El 15 de maig del 1991, jo estava estudiant l'últim any de la carrera de mestre i no recordo exactament per quin treball, però sé que vaig entrevistar el meu avi, Emili Codorniu Arán, perquè m'expliqués les seves experiències i reflexions sobre la Guerra Civil Espanyola.
Recordo estar al menjador de casa seva, amb la presència discreta de la iaia Maria (Maria Reguant Serra), que al llarg de l'entrevista fa algunes acotacions, m'ofereix cafè i despenja el telèfon.
L'entrevista la vaig enregistrar en una cinta de casset que va restar oblidada durant molts anys. Fa un parell d'anys, vaig redescobrir-la i vaig pensar que, si no la digitalitzava, perdria aquell valuós record i gràcies a l'ajut de la companya Montse Creus (gràcies, Montse), ho vaig aconseguir. Vaig fer-ne una còpia en CD per als meus pares i crec que ni tant sols vaig escoltar-la sencera.
Vaig pensar que algun dia hauria de transcriure-la, però llavors tenia molta feina i va quedar com a projecte pendent. Fa uns mesos, parlant amb l'amic Joan Ros sobre el tema, em va animar a fer-ne la transcripció (gràcies, Joan), però encara no m'hi vaig posar.
Va ser dies enrere (juliol del 2023, 32 anys després), quan vaig visitar alguns dels escenaris de la Batalla de l'Ebre, que em va tornar a venir a la memòria aquella entrevista i m'hi vaig posar. Durant unes quantes hores he escoltat les sàvies paraules del meu avi i fins i tot he somrigut i he rigut davant de les seves sortides.
Penso que és un bon document. Les meves preguntes i repreguntes són interessants (tot i que ara n'hi faria moltes més) i en les seves respostes hi ha el testimoni directe de qui va viure aquella època de primera mà i unes reflexions mesurades i respectuoses que m'ha encantat tornar a escoltar.
Per a mi hi ha un valor sentimental afegit, però penso que, a part d'això, l'entrevista té un considerable interès històric de com es va viure la Guerra Civil a Manresa, des de la visió d'un jove que en aquells moments tenia 22-23 anys i tampoc no s'adonava de la veritable magnitud del que passava, però que, amb l'experiència del pas dels anys, quan ho recorda l'any 1991, li acaba de donar un enfoc prou interessant.
En fi: hi ha l'àudio en aquest video de Youtube (només és àudio) i un enllaç al document de text on es pot llegir la transcripció escrita de l'entrevista. Són 40 minuts (com la primera part d'un mal partit de futbol), però penso que valen la pena.
Si algú es pren la molèstia d'escoltar-ho i/o llegir-ho, m'agradaria molt saber-ne l'opinió.
Per llegir la transcripció de l'entrevista cliqueu aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada