Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

10 d’abr. 2019

Respecte, admiració i... A G R A Ï M E N T !


Acabo de veure el documental "El procés del Procés" a TV3 (enllaç) i l'he seguit amb una gran emoció. Tornant a veure com pateixen les famílies dels 9 empresonats (i encara hi hauríem d'afegir els exiliats), com els ha canviat la vida i amb la integritat i dignitat que ho viuen tots plegats, m'he tornat a emocionar.
Recordar que fa més d'un any que estan privades de llibertat unes persones INNOCENTS que no van fer altra cosa que complir el compromís que havien pres amb el poble i permetre una votació democràtica i pacífica, m'ha emocionat, m'ha entristit, m'ha dolgut...però també m'ha enorgullit perquè sóc dels que penso que aquest tràngol tindrà un final feliç.
Un bon dia s'acabarà la injustícia i aquestes persones tornaran a casa seva amb les seves famílies i viuran la resta de les seves vides rodejades de l'estima, el respecte, l'admiració i l'agraïment de milers de persones que, com jo, valorem la seva coherència, enteresa, categoria moral i compromís polític i democràtic amb el seu poble.
I podran anar sempre amb la cara ben alta (com ja hi poden anar ara) sabent que van obrar correctament i van ser tractats injustament.
En el documental he tornat a recordar totes les vegades que hem estat al seu costat, les cantades a l'exterior de la presó de Lledoners, les manifestacions allà on ha calgut (a Manresa, a Moià, a Barcelona, a Brussel·les, a Pont de Molins, a Berga, a Madrid...), els llaços grocs a la nostra olivera i la nostra barana, el cartell que porto enganxat a la roba des del 16 d'octubre del 2017 i que demana "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS"...
Alguns pensen que són grans gestos que m'honoren... I jo penso que és EL MÍNIM que puc fer per compensar mínimament l'immens gest que han tingut aquestes 9 persones envers tots nosaltres.

Moltíssimes gràcies Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Jonqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa!!

Tan de bo acabi aviat el vostre sacrifici!
Tan de bo tingui el sentit que tots volem que tingui!
I tan de bo alguna vegada tingui l'ocasió d'agrair-vos-ho personalment i de fer-vos una abraçada! 

4 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Eladi es pot dir més alt, però no més clar. Totalment d'acord amb el què dius, tan sols afegir que els culpables d'aquesta injustícia siguin tractats de la mateixa manera quan els hi arribi el moment, que com bé dius, arribarà.
Visca Catalunya, i visca les persones que la defensen fins les últimes conseqüències!

Judit Martinez ha dit...

Sempre em sorprén la teva humilitat,potser tubho manifestes com que és el minim que podies fer,molts fem molt menys sentint el mateix o sigui que no et restis mérits...
No tothom va per arreu,Madrid inclós amb un cartell on posa ben clara lateva filosofia i no provoca cap aldarull..
Pel que fa al programa,me'l miraré a la carta,gràcies per la informació!!

Eladi Martínez ha dit...

Roger,
segueixo tenint fe en la justícia (no en l'espanyola) i en el, digues-li "karma", i penso que no molt lluny la situació farà un tomb favorable als nostres interessos. I no perquè siguem més guapos, sinó perquè crec que estem fent les coses bé i tenim la raó de la nostra part.
Esperem la collita...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Judit, no és falsa humilitat, sé que faig els meus "petits sacrificis" per mobilitzar-me per la causa, però quan veig el que fan ells i la dignitat amb la que s'hi enfronten, sento que el que faig jo és ben poqueta cosa per intentar estar a la seva alçada. I no es tracta de rànkings de qui fa més ni menys, cadascú fa en funció de la seva disponibilitat i de la seva situació personal en cada moment... NO em sento més que ningú... ni vull sentir-me especialment les vegades que no faig res perquè estic cansat o aquell dia no em ve de gust... Cadascú va fent en funció de la disponibilitat i el moment personal i tots som igualment valuosos en cada petit gest... no en tinc cap dubte! És un treball absolutament col·lectiu i serà un triomf absolutament col·lectiu!
Eladi