"Després d'un gintònic" (poema)

Divendres havent sopat.
Després d'un dia llarg i una setmana intensa, em disposo a instal.lar-me a la taula del menjador a treballar una mica avançant feina de l'escola. Però penso que em mereixo un gintònic i me'l preparo.
Engego el portàtil i començo a fer glopades del beuratge fresquíssim que se'm posa d'allò més bé.
Però al cap de poca estona el cansament em venç, em fan mal els ulls i veig que no faré res de bo.
Me'n vaig a dormir.
Camí del llit em ve al cap una idea per explicar això que m'ha passat. Un poema protagonitzat per Bacus (el Déu del vi... qui diu vi diu gintònic...) i Morfeu (el Déu dels somnis).
Els 4 primers versos surten a raig perquè ja els havia començat a rumiar mentre em rentava les dents.
Al 5è ja m'encallo.
El 6è el descobreixo després d'haver-me quedat adormit amb el boli a la mà...
Tanco la llibreta i el llum, però l'endemà al matí l'acabo i el titulo: "DESPRÉS D'UN GINTÒNIC"

DESPRÉS D’UN GINTÒNIC (27-5-16)
Bacus s’ha presentat, ja nit tancada.
Volia una conversa vora el foc.
M’ha semblat agradable la proposta
i hem començat un diàleg animat.

Després m’ha proposat que passegéssim,
però han tornat a trucar –i qui deu ser?-
Estranyat i intrigat he obert la porta
i m’he trobat Morfeu al meu davant.

Resulta que tots dos es coneixien
i Bacus i Morfeu han començat
a riure i a explicar velles històries
i jo he quedat en un clar segon pla.

No s’han pas adonat que me n’anava
cansat i ja avorrit cap al meu llit.
Així acabo la nit. No m’ho esperava.
La culpa és per triar-me aquests amics.

"Un neguit sobrevola la casa" (poema)

 Avui un nou poema.

A vegades hi ha com un neguit que ens sobrevola i no sabem massa per què però les males vibracions es van escampant...

I són com un gas letal indetectable que es va escampant però no podem percebre perquè no té color, ni olor, ni gust... Només la intuïció ens va avisant que alguna cosa no marxa bé...


UN NEGUIT SOBREVOLA LA CASA  Un neguit sobrevola la casa,
busca un lloc on poder-hi fer niu,
acumula branquetes i palla…
L’intueixo, del tot contrariat.

Endebades emprenc la recerca
de l’indret on vol viure el neguit. Silenciós, quasi no deixa rastres,
però la seva presència es percep.

Els somriures estan temorosos
i tothora sotjant l’horitzó,
com es flairen núvols de tempesta
en paisatges de sol esclatant.

El neguit marxa i torna, però queda
impregnat sempre el seu dolç perfum.
El neguit no diu res, però diria
que comença a parlar amb el meu bec.

Com paràsit que nia dins nostre
s’alimenta del nostre present,
ens esguerra els somriures i crema
l’alegria de tots en somort.

Em desperto emmurriat, m’atabalo
per no res, la paciència s’ha fos.
A la mínima salto, rondino
i de cop tots els gots són mig buits.

- I què tens? –em pregunten sorpresos
tots els que ara malviuen amb mi.
- No ho sé pas, no sabria com dir-ho...
Una nosa, un rossec... un neguit!

(Eladi Martínez, 24-5-16)

Estupidesa humana

Segurament no he trobat el títol més escaient per a aquesta notícia, però estava seguint el Reconcentrat de RAC1 (la repetició dels fragments més destacats dels programes de la setmana) i he escoltat l'entrevista que li van fer al doctor Bonaventura Clotet (eminent investigador que treballa per aconseguir la vacuna contra la SIDA). En un moment donat va dir això que he destacat en aquesta imatge:

(enllaç al podcast de l'entrevista)

I m'ha semblat un exemple immens d'estupidesa humana: només estalviant-nos 1/4 part dels diners que malbaratarem en una innecessària campanya electoral en que els polítics ens vindran a repetir el mateix que van dir-nos fa 6 mesos i ens ompliran les cases i ciutats de paperassa que no desitgem rebre ni veure, es podria desenvolupar una vacuna terapèutica contra la SIDA!!!!

Però això no passarà!!!

Llençarem aquesta indecent quantitat de diners i els investigadors seguiran treballant amb mitjans escassos i molt més a poc a poc del que podrien. I mentrestant seguirà infectant-se gent d'aquesta malaltia que ha causat una mortalitat esfereïdora (es calcula que a tot el món han mort uns 49 milions de persones per culpa d'aquesta malaltia des de l'inici de l'epidèmia al 1984).

Els humans, o almenys els humans que poden prendre aquestes decisions, ho posaran en una balança i escolliran... estúpida decisió!!!

Potser algú podria pensar que els diners podrien destinar-se a una altra causa que no fos la vacuna de la SIDA... D'acord... Segur que hi ha moltes causes dignes, però no a la que finalment es destinaran aquests diners...

I el pitjor és que només podem esbafar-nos amb paraules que es perdran al ciberespai i espernegades improductives...

Estúpida societat! Estúpida humanitat!

Estelada, ridícul i llibertat d'expressió

Diumenge 22 de maig de 2016 es disputa la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla.

El dimecres 18 de maig (4 dies abans), la delegada del govern espanyol a la Comunitat de Madrid, Concepción Dancausa, va anunciar que  no es deixarien entrar estelades a la final de la Copa del Rei. Concretament va dir "En els controls del segon anell s'assegurarà que ningú porti elements perillosos com per exemple bengales, teies... ni tampoc materials de propaganda racista, xenòfoba, política o religiosa que poden generar conflictes d'ordre públic", justificant que " el futbol no ha de ser un escenari de lluita política".

Per prohibir l'exhibició d'estelades, el govern espanyol s'aferrà a l'article 28 del reial decret 203/2010, en què es va aprovar el reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport. L'article diu el següent: "Per garantir el compliment de les obligacions legals, els organitzadors disposaran del personal i dels mitjans adequats per impedir als assistents la introducció o tinència en el recinte de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquin una incitació a la violència, al racisme, a la xenofòbia o a la intolerància".

Així doncs, segons el govern espanyol, l'estelada incita a la violència. Com ha quedat "àmpliament demostrat" en les darreres Diades de l'11 de setembre on milions de persones s'han aplegat onejant estelades i mai no hi ha hagut ni un mínim incident, aldarull ni mostra de violència.

R-I-D-Í-C-U-L !

Les reaccions no s'han fet esperar i tothom s'ha manifestat clarament de forma contrària a la decisió.
Evidentment ho han fet tots els independentistes i seguidors del Barça, però és que han aconseguit que fins i tot persones que s'havien manifestat públicament en contra de la independència de Catalunya, se sumessin a les protestes davant la ridícula mesura que nega la més bàsica llibertat d'expressió. I que molts mitjans de comunicació internacionals es fessin ressò de la notícia.

Divendres 20 de maig (2 dies abans de la final) el jutge  Jesús Torres Martínez, del jutjat contenciós administratiu número 11 de Madrid, ha acceptat parcialment el recurs de l'Associació per a la Defensa dels Drets Humans, que representa socis del Barça, i accepta la mesura cautelar perquè s'aixequi la prohibició d'entrar estelades a la final de la Copa.
El jutge discrepa de la posició de la Fiscalia i considera que "en cap cas ha resultat provat en aquest moment processal que l'exhibició de l'anomenada 'estelada' pot incitar la violència, el racisme, la xenofòbia o qualsevol forma de discriminació que atempti contra la dignitat humana, que com a manifestació d'una ideologia política o creença no es justifica en quina mesura infringeix l'ordre jurídic existent i en quina mesura podria generar una pertorbació greu dels interessos generals".

Tal com va passar amb els titellaires de Madrid i amb els trabucaires de Cardedeu, finalment ha tornat a triomfar la llibertat d'expressió i el govern espanyol ha tornat a fer el ridícul i queda cada cop més desacreditat davant el món sencer i Catalunya es va omplint de raons per acabar aconseguint la independència.

Acabo amb un recull de reaccions recollides a les xarxes:

Xavier Sardà, contrari a la independència, abraça l'estelada.

Punyent vinyeta de Galdric.

Vinyeta de Ricardo que explica que Espanya aconsegueix el contrari del que voldria.

Vist al twiter de Pia Prat Jorba

Xerrades motivacionals

El Roc juga a futbol amb els alevins de l'Artés. Van setens de la seva lliga i s'ho passen bé jugant cada dissabte i entrenant. Han anat millorant en el seu joc, però són irregulars i jo a vegades trobo a faltar una mica més de psicologia per part dels seus entrenadors.
Per això fa unes setmanes em vaig decidir a fer una intervenció en el grup de whatsapp on hi ha tots els pares i mares dels jugadors, juntament amb els entrenadors i el coordinador.
Havíem de jugar contra el Navàs i jo vaig recordar com al partit d'anada havíem perdut, tot i que a la part final havíem jugat millor que ells i havíem remuntat un marcador més advers.
Després de donar voltes a si era prudent dir-ho o no, si seria positiu o no, si algú es podia molestar pel fet que em "fiqués" on no em demanaven... finalment vaig decidir fer-ho i vaig escriure (transcrit sense les icones ni els accents):


Navàs: 16-4-16
Perdoneu un petit rotllo... Portem 2 partits guanyant 10-2 i em sembla k avui no repetirem pas resultat... Recordo el partit a Navas on vam passar 3 quarts jugant a "res" i llavors, a l'ultim quart, quan ja perdiem 3-0, ens vam despertar, vam treure l'orgull, vam començar a jugar be i vam fer 2 gols... I vam estar a punt d'empatar!!!
Doncs, avui, tant si perdem com si guanyem, a veure si som capaços d jugar be i amb ganes des del començament.. K no acabem amb akella sensacio de "si ens hi haguessim posat abans..
"Misters"! Digueu-els-hi aixo a veure si surten " enxufats" des del principi i juguen be com han jugat els ultims partits...
"He dicho"  Perdoneu el rotllo

Vam guanyar el partit 3-1, els jugadors van sortir molt motivats i molts pares em van felicitar per la meva intervenció.
La setmana següent vam anar a jugar a Cercs i vam perdre 7-3 i algun pare, sorneguerament, em va dir que havíem perdut per culpa meva, perquè no havia fet la "xerrada motivacional". El Roc també me la reclamava perquè li havia agradat molt i, supersticiós com és, pensava que ens donava sort.
Així que la setmana següent vaig reprendre les xerrades...

Pirinaica: 30-4-16
Bon dia!
Despres d l' "exit" de l'speach del dia del Navas (aixo creu el Roc), em veig obligat a repetir la...
 ... XERRADA MOTIVACIONAL !! 
Recordem el partit al camp de la Piri on vam començar guanyant facil 0-2 i, quan ens vam "despertar de la migdiada" ja perdiem 3-2...
Vam acabar patint com vedells x guanyar 3-4 en un final agonic...
I aixo k la Piri no tenia res...
De fet el Cercs tampoc no era tan bo i ens van cascar un 7-3 ben maco...
Aixi es el futbol.... Si vas d sobrat o t'adorms, el contrari s'adona k et pot guanyar i, despres et costa Deu i ajuda capgirar la situacio...
...o sigui k hem d sortir humils i concentrats des del començament, a fer BE la nostra feina, a ajudar-nos, combinar i pressionar...
Vinga, doncs, "ara i sempre" 
FIN DE LA CITA

Vam guanyar 9-0 i novament vaig rebre felicitacions per part de tothom i la sensació que allò dels missatges el dia del partit s'estava institucionalitzant i ajudava tothom a tenir un plus de motivació.
Així doncs, el següent partit hi vaig tornar...

Súria: 7-5-16
Bon dia!
Avui la "xerrada motivacional" es titula...
I HAVE A DREAM...
Ahir vaig somiar k jugavem contra el Suria i hi anavem molt contents perque sabiem k nomes tenien 11 punts, nomes havien guanyat 3 partits, nomes havien fet 32 gols i en canvi n'havien encaixat 203...
...i aixi d contents sortiem a jugar i d cop ens adonavem k no jugavem a res, k cadascu volia fer el seu hat trick, k ells tenien algun reforç i fam d victoria i ens sorprenien i el somni esdevenia un malson en que perdiem un partit k tothom creia k guanyariem...
...pero m'he despertat, suat i inquiet, i he recordat k es el k ens fa jugar be, passar-nos-ho be i guanyar partits. Quan aconseguim tot aixo es quan juguem COM UN EQUIP, quan SOM UN EQUIP i no pensem en QUI fara el gol, sino nomes en desmarcar-nos i fer bones passades... quan no pensem en qui ens passara la pilota sino k lluitem TOTS per anticipar-nos al contrari, pressionar-los i recuperar la pilota el mes aprop possible d la seva porteria i el mes lluny possible d la nostra...
...doncs, au: ja sabeu que hem d fer: COM UN EQUIP!!
"Ara i sempre"!!!! ⚫🔴⚫🔴⚫
Final del missatge

Vam tornar a guanyar 1-5 i vam jugar molt bé.
Tothom va tornar a felicitar la meva intervenció i em van demanar que pel següent partit no la fes el dissabte al matí, sinó el divendres a la nit perquè tots els jugadors la poguessin llegir a casa... I el següent partit jugàvem contra el líder...
El divendres a la nit va arribar el meu missatge motivacional. Era molta la responsabilitat perquè cada missatge havia estat seguit d'una victòria...

Sallent: 13-5-16
La "xerrada motivacional" d'avui es titula... ELLS NO HO SABEN...
Dema juguem contra el Sallent, el superlider d la nostra lliga k ha guanyat TOTS ELS PARTITS, ha fet 100 gols mes k nosaltres i nomes n'ha encaixat 33. Ells tenen molt clar k dema tornaran a guanyar, pero... hi ha coses k ells no saben...
Ells no saben k abans d'acabar la lliga PERDRAN un partit. Tothom perd algun partit... Fins i tot el Barça en va perdre uns quants quan semblava impossible...
Cada partit surten segurs del seu bon joc i confiats en una nova victoria i ni es plantegen k pugui ser l'humil Artes qui trenqui la seva espectacular ratxa....
...pero nosaltres cada dia juguem millor, cada cop som mes solidaris, agressius i generosos, som un EQUIP k sta creixent i, a mes, sabem k potser l'any k ve no jugarem tots junts i per aixo hem d'aprofitar akests ultims partits k hi som TOTS x gaudir-los "a tope" i fer-ne una d grossa: ser els unics k vam guanyar el superlider!!!
Sona be, no?
Encara k ells facin el primer gol i pensin "un altre partit guanyat facil" nosaltres hem d seguir lluitant, treballant i demostrant tot el k hem apres i el k som capaços de fer kuan juguem TOTS JUNTS COM UN EQUIP.
I tindrem les nostres opcions, cosa k ells no saben...
I potser els del Sallent marxaran cap a casa moixos i pensatius sense saber k els ha passat... I potser mai no ho sabran... Pero nosaltres, SI!!
"Ara i sempre"!!!
⚫🔴⚫🔴⚫🔴⚫
Final d la xerrada

Vaig rebre més felicitacions i lloances que mai per aquelles línies. Els pares estaven entusiasmats i realment veien la possibilitat de donar la "campanada" i guanyar el líder, cosa que ningú no havia aconseguit.
Però el partit va acabar 1-7 i, tot i que vam jugar molt bé, el Sallent va ser molt superior i va guanyar clarament i justament.

I ara, un cop s'ha demostrat que les meves "xerrades motivacionals" no tenen cap incidència directa en el resultat final, què he de fer? Potser que ho deixi córrer, no?
Doncs no, queden 2 partits i les seguiré fent perquè al Roc li agrada que les faci i a la majoria del grup també. Jo m'ho passo bé fent-les i espero que puguin donar alguna idea als entrenadors del que els poden dir als jugadors per motivar-los i que facin més bé que mal.

Força Artés! Ara i sempre!