Explica força bé com acabem el curs els mestres (i suposo que totes les altres feines quan s'acaba un període llarg de feina just abans del merescut descans, però jo parlo de la meva). Una mica esgotats, una mica desinflats, una mica depauperats...
I just en aquest rush final, quan toca fer l'última apretada d'acabar els informes, preparar les reunions de final de curs, tancar projectes, fer àlbums, etc, ja no és el primer any que m'abraça aquesta sensació...
De cop i volta, quan vaig fins al capdamunt i hauria d'estressar-me d'allò més perquè s'acosta el termini final i podria semblar que no arribaré a temps de fer-ho tot, just en aquest moment m'inunda una estranya calma.
De sobte prenc consciència que no em servirà de res posar-me més nerviós i una confiança total en que ho aconseguiré (vaig explicar-ho un any a la notícia "Estranya sensació" i avui li explicava a una amiga dient-li "Sé que la bola caurà just al costat i no em tocarà".
Ja ho veieu, tinc molta feina per fer, però he preferit aturar-me un moment a escriure aquesta notícia i fins i tot, enriquir-la amb una cançó que hi combina perfectament: una versió de la cantant francesa ZAZ (molt recomanable tota la seva discografia) de la cançó "Champs Elysées".
Gaudim-la en aquestes tardes llarguíssimes i lluminoses que donen pas a nits serenes i agradables...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada