Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

18 de juny 2016

Recuperant la forma

El 26 d'abril de 2015 vaig córrer la meva primera cursa de 10 km., 9 mesos després d'haver començat a córrer de manera regular i anar progressant mica a mica.
Com que quan sortia a córrer ho feia amb l'aplicació Runtastic que permet tenir el seguiment del temps, quilometratge, velocitat i desnivell correguts aquests dies he mirat el recull històric de dades.


Abril 2015          10 cops       63'70 km.
Maig 2015           9 cops        59'02 km.
Juny 2015            4 cops        25'48 km.
Juliol 2015           9 cops        42'54 km.
Agost 2015          9 cops        59'56 km.
Setembre 2015    4 cops        18'27 km.
Octubre 2015      5 cops        18'10 km.
Novembre 2015      --                --
Desembre 2015   3 cops        10'23 km.
Gener 2016         3 cops          9'88 km.
Febrer 2016            --                --
Març 2016           3 cops        12'95 km.
Abril 2016           5 cops        23'26 km.
Maig 2016           5 cops        21'09 km.

Mirant les dades es pot veure que des de l'agost del 2015 va haver-hi una davallada espectacular i el motiu van ser les repetides lesions i problemes físics que vaig anar arrossegant.
A l'agost, a Calafell, vaig tenir una estrebada muscular i vaig haver d'aturar-me un parell de setmanes. I després vaig anar tenint problemes amb els bessons, sobrecàrregues, anar al massatgista, aturar-me quinze dies... I després de cada recaiguda havia de recomençar fent una distància curteta i mirar d'anar ampliant mica a mica i quan començava a córrer 3 km. em tornava a fer mal o se'm carregaven els bessons... i... tornar a començar.
Al gener, quan semblava que la cosa començava a anar bé, em vaig trencar els lligaments de la mà i anant enguixat i després amb l'operació i la baixa, vaig passar dos mesos totalment fora de combat.
El 14 de març, un cop tret el darrer guix, vaig tornar a recomençar, però van repetir-se els problemes dels bessons i les visites al massatgista i el tornar a començar de zero...
A l'abril i al maig hi havia algunes curses que m'hagués agradat córrer: la del Nat's, la d'Artés, la de Sant Joan... i no vaig poder-ne fer cap perquè o estava totalment aturat o m'estava recuperant i només corria un o dos quilòmetres sense trencar-me...
I es va anar acostant el 8 de maig que hi havia la cursa dels Batecs Solidaris i com que estava mig bé, vaig intentar forçar una mica per provar de fer la de 5 km. I la vaig fer, però vaig acabar els darrers 500 metres gairebé caminant i amb el bessó ben garratibat.
Un altre cop aturat, massatgista i, per enèsima vegada i ja molt desanimat, al massatgista i a tornar a començar de zero.
Però sembla que aquesta vegada la cosa ha anat bé perquè fa vàries setmanes que no em trenco i que puc anar ampliant mica a mica la distància.
Tant que a dia d'avui, 18 de juny, ja he sortit 7 cops i porto 31'08 km. correguts, distància mensual que no havia fet des de l'agost... fa 9 mesos!!
I en concret avui he fet 5'52 km, distància que no recorria d'una tirada des de l'octubre... fa 6 mesos!!!

Encara que us hagi atabalat amb tantes dades, us asseguro que no estic gens obsessionat amb la distància que pugui recórrer. Només estava atabalat i frustrat per no poder fer la mica d'exercici periòdic que m'havia acostumat a fer i ara estic content perquè S-E-M-B-L-A que tot s'ha anat solucionant i puc anar-m'hi reincorporant.
Toco fusta i creuo els dits per no ser malastruc publicant aquesta notícia.

3 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Clar que no serà malastruc, tenacitat, constància, entrega i sacrifici... I al final, la recompensa. Ànims campió!

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, maoo... A veure si aquest cop res no es torça i puc anar mantenint l'activitat física sense entrebancs.
Eladi

Anònim ha dit...

Amb lo avorrit que es corre