Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

13 de des. 2010

Un poema nou

L'altre dia, tornant del concert de la Maria Coma, em van venir ganes d'escriure, inspirat per les lletres oníriques i suggerents de les seves cançons. Vaig fer un poema sense suc ni bruc, però rellegint-lo, vaig adonar-me que uns versos m'agradaven molt i tenien molta força:

"... I somnis que han perdut les seves ales
però, si ningú els ho diu, poden volar..."

Quinze dies més tard vaig decidir recuperar-los per fer un nou poema i aquest si que m'agrada.
I a vosaltres?

Els somnis que han perdut les seves ales,
si ningú no els ho diu, poden volar
i dur-nos més enllà dels tristos límits
que ens imposa la crua realitat.

Si a mi ningú no em diu que no sé escriure
podré escriure un poema deliciós.
Si es callen que el que canto no els agrada
faré cançons precioses i orgullós.

¿I cal fer d’ignorància una bandera
per ser feliç vivint en un engany?
No cal, però si que cal llençar mirades
que arribin sense trava a l’horitzó.

Posar ben alts tots els llistons dels somnis
i fer-se amb l’esperança i la il.lusió
una escala ben alta i, amb confiança,
pujar. Sempre pujar. Graó a graó.

(8-12-2010)

4 comentaris:

Pol Cruells ha dit...

wah! Eladi! molt bé, titu! M'agrada el poema... ja veig que tu també ets una ànima sensible...

Eladi Martínez ha dit...

Hola, Pol,
com sempre, em fa il.lusió saber que has passat pel meu bloc.

Doncs sí, a mi sempre m'ha agradat molt escriure i intentar posar paraules als sentiments. Durant molt temps vaig fer-ho a través de la poesia i després vaig tenir una temporada que els poemes es van transformar en cançons.
Ara fa poc que he reprès el costum de dormir amb la llibreta a la tauleta de nit i anar-hi apuntant pensaments i sensacions abans d'anar a dormir...
I de tant en tant en surt algun del que quedo mig content.
Si tens curiositat, a través del "tag" poesia del meu bloc en podràs llegir alguns. i si tinguessis moooooooolta curiositat... bé, si fos el cas ja m'ho diries.
Vinga, a reveure.
Eladi

Riki ha dit...

m'agrada!! i a més a més respon al què considero una bona filosofia de vida: esperança, il·lusió, confiança...és tot l que necessitem per fer realitat els nostres desitjos (almenys a mi m'ha funcionat)
ja xafardejaré aquests poemes que tens amagats per aquí...fins demà!!

Eladi Martínez ha dit...

Hola, germaneta,
m'alegro que t'hagis passat pel bloc i encara més que t'hagi agradat el poema...
Els "libra" tenim tantes coses en comú... ;-)
A reveure
Eladi