Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

24 d’abr. 2018

Un poema per al Miles


1.- Perquè et mereixes això i més...
2.- Perquè de gran vull ser com tu...
3.- Molta sort, moltes gràcies i molts petons de colors!!

EDUCAR

Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca…
Hay que medir, pensar, equilibrar…
y poner todo en marcha.

Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino…
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar,
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que, cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada.

(Gabriel Celaya)

22 d’abr. 2018

Meu irmao

"Meu irmao" vol dir "el meu germà" en portuguès.
El meu germà es diu Sergi (tot i que li diuen Txetxu, Cabron i altres coses que potser desconec) i fa 9 anys va marxar a viure al Brasil.
Durant aquests 9 anys hem parlat de tant en tant per whatsapp, per correu electrònic o per videoconferència (Skype).
Ara el meu germà i la seva parella, Andréa, han vingut a passar unes setmanes a Catalunya i avui, després de 9 anys (108 mesos, 3285 dies), ens hem tornat a veure, ens hem abraçat i hem passat unes hores junts.
Hem fet un àpat familiar en què érem, després de mooolt temps, 18 persones i, sabeu què?
Ha estat molt bé.
Hi ha hagut l'emoció de la retrobada, l'alegria de tornar a estar junts i una màgia inexplicable que ha fet que ens tractéssim i parléssim tots plegats, com si fos ahir mateix que haguéssim estat junts.
I aquesta és d'aquelles notícies en que "no hase falta desir nada más" i en que les imatges diuen més que les paraules:

P.S. Per als que coneixeu el Sergi, si el voleu veure, sapigueu que estarà unes setmanes per aquí.




18 d’abr. 2018

"Campeones" (una pel·lícula)

"Campeones" és una pel·lícula de Javier Fesser divertida i entranyable.
La vam anar a veure amb l'Anna i els nens i ens va agradar a tots.
Jo personalment vaig riure i em vaig emocionar.
És una pel·lícula molt maca que tracta un tema poc tractat amb naturalitat i respecte. I penso que pot ser una pel·lícula molt educativa,
I no vull explicar gaire més coses per no influir ni crear expectatives.

Us deixo el tràiler i us recomano que l'aneu a veure

I si voleu compartir opinions, estaré encantat de llegir-les...


15 d’abr. 2018

"La gran eufòria" (Joan Dausà)



JOAN DAUSÀ ha tret un nou disc: "ARA SOM GEGANTS".
No fa gaire que el conec i no m'acaba de fer confiança la seva personalitat, ni sento que les seves composicions musicals siguin massa elaborades, però reconec que amb la senzillesa de les seves melodies i la calidesa de la seva veu moltes de les seves cançons han despertat la meva sensibilitat i m'han tocat la fibra.
"Si ens veiessis", "Truca'm", "Hi ha algú que em va dir", "També sóc jo"... són només algunes d'aquestes cançons que sentides en el moment oportú et traslladen a atmosferes, moments i sensacions... I això té mèrit.
I ara, la primera cançó que he sentit d'aquest seu nou disc, tot i ser molt diferent, també m'ha "tocat" i de la mà d'un encertat vídeo, m'ha fet somriure i desitjar sentir-ne més.
A veure què us sembla:

12 d’abr. 2018

A l'escola ens hem inventat dos jocs!

Aquest any al col·legi Oms i de Prat participem al Concurs Tísner de Creació de Jocs en Català. Hi he participat amb les 2 classes de 6è i a les hores de català hem anat fent tot el procés per inventar-nos un joc totalment original. Des de la idea inicial, fins a detallar les normes, els elements del joc, dissenyar el tauler... un llarg procés que ha estat molt interessant, motivador i enriquidor i que he volgut resumir en aquests 2 vídeos.
Així que aquí us presento els 2 jocs: el PARKOUR DE PARAULES (6A) i el MONOPARAULES (6B)


9 d’abr. 2018

Demà pots ser tu + Los Borbones son unos Ladrones

Necessitem defensar amb urpes i dents la LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ com un més dels drets civils que intenten trepitjar-nos.
Per això avui em faig ressò i comparteixo 2 vídeos per demostrar tot el meu suport amb aquestes iniciatives.

1.- DEMÀ POTS SER TU
Una campanya d'Òmnium Cultural, juntament amb 4 entitats més  per denunciar la "vulneració de drets i llibertats" que està protagonitzant l'Estat a Catalunya i avisar que la seva "repressió" pot arribar a qualsevol ciutadà.



2.- LOS BORBONES SON UNOS LADRONES
S'ha estrenat el vídeo de la cançó "Los borbones son unos ladrones", en què participen 13 artistes del món del rap (Elphomega, Machete en Boca, Frank T, Homes i Dones Llúdriga, La Raíz, Ira, Los Chikos del Maíz, Tribade, Def Con Dos, Noult, ZOO, Rapsusklei i Sara Hebe) per reivindicar el dret de llibertat d’expressió i condemnar la repressió contra el raper mallorquí, però també contra Pablo Hasél i La Insurgencia.

El vídeo s’ha enregistrat a la presó Model de Barcelona i, a més dels cantants, hi participen bandes i artistes que reivindiquen el dret de llibertat d’expressió, com ara Txarango, Gossos, KOP, Pirat’s Sound Sistema, Smoking Souls, El Niño de la Hipoteca, la Companyia Elèctrica Dharma, Rapapunkas, Raska, Subversa, Bonobos, Siroll o Fetitxe 13.

El projecte ‘Los borbones son unos ladrones’ és una iniciativa que s’afegeix al seguit d’accions que el col·lectiu #NoCallarem coordina en solidaritat amb els represaliats i en favor de la llibertat d’expressió.


7 d’abr. 2018

"Some days are diamonds" (Damià Olivella)

Avui una cançó que vaig descobrir en el darrer concert del Damià Olivella al Voilà, presentant el seu nou disc "Ànima blues" TOTALMENT RECOMANABLE.
La cançó no és seva, és de John Denver, però la seva versió és P-R-E-C-I-O-S-A.
I el títol... m'encanta!
Alguns dies són diamants, alguns són pedres...("some days are diamonds, some days stones")
Vaig escoltar-la potser 10 vegades el dia de la mort de l'Andrés i la meva ànima agraïa aquella melodia suau i aquell missatge d'esperança: calia passar aquell dia "de pedra", per poder deixar lloc a més dies "de diamants" que arribaran més endavant.
Gaudiu-la!
I si us cau a la mà aquest disc, hi ha moltes altres cançons que us agradaran...