Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

17 d’ag. 2013

Joan Salvat-Papasseit

Continuo la sèrie de "Grans poetes" amb la figura de Joan Salvat-Papasseit. Recordeu que els podeu trobar agrupats a l'apartat de la dreta del bloc titulat "Cerca per etiquetes" si cliqueu a aquesta etiqueta ("Grans poetes")

Joan Salvat-Papasseit (1894 - 1924) va ser un escriptor barceloní d'origen humil, esperit rebel i bàsicament autodidacta. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut que van provocar-li la mort de tuberculosi amb només trenta anys.
Durant dècades la seva obra va ser poc coneguda fins que a partir dels anys seixanta va ser popularitzada perquè alguns cantautors de la Nova Cançó van posar música als seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle X.

Amb set anys va quedar orfe de pare i, per això mai no va poder anar regularment a escola i va aprendre a llegir i escriure a batzegades.

El 1911 va conèixer el llibreter i simpatitzant anarquista Emili Eroles, que tenia una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona. Allà va compartir tertúlia amb apassionats dels llibres i la política i va començar a llegir obres de grans autors de filosofia, política i literatura.

Durant una temporada va col.laborar i fins i tot arribà a dirigir revistes llibertàries i publicacions de caire polític, però mica a mica va anar fent un gir cap a la creació poètica.

Fou un dels principals poetes de la literatura d'avantguarda. Molt influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti. El seu estil s'acosta a la poesia popular -la cançó-.
La temàtica de la seva poesia té 2 gran eixos. D'una banda, l'amor i l'erotisme. De l'altra, el mar, el port, el mariner, el pirata i l'ambient mariner que exemplifiquen el seu esperit nòmada i aventurer. Tant en un cas com en l'altre, però, sempre hi trobem la seva sensibilitat i passió, destacant detalls i situacions que converteixen un instant en una vivència única i especial.

La seva obra poètica es concentra en 6 llibres:

  • Poemes en ondes hertzianes (1919)
  • L'irradiador del Port i les gavines (1921)
  • Les conspiracions (1922)
  • La gesta dels estels (1922)
  • El poema de La rosa als llavis (1923)
  • Óssa Menor (1925, edició pòstuma)
I acabo amb una selecció d'alguns dels seus poemes més destacats.
Per fer aquesta notícia m'he nodrit bàsicament de l'article de la viquipèdia.

DÓNA'M LA MÀ
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


DIVISA
Fem l'escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,

fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.

Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
el primer bes que se'ns doni als primers.


SI JO FOS PESCADOR
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol;

—els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre'n de nous. 


SOTA EL MEU LLAVI EL SEU
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca

l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard:

encara un altre bes
   un altre
    un altre

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant! 


VISCA L'AMOR
Visca l'amor que m'ha dona l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
  l'he cridada i venia
-tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que Ella també es delia:

visca l'amor:
  la volia i l'he pres. 


POSTA
Del vaixell de les veles de zèfir
l'irradiador de proa
ha xuclada la sang del sol
morent al mar.

Rovell d'ou destriat en galledes de fusta.

Sitges s'aquieta en verd
i en blau
i en blanc
I la terra s'enporpra en la costa granada.

Del vaixell de les veles de zèfir ara arriba una veu:
- Mariner mariner
si pren vol la gavina
allunya't del rocam
que el vaixell de les veles de zèfir
bell corsari
se'n va.

Carregat a coberta del reflex de la lluna.


PANTALONS LLARGS
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.

Ja no tornaré més fent osque! osque! osque! corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:

i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia

Tant si és bella com no - cavallet tot pintat,
campaneta daurada - i que us deixi al terrat.