Gràcies, Pep, i visca aquest Barça

És la quarta vegada que la figura del Pep Guardiola és protagonista d'aquest bloc ("Paraula de Pep Guardiola, 17-12-2010", "Mites i llegendes, 22-3-2011" i "Guardiola, medalla d'honor, 11-9-2011") i només això ja és significatiu de la seva importància.
Ara ha anunciat que no continuarà sent el primer entrenador del Barça i s'ha acomiadat amb la mateixa honestedat i elegància que ha mantingut al llarg de tots aquests anys.
I vull sumar-me a l'agraïment i el reconeixement col.lectius a la seva feina i al seu tarannà. Aquests dies s'ha escrit molt sobre el tema i jo no aportaré res de nou, però voldria destacar la importància del seu exemple en 3 camps: esportiu-futbolístic, educatiu-humanístic i català-identitari.

1.- Esportiu-futbolístic:
Ha optat per fer un joc atractiu, d'atac, de combinació, un joc que ha captivat els espectadors i que segurament ha fet que s'ho passessin tan bé els que jugaven com els espectadors. Però també ha estat un joc col.lectiu, solidari, d'equip, en que tothom jugava per a tothom, en que tothom s'esforçava pel bé del conjunt, en què cada dia tothom treballava com si fos el primer dia, sense refiar-se dels èxits aconseguits.
Ha donat confiança i continuïtat als jugadors que pujaven dels equips inferiors i no ha tingut por que les coses no puguessin sortir bé.
Ha aconseguit que els seguidors del Barça se sentissin orgullosos del joc del seu equip fins i tot quan els resultats no són els millors perquè poca cosa se'ls pot retreure amb l'actitud i el treball que manifesten fins i tot en la derrota.

2.- Educatiu-humanístic:
Ha potenciat els valors del treball i l'esforç, de la solidaritat, del treball en equip, de la responsabilitat, del respecte i l'educació (ha demostrat saber guanyar i saber perdre), de la humilitat, de l'anàlisi crítica, de la valoració dels errors, de la constant recerca de la millora a partir de l'estudi i la creativitat, del gust per la feina ben feta...
És difícil trobar un altre exemple tan positiu en l'educació dels valors i, reprodueixo un "tuit" llegit al diari ARA que ho resumeix perfectament: "T'agraeixo profundament haver-me ajudat a educar els meus fills escoltant les teves rodes de premsa..." (blancaviarnes).

3.- Català-identitari:
Ha exercit de català amb normalitat. Ha defensat el seu país, la seva cultura i la seva llengua sense complexes, amb educació i amb naturalitat. Per a mi és especialment significatiu que gràcies a ell, a les rodes de premsa puguin sentir-se preguntes i respostes en català a qualsevol lloc del món, cosa que abans no passava.

Per tot això que aquí deixo expressat de manera breu i segurament maldestra, sento que he de manifestar el meu profund agraïment al Pep Guardiola. I per tot això que ell ha elevat a la màxima potència és que podem dir, més que mai, Visca el Barça!, AQUEST Barça del que sempre podem sentir-nos orgullosos, tant si guanyen com si perden, tant al terreny de joc, com a les rodes de premsa.
Tan de bo els que han de continuar la seva tasca al capdavant del club (des del nou entrenador fins al director esportiu i el president), sapiguen seguir el camí que ha deixat marcat el Pep i donar continuïtat a les moltíssimes virtuts del projecte.