Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

29 d’abr. 2018

S'acaba!

Setmanes enrere semblava que el somni de la República Catalana s’esvaïa per moments. Nous empresonaments de polítics per part de l’infumable jutge Llarena, nous exiliats, discrepàncies entre els partits independentistes que impedeixen la formació de govern i el final del 155... I el punt crític va arribar quan la policia alemanya va interceptar el president Puigdemont i el va empresonar mentre estudiava la petició d’extradició.
Semblava que ens feien un escac que podia acabar amb la partida en poques jugades, oimés quan ens trobàvem minvats de forces i d’ànims i les darreres manifestacions eren més de cares llargues, ràbia i llàgrimes que no pas de somriures i càntics esperançats...

Però llavors, de cop i volta van començar a succeir-se les bones notícies:
...Alemanya va descartar el delicte de rebel·lió i va deixar lliure Puigdemont... i no són poques les veus que creuen que farà el mateix amb el suposat delicte de malversació...
...els governs de Bèlgica, Suïssa i Escòcia van manifestar-se amb postures properes a les dels exiliats catalans i, per tant, allunyades de les peticions del govern espanyol...
..la comissió de Drets Humans de l’ONU va prendre decisions favorables a les tesis republicanes i contràries als fets consumats del Govern i poder judicial espanyols...
...el mateix ministre Montoro repeteix per activa i per passiva que no es va invertir ni un euro de diner públic pel referèndum de l’1 d’octubre, contradient la tesi de la malversació del jutge Llarena...
...i Espanya va aguditzant el seu procés de descomposició socio-polític-econòmica-jurídica (s’acosta la sentència del cas Gürtel, esclata el cas Cifuentes, avergonyeixen tothom les evolucions dels casos de La Manada i dels nois d’Altsasua...)

Si voleu més detalls, trobo molt interessant aquest post de Bernat Deltell:
https://bernatdeltell.cat/esta-passant/

Tot em fa pensar que ara és el govern espanyol qui va amb el pas canviat i té el rebuig de la gran majoria de països de l’escena internacional i d’altra banda que els partits independentistes favorables a la República catalana, malgrat les aparents divergències i dificultats per formar govern, saben que aquest compàs d’espera va al seu favor i estan preparats per arribar a un acord quan sigui realment necessari fer el pas.

I en aquest escenari, faig una interpretació política de la lletra de la cançó “La gran eufòria” de Joan Dausà (que segurament ell no va pensar quan l'escrivia):

S'acaben les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar,
és com si tot tornés a lloc de cop
.

S’acaben els moments més baixos en aquesta lluita de resistència davant l’embat de les forces espanyoles que ens volen negar el dret a decidir de totes les maneres possibles (i impossibles)... S’acaben aquelles temptacions de deixar-ho estar que ens podien visitar, aquell desànim de pensar que tots els esforços i mobilitzacions i gent empresonada no serviria de res...
És com si mica a mica tot es tornés a posar a lloc i mica a mica tornéssim a recuperar el somriure veient que mica a mica ens anem acostant a fer possible el somni.

I, com ja he dit molts cops, sé que no serà demà i ara ja no vull esforçar-me a posar-hi una data límit perquè si seguim jugant bé les nostres cartes, amb seny i estratègia i deixant que Espanya vagi fent barbaritats, al final ens n’acabarem sortint i llavors “llençarem el davantal a l’aire, sortirem cridant de casa, obrirem ampolles de cava, ens abraçarem a taula” i cridarem a la nostra parella tot dient-li:

Baixa, amor meu,
que això s'acaba,
que ja ens tocava:
la vida és nostra.


I ara torneu a escoltar la cançó del Joan Dausà.
Segur que ho fareu amb un somriure a la cara...

24 d’abr. 2018

Un poema per al Miles


1.- Perquè et mereixes això i més...
2.- Perquè de gran vull ser com tu...
3.- Molta sort, moltes gràcies i molts petons de colors!!

EDUCAR

Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca…
Hay que medir, pensar, equilibrar…
y poner todo en marcha.

Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino…
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar,
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que, cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada.

(Gabriel Celaya)

22 d’abr. 2018

Meu irmao

"Meu irmao" vol dir "el meu germà" en portuguès.
El meu germà es diu Sergi (tot i que li diuen Txetxu, Cabron i altres coses que potser desconec) i fa 9 anys va marxar a viure al Brasil.
Durant aquests 9 anys hem parlat de tant en tant per whatsapp, per correu electrònic o per videoconferència (Skype).
Ara el meu germà i la seva parella, Andréa, han vingut a passar unes setmanes a Catalunya i avui, després de 9 anys (108 mesos, 3285 dies), ens hem tornat a veure, ens hem abraçat i hem passat unes hores junts.
Hem fet un àpat familiar en què érem, després de mooolt temps, 18 persones i, sabeu què?
Ha estat molt bé.
Hi ha hagut l'emoció de la retrobada, l'alegria de tornar a estar junts i una màgia inexplicable que ha fet que ens tractéssim i parléssim tots plegats, com si fos ahir mateix que haguéssim estat junts.
I aquesta és d'aquelles notícies en que "no hase falta desir nada más" i en que les imatges diuen més que les paraules:

P.S. Per als que coneixeu el Sergi, si el voleu veure, sapigueu que estarà unes setmanes per aquí.




18 d’abr. 2018

"Campeones" (una pel·lícula)

"Campeones" és una pel·lícula de Javier Fesser divertida i entranyable.
La vam anar a veure amb l'Anna i els nens i ens va agradar a tots.
Jo personalment vaig riure i em vaig emocionar.
És una pel·lícula molt maca que tracta un tema poc tractat amb naturalitat i respecte. I penso que pot ser una pel·lícula molt educativa,
I no vull explicar gaire més coses per no influir ni crear expectatives.

Us deixo el tràiler i us recomano que l'aneu a veure

I si voleu compartir opinions, estaré encantat de llegir-les...


15 d’abr. 2018

"La gran eufòria" (Joan Dausà)



JOAN DAUSÀ ha tret un nou disc: "ARA SOM GEGANTS".
No fa gaire que el conec i no m'acaba de fer confiança la seva personalitat, ni sento que les seves composicions musicals siguin massa elaborades, però reconec que amb la senzillesa de les seves melodies i la calidesa de la seva veu moltes de les seves cançons han despertat la meva sensibilitat i m'han tocat la fibra.
"Si ens veiessis", "Truca'm", "Hi ha algú que em va dir", "També sóc jo"... són només algunes d'aquestes cançons que sentides en el moment oportú et traslladen a atmosferes, moments i sensacions... I això té mèrit.
I ara, la primera cançó que he sentit d'aquest seu nou disc, tot i ser molt diferent, també m'ha "tocat" i de la mà d'un encertat vídeo, m'ha fet somriure i desitjar sentir-ne més.
A veure què us sembla: