Llavors vaig començar a fer broma amb la Yuni, una companya que és de Cuba. Com que són originaris d'allà li deia que un dia ens n'havia de fer. I després de molt insistir-hi un dia ens en va fer: boníssims!!
Després amb alguna trobada de germans, també he pogut gaudir dels que fa el meu cunyat Ramon: boníssims!!
I l'avantatge de totes aquestes vegades és que se'n prepara una bona quantitat en un recipient gran i en pots anar prenent un got... i un altre... i un altre... En canvi si el demanes en un bar el pagues caríssim i el preu et fa tirar enrere de demanar-ne més.
Total, que vaig pensar que era una cosa que havia d'aprendre a fer...
L'any passat vaig buscar receptes per internet (perquè la "pega" de tots aquests que saben fer-ne és que no tenen una recepta sinó que el van fent intuïtivament: una mica més d'això, una mica més d'allò...) i vaig arribar a fer-ne alguna vegada i no van sortir malament del tot.
I aquest estiu... vaig adonar-me que havia perdut la recepta... O sigui que vaig haver de tornar a investigar i a provar i, ara que he trobat les proporcions un altre cop, he decidit publicar-les al picalapica perquè així sé segur que no les tornaré a perdre...
I si de passada algú vol provar de fer-los... ja em direu si us queden bons o no.
INGREDIENTS (per fer-ne més o menys un litre)
- 6-7 cullerades de sucre morè (si ho feu amb sucre blanc amb 6 n'hi ha prou)
- fulles de menta al gust del consumidor (en el meu cas, moooltes)
- el suc de 2 llimes (reservar algunes rodanxes per decorar)
- 1 got de rom
- 2 gots d'aigua amb gas (Vichy o similar)
- gel picat, trinxat o esmicolat (mooooooooolt)
- En un recipient s'hi posen les 6 cullerades de sucre i les fulles de menta i s'aixafen una mica les fulles amb el morter perquè s'escampi l'aroma barrejat amb el sucre. Després s'hi aboca el suc de les llimes i es barreja tot plegat.
- S'hi afegeixen els líquids (el got de rom i els dos gots d'aigua amb gas) i es barreja tot ben barrejat.
- S'hi va afegint el gel picat i es va remenant.
- Es tasta i es rectifica al gust del consumidor (més rom, més sucre, més llima, més menta... el paladar de cadascú és diferent).
- Es va degustant amb bona companyia, bona conversa i somriures creixents.
Que vagi de gust!!
5 comentaris:
Boníiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisssssssssssssssssssiiiiiiiiiiiiiiiiiimmmmmmmssssssssss!!!
Mmmmmmmmmmmmmmmmmmm,..................
Benvinguda familia: Hem seguit amb plaer totes les novetats explicades en el teu bloc...Ah ¡¡ moltes gràcies per la fòrmula dels "mojitos". Petons i abraçades per a tots, Eladi i Ana.
Hola, pares, gràcies pel comentari i... a veure si us animeu a provar de materialitzar la recepta dels mojitos i ens sorpreneu en el proper dinar familiar...
Petons de colors!
Eladi
Hola Eladi, ho has fet moooolt bé. Segur que són els millors "mojitos" perquè estan fets amb el cor... Moltes gràcies.
Yuni!! Moltes gràcies per la teva benedicció amb "denominació d'origen".
Eladi
Publica un comentari a l'entrada