MISSATGE
Avui el ressol passa entre teranyines
com bruta bombeta d'un llòbrec rebost.
És llum malaltissa, però també il·lumina
i pinta de plata les aigües del mar.
El blau s'enfosqueix, l'aigua es torna més densa,
més freda i feréstega, menys transparent.
Em costa d'entendre què vol explicar-me,
però espero pacient per si arriba el moment.
Potser avui no és dia de cap transcendència.
No sempre és diumenge. No sempre és Nadal.
Hi ha dies posats per omplir el calendari
i també ens cal viure'ls com part del regal.
Regal que és la vida. Normal. Quotidiana.
Mai va embolicada amb paper de regal.
Però fixa-t'hi bé i valora-la sempre,
si mires què et falta, no veus el que tens.
I tens tantes coses! Aprèn a adonar-te'n,
no costa pas gaire amb els ulls ben oberts.
Un matí de platja, de sol entre núvols
i onades que parlen sense dir-me res.
(Eladi Martínez)
#estiu25 #poemes #passodinsta #calafell
2 comentaris:
Un regal de poema !.
Viure amb el que tens , millor que passar-se el dia (i la nit) desitjant el que no tens. Una bona lliçó de vida que va bé d'aplicar-se ; )
Bona setmana i bona escriptura !!.
Moltes gràcies, Artur, m'agrada trobar lectors que sàpiguen apreciar el missatge senzill, però profund, d'aquests poemes. Bona setmana també per a tu!
Publica un comentari a l'entrada