som molts i que anem de debò. Que no ens han espantat ni les porres de l'u d'octubre, ni l'aberrant intervenció del 155, ni les denúncies, querelles i amenaces, ni les mentides que propaguen per tots els mitjans de comunicació que poden controlar. Que no ens ha fet por ni mandra gastar-nos els diners i fer un llarg viatge per demostrar al món sencer que volem i mereixem la independència.

I ja queda menys!

Acabo amb una apreciació més íntima i personal.
En l'experiència a Brussel·les ens hi ha acompanyat el meu pare. Amb 74 anys, era el més veterà del nostre autobús i, si jo no us ho digués, ningú sabria que ell és nascut a Cuenca (España). Per tot això per a mi ha estat molt emotiu veure'l voltar per Brussel·les amb la senyera penjada a l'esquena i cantant al meu costat proclames a favor de la independència. Per això a la sèrie final de fotos li he reservat un petit monogràfic final, perquè em sento agraït i orgullós que ens hi hagi acompanyat i perquè em sembla un clar indici que guanyarem. Un senyor de 74 anys que va néixer a Espanya i s'ha sentit espanyol (i català) durant molts anys ha estat disposat a passar 3 dies d'incomoditats per cridar que, ell també, vol la independència de Catalunya d'aquesta estat que no ens deixa ser...
Encara teniu algun dubte?
Guanyarem!
Ara sí que sí!























2 de des. 2017

Serveis mínims: llaços grocs

Fa dies que anem amunt i avall amb els llaços grocs.
Però fa menys dies que em van passar un vídeo del pont de Calatrava de Barcelona, engalanat amb plàstic groc a banda i banda i em va semblar molt bonic: simbòlic, emotiu, eficient i senzill d'aconseguir.
Vaig plegar de treballar i vaig anar al súper a comprar bosses de deixalles grogues per engalanar casa meva: la barana i l'olivera amb 10 llaços de suport als 10 catalans que encara estan a la presó per culpa de les seves idees.



I encara fa menys dies, em van passar un bonic vídeo de la cançó "Tie a yellow ribbon round the old oak tree" (versió dels Dawn) que explica l'origen (si non è vero è ben trovato) de la tradició del llaç groc en suport dels presos.
Sembla ser que un home que havia estat condemnat a molts anys de presó. Davant d'aquest escenari li va dir a la seva dona que si podia refer la seva vida, ho fes. Quan va complir condemna, va contactar amb ella i li va dir que sortia i volia saber si ella havia refet la vida o encara l'esperava. Li va dir que si encara l'esperava li deixés un llaç groc penjat al roure de l'entrada. Va arribar al poble i no gosava mirar el roure per por de no trobar-hi cap cinta, però, quan va alçar la vista no va veure-hi un llaç... n'hi va veure desenes i desenes per totes les branques... I sembla ser que aquest és un possible origen del llaç groc.
Us deixo el vídeo:


30 de nov. 2017

Serveis mínims: dues cançons

Dues cançons poc comercials i poc conegudes que he descobert fa poc:

1.- "Vaixells de paper" de TANCAT PER DEFUNCIÓ. Un grup de Sabadell que va tenir un cert ressò els anys 90 i que portava uns 15 anys de silenci. Regust de cançons d'altres anys amb una bonica harmònica...

2.- "Prats verds" de LAKASTE. Només sé d'aquest grup que va guanyar el concurs SONA9 l'any 2016 i que el seu primer disc es diu "Desastres naturals", però l'altre dia vaig sentir aquesta cançó i em va agradar el timbre de la cantant i la musicalitat de tot el tema.

A veure si a algú n'hi agrada alguna...


27 de nov. 2017

Serveis mínims: una improvisació brutal!

Teniu 10 minuts?
Us agrada Supertramp?
Us agraden les improvisacions que fan els músics en directe durant un concert?
Us agrada "Another Man's Woman"?

Si heu contestat "sí" a les anteriors preguntes... al·lucinareu!
Ho vaig trobar per beneïda casualitat mentre havia deixat que el Youtube m'anés enllaçant cançons de Supertramp mentre corregia...

Una versió en directe del 1997 al Royal Albert Hall de Londres amb un piano fantàstic, ujn baix trapella i una banda sencera en estat de gràcia!!

25 de nov. 2017

Serveis mínims: un vídeo

El dia 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència vers les dones.
Em sembla increible i tristíssim que encara haguem d'estar batallant en aquests temes tan obvis, però casos com les recents agressions sexuals de "La manada" i els molts assassinats que encara es continuen cometent ens indiquen que queda camí per recórrer i que ens hem de seguir educant en el respecte.
I una de les lliçons més bàsiques és que els homes aprenguem que "No és no".
En aquest sentit he trobat aquest vídeo que m'ha semblat molt enginyós, al mateix temps que molt clarivident i contundent.
Gaudiu-lo!