Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

3 de jul. 2023

Roc. 18 anys. Passem pantalla.

Ha estat en cosa d’uns mesos. Va començar amb petits moviments poc perceptibles i després les coses es van desencadenar en poques setmanes i ara ja puc dir que ha passat pantalla, que hem passat pantalla, que és el mateix, però ben diferent.

Parlo del Roc.

El 7 de març de 2023 va fer 18 anys. Estava fent 2n de Batxillerat i ja havíem notat uns petits canvis. Coses que mai abans no havia fet. Els estudis es complicaven i havia de començar a agafar iniciatives i responsabilitats. De manera inconstant i a vegades potser poc eficient, però anava buscant canvis que el permetessin millorar. Es posava d’acord amb els seus mestres de repàs i canviava dies de classe en funció dels exàmens (a vegades dues hores seguides abans d’un examen), quedava amb amics per anar a la biblioteca a estudiar, es posava el despertador i es llevava més d’hora per estudiar, es saltava algun entrenament per estudiar... Prenia la iniciativa i actuava. I això era tot un canvi. I els resultats anaven acompanyant.

El 25 de març vam anar a la Jornada de Portes Obertes a la UVIC i allò també va ser continuar visibilitzant el canvi que ens venia. Aviat seria un universitari. Viatges d’anada i tornada a Vic. Molta més independència. Espavilar-se... Va acabar decantant-se pel doble grau de mestre i CAFE (Ciències de l’Activitat Física i l’Esport) i calia aprovar la selectivitat i fer les PAP (Proves d’Aptitud Personal) dels dos graus. Les de CAFE eren de tipus físic. Les de Mestre més de tipus competencial acadèmic (Competència comunicativa i raonament crític i Competència logicomatemàtica). Per a les de mestre ja havia fet tard a la convocatòria ordinària i hauria de presentar-se a l’extraordinària de juliol. Quedaven unes setmanes de remar fort.

Enmig de tot això es va presentar una oportunitat fantàstica de poder començar a treballar i tenir independència econòmica (i més ara que els pares hauríem de fer un bon esforç per pagar-li els estudis en una universitat privada). Tot el que l’estiu passat havia sortit malament i no li havia permès començar a treballar (va tenir diverses possibilitats de feina i al final no se’n va acabar materialitzant cap), ara s’havia posat de cara. El bar del Mirador de Calders reobria, l’havien agafat tres xicots de Manresa (a dos dels quals coneixíem) i buscaven cambrers amb ganes d’aprendre i treballar (no necessitaven experiència). El Roc es va interessar i la feina va ser seva.

El 7 d’abril va començar a treballar de cambrer al Mirador en llargues jornades de cap de setmana (divendres de 17 a 24, dissabtes de 9 a 15 i de 17 a 24 i diumenges de 9 a 15). Va començar a guanyar els seus diners i a tenir responsabilitats, a tractar amb els seus caps a la feina i amb els clients i tothom va quedar contentíssim de la seva actitud i capacitat de treball. Els caps li permetien combinar els seus horaris amb els darrers partits de futbol de la temporada i els exàmens i de seguida li van fer contracte. Ell corresponia amb responsabilitat i aviat li van fer una còpia de les claus perquè alguns dies pogués obrir ell, ja que ho té a la vora de casa.

Tot plegat li va donar una seguretat i una empenta que va fer que comencés a sortir de festa, cosa que fins llavors no li havia interessat. De la nit al dia va aprendre a agafar el punt amb un amic rus (Smirnoff), a anar a sopar amb els amics (del futbol o de l’institut), a conèixer les discoteques que els seus amics ja freqüentaven (Seven, Coco, alguna de Vic...) i a tornar de matinada amb taxi (per sort no necessitava que l’anéssim a buscar a les tantes de la nit). Anar a dormir tardíssim i llevar-se d’hora per anar a treballar. Una cosa impensable fins feia unes setmanes, va anar-se donant de tant en tant.

El 28 de maig va anar a votar per primera vegada a les eleccions municipals de Calders, incorporant un nou dret del món dels adults.

El 7 de juny va començar 3 dies d’exàmens de Selectivitat i, quan els va acabar, ho van celebrar tota la colla, sortint de festa a base de bé i fent una estada de 3 dies en una casa rural bevent, ballant, rient i alliberant-se de tota la tensió de tant temps d’estudi.

Entremig vam tenir uns dies de nervis per aconseguir tota la paperassa per poder-se presentar a les PAP de CAFE (certificat mèdic inclòs), però el 8 de juny vam anar a Vic i vam poder presentar els papers (d'aquí a uns anys te'n recordaràs d'aquell dia d'estrés per si havies d'anar a Vic sol en autobús, per poder imprimir les fotocòpies del DNI i per aprendre a canviar la tinta de la impressora?).

El 16 de juny va tancar 6 anys a l‘institut Miquel Bosch i Jover d’Artés amb la festa de graduació, convenientment celebrada. I el 19 de juny va fer les PAP de CAFE (després d’algunes sessions d’entrenament, sobretot un dia a la Piscina Municipal amb l'Artur) i les va aprovar.

El 21 de juny van sortir les notes de Selectivitat i era... APTE!! Malgrat treure un 4’90 a la fase específica, va treure un excel·lent 8’5 de mates a la fase específica i això li va donar una nota de tall de 7’99 (per entrar a CAFE, si aconsegueix entrar al doble Grau encara serà més alta perquè la ponderació és diferent). Mirant el que es demanava els últims anys, sembla que amb aquesta nota podrà entrar a la UVIC a fer CAFE o, si aprova les PAP de mestre, el doble grau.

I ara s’acaba d’apuntar al gimnàs i a l’autoescola amb el seu amic Jan. Tot i que pels seus 18 anys li havíem regalat una empenta inicial per treure’s el carnet de conduir i semblava que no tenia intenció d’activar-lo perquè “no li feia falta”, ara la cosa ha canviat. Ara veu que per anar a Vic, si té carnet i cotxe podrà compartir viatges amb altres companys i això serà més econòmic i més àgil. I també li donarà autonomia per sortir de festa o fer els desplaçaments que vulgui fer amb els amics.

No tot és tan meravellós en aquest passar pantalla. Sovint contesta malament perquè va cansat i ara ja se sent menys integrant de la unitat familiar. Ara els seus plans són amb els seus amics i nosaltres no hi entrem tant. Però això és normal. I la seva habitació és una lleonera i ens hi hem d’enfadar massa sovint. Però això, malauradament, també és normal: ha passat pantalla.

Però segueix sent, sobretot fora de casa 😉, un encant de persona, de la que tothom en diu meravelles.

Molta sort en aquesta nova etapa, Roc! Sigues feliç, creix i gaudeix, però sempre amb un punt de seny i sense perdre les arrels que t’han portat fins aquí.


PS. He escrit tot això amb les ganes de deixar-ho fixat al bloc per rellegir-ho i recordar-ho d’aquí a uns anys, com faig amb les vivències d’infantesa que ara podem rellegir amb un somriure als llavis. Li ensenyaré prèviament al protagonista. Si ho llegiu és que m’ha donat el seu consentiment.

Celebració familiar dels 18 anys.

Regal de 500 € per apuntar-se a l'autoescola.

Jornada de Portes Obertes a la UVIC.

Primer dia de feina al Mirador: el Juan li ensenya a fer cafès.

Primers dies de cambrer al Mirador amb el Guillem i el seu pare de caramellaire.

Primeres visites de familiars al Mirador a veure'l treballar de cambrer: Judit i Daniel.

Amb el Ramon, sopant en un moment de poca feina a la barra.

28 de maig: eleccions municipals a Calders. El primer cop que va votar.

Segon dia de Selectivitat amb tot el grup de l'insititut d'Artés.

"La noche me confunde"... que guai que és sortir de festa!

8 de juny, després de moltes corredisses presentem els papers de les PAP de CAFE a la UVIC.

Recollint l'orla de la graduació de mans de la seva tutora, la Viki.

Foto de la graduació amb l'Ona, acabada d'arribar del viatge de fi de curs.

Foto familiar del dia de la graduació.

Les notes de la Selectivitat: APTE!

Simulacre de nota de tall: un 7'99

2 comentaris:

Miles ha dit...

Només cal felicitar-lo i donar-li l'enhorabona.
Com passa el temps!
Una abraçada ben forta a tots quatre.
Us estimo.

Miles

Eladi Martínez ha dit...

Moltes gràcies, Miles. Anem fent camí.
una abraçada també per a vosaltres i molts petons de colors!