En els darrers anys, Pep Guardiola s'ha guanyat el respecte i l'admiració generals per la gestió que està fent del primer equip de futbol del Barça. Evidentment el primer motiu és la qualitat del futbol que despleguen, però a ningú li passen desapercebuts els pilars "filosòfics" en que sustenta aquest futbol: el respecte als rivals, la solidaritat entre tots, el treball en equip, la humilitat...
Veure jugar el Barça és un plaer, però escoltar el seu entrenador i fins i tot la majoria dels seus jugadors també és un goig i fa que tots plegats ens sentim orgullosos d'aquest Barça.
Reprodueixo algunes frases d'aquest fulletó:
- "El que et fa créixer és la derrota, l'error"
- "...quan fas alguna cosa no has de creure que ho has de fer, has de sentir que ho has de fer. (...) Innoves si realment ho sents. (...) Quan les sento, hi vaig de dret, no tinc por i m'hi llanço."
- "Té a veure amb el sentit comú d'un entrenador que coneix els seus jugadors i els seus límits, fins on podem arribar. (...) Ells saben que tot el que els demano ho poden fer. Mai he demanat a un jugador cap cosa que no pugui fer, mai."
- "Perquè al final tot es redueix a sentir-se estimat. Es tracta de fer una feina que t'agradi i sentir-te estimat."
- "Jo reivindico sempre l'amateurisme de les coses, que facis la teva feina per amor, perquè ho sents, perquè t'agrada."
- "No feu ostentació de moltes de les coses que tenim perquè hi ha gent que ho està passant malament, sigueu discrets, sigueu humils."
- "Cadascú ha de lluitar per ser el millor i per fer-ho bé, però que sàpiguen que sols, sense la resta de l'equip, és impossible."
Gràcies per les lliçons i per l'exemple, Pep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada