El que tenia d'especial aquest casament és que els nuvis em van dir que els faria molta il.lusió que els fes una cançó i els la interpretés el dia del casament.
L'encàrrec era de molta responsabilitat i me'l vaig agafar amb calma. Durant força dies vaig anar jugant amb la guitarra i anava encadenant acords que em suggerien que podien formar la cançó.
A mesura que la part musical va anar avançant vaig fixar-me en les sensacions que em produïa cada melodia i això em va anar donant la idea de què podia explicar cada estrofa, a partir de la informació que m'havien donat els nuvis sobre l'inici de la seva relació (noia de Cape Town -Sudàfrica- i noi de Manresa es coneixen a Aberdeen -Escòcia- i consoliden una relació malgrat la diferència d'origen, cultura i idioma).
Després vaig posar paraules a tota aquesta informació, però la part final del procés va ser relativament ràpida perquè ja tenia les idees força clares.
Finalment només va caldre trobar el tempo i ritmes adequats i passar la "prova de foc". Li vaig ensenyar a l'Anna i -a la primera!- vaig aconseguir la seva "benedicció".
Malgrat les meves limitacions interpretatives, crec que puc dir que la cançó va ser un èxit i va agradar molt als nuvis i a bona part dels convidats.
Com que va quedar enregistrada en vídeo, espero poder-vos penjar aquest vídeo properament.
Mentrestant us deixo amb la lletra que vaig composar i la foto de les dues dones més guapes del casament (i cap d'elles no era la núvia, ho sento, Annette).
Per cert, el títol de la cançó significa "Cançó de noces" en anglès.
THE WEDDING SONG
Papallona que volaves quan corria l’any 2000
va ser el teu bategar d’ales
que ens va fer trobar a Aberdeen.
De Cape Town i de Manresa, aigua i oli, pebre i sal,
però el destí ens va fer una empenta,
vam trobar-nos cara a cara
i va sorgir…
De cop el que no entenc ho entenc
perquè el cor és bon traductor.
Se’n van el seny i la prudència
de cop s’ha esvaït la por…
…ja ningú ens podrà dir “no”
i aprendrem el bo i millor
del nostre amor.
No ens podem prometre somnis que potser no es compliran,
el món és un lloc prou ample
i ens té un raconet guardat.
Potser no és Cape Town, ni London, ni Manresa, ni Aberdeen,
potser no és tampoc Girona,
potser ja ha quedat prou clar
que és a Calders.
Tant se val el lloc, el “com” i el “quan”,
si tenim ben clar el “per què” i el “qui”.
No hi ha cap problema prou seriós:
cadascun porta la seva solució.
T’ho puc dir en anglès o en català
perquè ens entenem sense parlar…
De cop el que no entenc ho entenc
perquè el cor és bon traductor.
Se’n van el seny i la prudència
de cop s’ha esvaït la por…
…ja ningú ens podrà dir “no”
i aprendrem el bo i millor
del nostre amor.
…ja ningú ens podrà dir “no”
i aprendrem el bo i millor
del nostre amor.
7 comentaris:
Una cançó molt bonica i tendra..escrita amb molta sensibilitat i delicadesa..
..en un casament la dona mes guapa és sempre la núvia...guapíssima estava l´Annette..però moltes gràcies Eladi..
La cançó és preciosa, suposo que em falta conèixer la història que la "incita" per poder acabar de valorar-la, però sense aquesta dada el resultat és molt bo!
I tot i estar d'acord amb l'Anna que en unes noces la núvia sempre és la més guapa, evidentment comparteixo el comentari de l'Eladi, esteu precioses les dues!
Anna i Roger, gràcies pels elogis a la cançó (a veure si dieu el mateix quan veieu i escolteu la gravació). I pel que fa al "pòdium de bellesa" d'aquest casament... em ratifico en la meva opinió!
Eladi
"Totalmente de acuerdo contigo Josemaria, toalmente!" ;-)
"Totalmente de acuerdo contigo Josemaria, toalmente!" ;-)
Com sempre el que dius arriba fins el cort,i tens reo les donas mes macas son ellas
Petons
Pilar de Solsona
Hola, Pilar de Solsona, m'alegra llegir-te per aquí amb els teus comentaris sempre tan elogiosos i positius.
Petons de colors i records al Josep.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada