FINAL D'AGOST
Marxem. Buidem nevera. Omplim maletes
i intento omplir-me jo d'aquest moment:
els ulls, de mar; les orelles, d'onades;
i tot jo de la pau de Calafell.
Lluitar contra allò que és inevitable
no té sentit. Setembre està empenyent.
Agost ha de marxar i és llei de vida
i l'acompanyaré com faig cada any.
I enyoraré els matins de poesia,
perdut davant del mar, lluny, però a prop.
No hi ha cap lloc millor si és que vols perdre't
i al mateix temps trobar-te a tu mateix.
El gran secret de les coses senzilles,
la gran riquesa de no estar fent res
i al mateix temps sentir-me tan pletòric
que només vull poder-ho repetir.
Cada any empenyo els mesos perquè espero
tornar a ser aquí al meu lloc, a Calafell.
Només sentir el batec de les onades,
tot jo em relaxo i em neix el somrís.
I no puc estar trist quan se m'acaba
perquè sé que és així com ha de ser,
però si un dia em toca la loteria...
ja sabeu on trobar-me estiu i hivern.
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
2 comentaris:
Doncs aviam si teniu sort i li toca la loteria, un premi ben gros !, per poder gaudir estiu i hivern d'aquest paradís mariner..... tot i que Vilanova i la Geltrú, tampoc està gens malament ! hehhe-
Bona tornada , salut i sort !!.
Tan de bo, Artur. Tu a Vilanova i jo a Calafell, gaudint de la xalma de la mar. Salut i sort també per a tu!
Publica un comentari a l'entrada