Després de 4 anys

Aquesta és la portada d'un regal molt especial que van fer-me els alumnes (i les seves famílies) que he tingut els darrers 4 anys a l'escola.
És una història bonica d'explicar...

Fa 4 anys vaig agafar un grup de nens per fer els dos cursos de Cicle Mitjà (3r i 4t de Primària) i quan es va acabar el segon curs hi va haver una reestructuració del claustre de professors i a mi em van passar a 5è, de manera que vaig tornar a agafar la mateixa promoció (tot i que vam refer els grups i d'alguns vaig continuar sent tutor, però d'altres no) i hem hagut d'aguantar-nos mútuament durant un total de 4 anys.
Però resulta que això que podria haver estat una tortura va ser un regal. Perquè aquests alumnes són dels més agraïts que hem tingut a l'escola: bona canalla, educats i força bons estudiants. I tant puc dir jo que he estat molt bé amb ells, com ells mateixos i les seves famílies han manifestat que han estat bé amb mi. En aquestes condicions el final de curs han estat uns veritables "jocs florals" en que hem anat intercanviant elogis i agraïments.
Ja la reunió final la vaig voler enfocar diferent de com la plantegem habitualment i va ser molt més "viscuda" i farcida d'anècdotes compartides aquests 4 anys i consells i agraïments sincers. Perquè aquests 4 anys m'ho he passat encara més bé del que ja m'ho passo normalment fent la meva feina. Aquest mateix bloc ha estat testimoni algunes vegades de dies en que he sortit de la classe amb un somriure als llavis, satisfet i orgullós del que havíem fet i compartint aquesta sensació amb els meus alumnes. Crec que aquests darrers 4 anys he millorat com a mestre, perquè aquests alumnes m'han permès provar coses que han sortit bé i m'han fet adonar de les que no em sortien prou bé. I així he pogut anar millorant contínuament, aprenent dia a dia al seu costat i, sobretot, passant-m'ho molt bé i, de retruc, fent que ells s'ho passessin molt bé.
Les famílies també em van agrair la meva tasca i dedicació amb algunes afirmacions que em van fer posar vermell i emocionar, valorant moltíssim l'acompanyament que havia fet amb els seus fills aquests 4 anys.
No puc recordar tot el que em van dir, però si el sentit i les abraçades i petons que alguns em van voler fer en l'entrega final d'informes i la manera com em van dir que em trobarien a faltar.
L'últim dia, el dimarts 21 a les 5 de la tarda, quan vaig treure la fila i em vaig acomiadar per última vegada aquest curs, molts alumnes em van voler fer una abraçada de comiat i no pocs van acabar plorant. Les mares s'ho miraven uns metres enrere i algunes també s'emocionaven veient l'escena. Vam estar més d'un quart d'hora allargant el moment i gaudint d'aquella sensació d'estimació i agraïment. Fins i tot algun alumne de qui ja m'havia acomiadat va tornar al cap d'uns minuts amb els ulls plorosos perquè necessitava una altra abraçada, mentre la seva mare em deia "Alguna cosa deus haver fet bé, eh?".

En fi, que va ser molt maco.

I, a més em queda com un preciós record d'aquests 4 anys, l'àlbum que em van regalar, un àlbum d'scrapbooking on cada alumne va confeccionar la seva pàgina amb tot la decoració típica d'aquestes produccions i una foto i una dedicatòria, moltes de les quals em toquen el cor cada cop que les rellegeixo.
Ja sé que hi ha exageració en la seva visió infantil i no em crec pas que sigui el millor mestre del món... És clar que no. Però també sé que hi ha sinceritat i que aquests sentiments que intenten expressar-me en les seves dedicatòries són compartits i el reflex d'uns 4 anys molt bons en que junts hem après i hem gaudit del nostre pas conjunt per l'escola.
Us deixo una selecció d'algunes de les més maques (he pixelat les cares dels alumnes per protegir els seus drets d'imatge):

Per un professor especial, únic, encara que pot ser que no ens veiem a l'ESO, espero que amb això em recordis, igual que jo et recordaré amb tot el que m'has ensenyat.

Et trobaré molt a faltar... Aquests dos últims anys, m'han agradat molt, han sigut impressionants. M'agradaria que siguessis el nostre professor a secundària. Trobaré a faltar el sentit que li dónes a les classes...

No hay mejor profesor que el que cree en sus alumnos

Hola Eladi, aquests 4 anys m'ho he passat molt bé i també he après molt i cada cop que veig Merlí penso amb tu. Ets el millor profe del món

HOLA ELADI!!! Et tinc que dir una cosa: el primer que em va sorprendre de tu, va ser que ets un crac amb la guitarra! M'encanta la teva personalitat, per això ets el millor mestre que he tingut mai. M'agradaria que siguessis el nostre mestre per sempre més. Eh!! I no t'oblidis mai de nosaltres!! GRÀCIES PER TOT!

Tot el que un mestre ha de tenir, ho tens tu.

La teva vocació, il.lusió i passió a l'hora d'ensenyar serà una referència per mi tota la vida