Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

8 de juny 2012

Estranya sensació

Va passar fa uns dies, en plena voràgine de feina. Quan quedaven només 3 dies per entregar els informes de final de curs i les hores anaven passant a molta més velocitat de la que jo podia aplicar per treure-me-la de sobre. Ja feia uns dies que no tenia cap estona lliure, que empalmava la primera jornada (feina a l'escola), amb la segona (feina de casa i atenció als nens) i amb la tercera (feina d'escola a casa i a contrarellotge). La pila de roba per planxar anava creixent i tot semblava confluir per ofegar-me i acabar amb la meva resistència...

...però de cop vaig tenir una revelació. Va ser una estranya sensació i de cop i volta vaig sentir que ja no havia de preocupar-me, que faltava molt poc per sortir-me'n, que si m'organitzava ho quadraria tot i podria tornar a tastar la pau.
La sensació no tenia imatges però més endavant n'hi he posat jo una per explicar-la...

...hi hauria com una immensa bola caient sobre meu a punt d'esclafar-me, però de cop... la imatge es quedaria congelada, tot immòbil, i jo veuria que la trajectòria de la bola cauria molt a prop meu, però que no em tocaria, que jo m'escaparia pel costat, aliè a tot el terrabastall, després del qual quedaria un silenci deliciós.
Un silenci del qual estic a punt de gaudir, d'aquí a uns quants dies, no gaires. Al balcó, en una nit plàcida i estelada, amb un Jim Beam a la mà i respirant serenament sense fer res. Només recordant com una cosa llunyana l'estré en el qual he estat immers.
Ja falta poc.
Però estic tranquil perquè sé que aviat hi arribaré.
En tinc la certesa...
... estranya sensació!

3 comentaris:

Anna Alarcón ha dit...

Ja hem deixat passar la bola!!! Quin neguit, quins nervis quin estrès...i..finalment quin descans!!! Ara que estem esgotats mental i físicament...jo crec que fins al setembre no ens recuperarem....
TRanquil....avui ja m´hi poso jo amb la pila de la roba!!!

Miles ha dit...

Mirant els gairebé 100.000 milions d'euros que necessita la banca...

LO TUYO ES "pá sucat amb oli"-

Dimarts t'espero, us espero, a casa meva... El pernil amb tomàquet i el cava ben fresc, está la nevera...

Petons de colors.

Miles

Eladi Martínez ha dit...

Anna, gràcies. Mentre estic escrivint la nova notícia sento com rebufa la planxa al menjador sota les teves ordres... De moment, prova superada!! Ara a recuperar-se!!!

MIles!! Dimarts ens veiem i ens en riem de les nostres petiteses!!

Petons de colors!
Eladi